La desfeta de la Guerra Civil va fer que els Cuadrado (la meva família materna) es veiessin obligats a dispersar-se pel món. La imatge de la meva família emigrant és un dels moments que més m’emociona del meu vídeo de presentació, perquè per a mi cadascun d’aquells ninotets tenen una història i un nom darrera. Hi surten assenyalats llocs molt concrets: Rosario, Califòrnia, Lleó, l’Hospitalet, Barcelona. Ciutats on van acollir als Cuadrado i els van donar l’oportunitat de reconstruir les seves vides. Els meus avis i la meva mare, amb només tres anys, van provar sort a l’Argentina. Una de les meves ties ho va fer als Estats Units d’Amèrica. La meva mare va acabar tornant a Catalunya amb 17 anys, i als 21 es casava amb un lleonès d’ascendència gironina….. La història de la meva família és, com la de la majoria de catalanes i catalans, de procedències diverses.

El fet migratori és una cosa que sento com a pròpia, que em toca de prop. D’aquí la meva decisió que els dos grans actes d’inici, per la recollida d’avals i per la campanya, tinguessin com a protagonistes les entitats, associacions, barcelonins i barcelonines que han nascut en altres parts del món. La festa d’ahir a la nit, a la seu de l’agrupació de l’Eixample del PSC, va ser la millor expressió de l’alegria d’una Barcelona diversa. Hi va haver ball, cançons, poesia, menjar tradicional…. i un suport incondicional al nostre projecte de la Barcelona dels drets i de les oportunitats. Hi ha moltes ganes de comprometre’s activament amb el futur de la ciutat.

La voluntat d’aquestes primàries obertes és que tots els veïns i veïnes de la ciutat majors de 16 anys, puguin participar-hi. Vull que aquesta obertura dels socialistes es vegi reflectida en la nostra llista electoral. No és tracta d’un tema de quotes, sinó de tornar a ser el mirall de la societat en què vivim. Sé molt bé que el reconeixement social i l’exercici efectiu de tots els drets són el primer pas per poder gaudir d’una plena ciutadania. És una gran disfunció del sistema representatiu de l’Estat, de Catalunya i de Barcelona que hi hagi tan pocs ciutadans i ciutadanes nascuts en altres països en posicions de decisió i de representació.

Sempre s’ha anomenat a aquests barcelonins i barcelonines com a “nova ciutadania”. Ara és hora de fer un pas més. Benvinguda sigui la Plena Ciutadania.

(Article d’en Jaume Collboni a: http://blogs.lavanguardia.com/primarias-psc-barcelona/2014/03/15/de-nova-a-plena-ciutadania-71084/)