Dimecres dia 9 d’abril de 2014 presentació del llibre a l’Alliance Française 19,30 carrer Sant Joan 35 de Sabadell

La presentació anirà a càrrec de l’autor del pròleg Joan Manuel Tresserras, professor de la UAB i Sébastien Bauer director de l’AF.

Del pròleg de Joan Manuel Tresserras

“Aquest és un llibre sobre la vida, els seus replecs, les seves contradiccions i les seves paradoxes. Però és un llibre singularíssim. És el llibre d’un pensador que actua i es compromet. I és el llibre d’un home d’acció, permanentment arremangat i involucrat en el concret, que té el vici de pensar i reflexionar sobre tot allò que fa, toca, veu o coneix. No és un llibre de Jordi Serrano sobre ell mateix, sinó un llibre sobre “el món de la vida quotidiana” fet, això sí, des del seu propi i intransferible periple. És, doncs, inevitablement, un llibre d’autor.”

“Aquest és un llibre sobre la realitat del món mundial, vist i escrit des de Sabadell. I aquest fet és determinant perquè, encara que podem afirmar que el món sencer és present a Sabadell, hi és d’una manera particular, única. Sabadell és la part on s’hi desplega el tot. Però no és idèntica a cap altra part. La seva tradició no és intercanviable. Sabadell és la talaia privilegiada triada per Serrano perquè és la seva i perquè la sent constitutiva de la seva experiència i de la seva mirada. És el forat del pany des del qual ens convida a encuriosir-nos i a arribar a tots els confins. I Sabadell, els sabadellencs i el sabadellenquisme són permanentment en primer pla, revelant els seus secrets o oferint-se com a laboratori.”

Extracte del I Capítol.

Eufemismes sense fi
El comissionat és un càrrec de confiança política que té, en principi, la durada del mateix mandat municipal. Caduca a les següents eleccions. Com que aquesta figura té molt mala fama, s’ha inventat un eufemisme: tècnicament és «un treballador municipal eventual». En parlarem més endavant.

 
Vicis sabadellencs I
Aquí, quan algú té una idea, automàticament en surten deu que plantegen que el primer que cal fer és destruir aquella persona i aquella idea, en comptes de generar una sana competència. Aquest, potser, és el nostre problema fonamental per afrontar el futur, perquè fa que no s’expressin en positiu les pròpies energies que la ciutat genera. Fa, a més, que manquin projectes, i si no hi ha projectes, les energies es malgasten. Un sabadellenc abans de tirar una idea endavant s’ho pensarà mil vegades, no per la dificultat del projecte sinó per les dificultats que li generarà en la seva vida quotidiana la reacció dels altres sabadellencs.

 
Una ciutat república
M’agradaria viure en una ciutat-república anomenada Sabadell. Caldria que l’Ajuntament tingués tota la competència sobre l’assistència primària, l’assistència social i l’educació de zero a tres anys, infantil i primària.

 
Coses del progrés
És ben estrany que per anar de Barcelona a Tarragona o Girona en tren es trigui menys que per arribar a Sabadell. Em sembla que mai aconseguiré veure trens de rodalies a 100 km/h i que ens acostin a Barcelona en 20 minuts, que seria el normal. Encara recordo aquells temps amb semidirectes entre Sant Andreu i Sabadell Sud. A vegades sembla que el progrés ens tira cap enrere.

 
Les polítiques d’esquerres
Com deia el meu amic Romà Planas, la política és el tracte amb la gent. I és potser aquesta forma d’entendre la política la millor manera de definir l’essència de les polítiques d’esquerres. Definir les formes de fer política des de l’esquerra no és dir quines coses es fan —que també— sinó com es fan: en el procediment està la diferència. Així doncs, les polítiques d’esquerres s’haurien d’entendre com el tracte entre els ciutadans i entre els ciutadans i la política.