Fred Vargas és una mestra de la narrativa, un referent de la novel·la negra, imprescindible! Com a gran lectora de novel·la negra no puc deixar de llegir cada estiu, com a mínim, un dels seus llibres.

A “La Tercera Verge” Vargas sap mantenir la tensió des de l’inici fins gairebé el final, tanta és la tensió que les darreres planes, amb un tancament que no vol fer llarg -sembla que sigui conscient com costa acabar el llibre i reprendre una altra- però que és un relax sobtat.

Fent un repàs de personatges tot pot semblar inversemblant: una fantasma del segle XVIII, un espanyol jubilat ple d’històries i cerveses prohibides, un grup de pagesos preocupats per assassins furtius de cèrvols, un nou policia que el porta al passat i rivalitza… i Camille, Adamsberg i el seu fill sempre al centre amb les seves passions i desencontres. Fets que no semblen tenir cap relació: la mort del pare, el retorn a la terra, el rival de la vall veïna, morts del barris baixos de París, profanacions de tombes sense objectiu, una assassina en sèrie a la presó, cérvols assassinats, sants i relíquies, dones assassinades.Un teixit narratiu excel·lent, brutalment creïble i real.

D’aquelles lectures que enganxen des de la qualitat, altament recomanables. D’aquelles que quan arribes a la darrera plana et deixen buida, desorientada i alhora plena i satisfeta. Molt però que molt recomanable

Tweet