L’economia ha d’estar al servei de la societat que volem construir. Aquest ha estat sempre l’objectiu dels socialistes, i des del canvi de segle aquest anhel està en perill.

La crisi del 2008 i les polítiques regressives de la dreta, tant a Espanya com a Catalunya i a Barcelona, estan posant contra les cordes a molts barcelonins i barcelonines. L’administració ha deixat d’exercir el lideratge gràcies al qual vam aconseguir una societat més igualitària i avançada, i els instruments de benestar amb els que ho vam fer possible estan en procés de desmuntatge.

A la nostra ciutat, que gaudeix de l’administració més solvent de tot l’Estat, el seguidisme del govern municipal està acabant amb els drets del conjunt de barcelonins i barcelonines. Aquesta no és la manera de fer ciutat.

Barcelona està en una situació de punt mort, on el govern de la ciutat es limita a viure dels èxits del passat, i a deixar la construcció de la ciutat i el destí dels seus ciutadans en mans del mercat. Per això em rebel·lo contra la situació actual i m’ofereixo a liderar un nou pacte de ciutat que aconsegueixi conciliar el creixement econòmic amb la defensa i l’ampliació dels drets de la gent de Barcelona.

Proposo que a Barcelona tornem a ser pioners i referència al món, i que ho fem mostrant que un nou compromís entre l’economia i la ciutat no estan en contradicció amb el creixement. Hem de recomençar la ciutat per demostrar al món que hi ha una manera de créixer assegurant que els beneficis de jugar en la primera divisió de les ciutats es poden repartir entre la seva gent.

Crec que el nou pacte de ciutat ha d’impulsar aquelles activitats que dinamitzin l’economia, al mateix temps que afiancen els drets de la gent de Barcelona.

Per això la meva primera proposta en aquesta direcció és la creació d’un Pla de Rehabilitació i ascensors que mogui 1.000M€ d’inversió en quatre anys, capaç de crear noves oportunitats econòmiques, al mateix temps que impulsa el Dret al treball, ja que segons diversos estudis, per cada 1M€ invertits en rehabilitació es poden crear 18 llocs de treball; el Dret a l’habitatge, que millorarà tant la qualitat de vida de la gent gran, com reduirà l’import de les factures de consum energètic de les famílies; el Dret a la sostenibilitat, ja que la rehabilitació dels habitatges en redueix les emissions de CO2 i suposaria la creació d’ocupació sostenible a llarg termini; i el Dret a una administració responsable, ja que els càlculs mostren que el suport públic que cal per crear un nou lloc de treball en rehabilitació és menor que el cost mig del subsidi d’una persona aturada.

Els veïns i veïnes de la ciutat em diuen que ens cal fer realitat la Barcelona dels Drets i de les oportunitats. Una ciutat on hi hagi lloc per a tothom, d’on no hagi de marxar ningú i que esdevingui la ciutat igualitària, oberta i creativa que sempre hem volgut. Avui Barcelona necessita propostes solvents, atrevides i clares, que demostrin que volem recuperar el lideratge municipal que ens ha fet ser una ciutat compromesa, innovadora i d’èxit.

Recomencem? 

- Jaume Collboni