Salut camarada Võ Nguyên Giáp!

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Un poble que lluita per la seva dignitat és una comunitat que no ha perdut l’esperança de ser lliure. Segurament aquesta frase podia definir a les figures que van dirigir el Vietnam cap a la llibertat, amb idees clares, i amb la batalla contra l’explotació i l’ocupació indiscriminada d’un país. Probablement,  per a la nostra generació,  els nascuts als inicis dels anys 50 del segle passat, no hi ha hagut un guerra d’alliberament antiimperialista que ens hagi marcat més que la del Vietnam. <img style="margin: 5px" alt="General Giáp" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/general_giap.jpg" /> El general Giáp - Viquipèdia Personalment, com a comunista social, vaig estar, i ho estic encara, fascinat per dues persones singulars, ara ja desaparegudes. Són dos camarades que sempre m’han impressionat: <a target="_blank" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ho_Chi_Minh">Ho Chi Minh</a> i <a target="_blank" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%B5_Nguy%C3%AAn_Gi%C3%A1p">Võ Nguyên Giáp</a>, el polític i el militar, que van alliberar el seu país. “He estat general i militar per necessitat” De Ho Chi Minh recordo la primera vegada que vaig llegir els poemes que enviava a la seva descendència des de la presó. De Giap em va impressionar quan el saluden un militars americans, quadrats davant seu, i s’adonen de que és el general que els va derrotar. Ell, traient importància a la salutació,  els hi assegura: “He estat general i militar per necessitat”. Ara parlem de Giap, no de la seva biografia interessant i que recomano llegir, sinó de qui considero que ha estat un vida exemplar. El primer que em passa  pel cap es que va combatre a l’imperialisme japonès, al francès i a l’americà. Un currículum que només pots entendre per la seva llarga vida, ja que es tracta d’un ésser humà que ha viscut 103 anys i el temps l’ha transformat en una llegenda viva. Els francesos, imperialistes subtils a l’Àsia, es troben que els 14.000 paracaigudistes que envien a Dien Bien Phu, l’any 1954, no els serveix de res i són derrotats per l’exèrcit del poble. En una emboscada de les que fan època, i que només un estratega com Giap és capaç de preparar. Amb eficiència, perseverança i intel·ligència, els rodeja amb l’exèrcit del poble i els fa capitular.  Quina és la clau? Arròs, trinxera, armes, estratègia, consciència i ganes de guanyar la llibertat: unes armes poderosíssimes en mans d’un exercit popular que no volia claudicar. Un comunista cabdal i radical Però si hi ha quelcom de sorprenent de les estratagemes de Giap és l’ofensiva del Tet,  l’any 1968. Els americans, quan són atacats per totes bandes al camp i a la ciutat per un exercit convençut de guanyar al imperialisme, no s’ho acabaven de creure. Després d’aquest esdeveniment, els americans sabien, com així va ser, que la guerra la tenien perduda: els comunistes varen guanyar i Vietnam va ser alliberat. Ni el napalm, ni les bombes de fragmentació, ni els helicòpters artillats, ni els centenars de milers de combatents ben recolzats logísticament varen servir per res. La convicció, l’organització i la lluita per la terra és va demostrar més poderosa que una tecnologia mal utilitzada al servei del capitalisme. Per tot el que estem dient, pel seu magnífic llibre sobre la guerra, Giap passarà a l’historia com un comunista cabdal i radical. Encara de molt gran la joventut el tenia com un pa de paller ideològic per les seves crítiques a un partit comunista escleroptitzat i corrupte. Geni i figura, doncs, d’un home com pocs. Fins aviat general! Et respectem i considerem un exemple per a tots els comunistes del món que encara pensem que un planeta igualitari ens pot ajudar-nos a fer-nos millor. Aquest article va ser publicat per primer cop el 12 de novembre a la secció Bulevard del diari <a target="_blank" href="http://www.elmundo.es">El Mundo del siglo XXI</a>

Font: Eudald Carbonell