Aquesta novel·la de Tom Rachman possiblement no l’hauria llegida si la meva filla gran no l’hagués agafat per a mi a la biblioteca: una lectura d’estiu recomanada, doncs.

Els imperfeccionistes és una narració que et porta, et condueix per la creació, vida, decadència i tancament d’un diari de la mà de periodistes, directives i directius, personal administratiu, aspirants a treballar-hi, periodistes en decadència o en bona ratxa. L’hereu, la mansió , les pintures… tot ens condueix al diari i el seu fundador, la seva impulsora i la gent que hi forma part.

Un diari en anglès a Itàlia, petita tirada i gran qualitat i poc a poc va perdent tirada, subscripcions i implicació. Un diari que no es renova, que no s’adapta a l’era internet i que no cobreix pèrdues… crònica d’una (dos de fet) mort anunciada.

La veritat és que no esperava llegir amb interès i ho he fet. n part m’ha recordat les històries d’hospital de la ja mítica sèrie “A cor obert“, en la que, amb l’hospital Saint Eligius al centre, anaven desgranant les vides de qui hi treballava, qui hi passava.

El diari passa, també, per la història recent amb les guerres d’Irak i Afganistan, Al Qaeda… les manipulacions periodístiques, les lluites internes, la gestió per part d’un multimilionari fundador que passa a mans del grup que ell gestiona. Tot plegat entrant de ple en la implicació professional i en la competència i la precarització de la professió.

Poder no és el gran llibre que estaba esperant, però si que sap captar l’atenció, donar informació actual i barrejar-la de forma àgil amb la ficció i captar allò que està passant als mitjans de comunicació.

Tweet