FOTO de FERRAN NADEU

Article publicat a Nació Digital

Dissabte 18 de febrer: Els carres s’omplen a poc a poc però de forma constant. Costa avançar. La gent s’estreny i resta aturada 20, 30, 60 minuts, però no marxa. Se senten crits que es coregen : «Volem Acollir». Moltíssima gent de totes les edats i condicions que surten al carrer per demanar que s’obrin fronteres per a les persones refugiades.

Les vides als camps queden aturades, els drets humans suspesos però la solidaritat no s’atura, la ciutadania es mobilitza i crida contra l’immobilisme. Un immobilisme que no permet que els compromisos es compleixin. 160.000? 300.000 persones? Els carrers són plens i una sola xifra importa més: el govern de l’Estat es va comprometre a acollir 10.722 persones refugiades, persones que fugen de la guerra, la fam i la misèria i tan sols s’han acollit 516, un percentatge misèrrim que mostra la manca d’empatia. Més xifres, les xifres que importen a la gent que omple els carrers: 4.600 persones han mort a la mediterrània l’any 2016, en qualsevol de les rutes migratòries controlades per les màfies. 65 milions de persones al món han hagut de fugir per efecte de les guerres, la violència, la pobresa, la violació dels drets humans més fonamentals.

Els carrers són plens i els crits són clam: «Obriu fronteres. Acollim ara!» Molta gent recorda un passat que avui no sembla tan llunyà. El de la gent que venia al Sevillano o al Shangay i, amb sort compartia barraca, sinó eren retornades al seu poble pel servei de policia. No fa tants anys, o en fa molts, a la gent que omple la Via Laietana, Pau Claris, la Ronda Sant Pere, la plaça Urquinaona… i desfila lentament cap al mar no li importa els anys que fa, només que cal obrir aquesta terra a aquelles persones que ara pateixen les conseqüències de la injustícia global.

Catalunya és, ha estat i serà terra d’acollida i ens dotem de plans per fer-ho possible. Durant el 2016 19.000 persones han regularitzat la seva situació administrativa i s’han ofert 1.250 places d’acollida en 45 municipis . A Catalunya, actualment hi ha 495 persones amb el Programa Estatal d’Acollida de Refugiats mentre que el 2015 hi havia tan sols 28. El 2017 es posa en marxa el programa català del refugi per millorar les mancances del pla estatal i construint xarxa amb la ciutadania, les entitats i els municipis.

La gent surt al carrer, les institucions obren noves vies per l’acollida, però no n’hi ha prou. Les fronteres segueixen tancades, al sud i a l’est, també a l’oest: 1.200 quilòmetres de murs ens envolten per no deixar entrar aquells que hem condemnat a la misèria i la mort. 35.000 persones mortes des de l’any 2000 a la Mediterrània. Reduïm les persones a xifres estadístiques, tristes estadístiques que demostren la manca d’humanitat i els valors oblidats. La Declaració dels Drets Humans es vulnera de forma persistent.

L’article 5 de la declaració universal dels Drets humans diu:«Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants» però mantenim milers de persones en camps dels que no es poden moure. L’article 14 recull que «En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n»

Al Regne d’Espanya l’any 2015 va haver 15.000 demandes d’asil, de les quals només un 31% van ser acceptades; al conjunt d’Europa es van demandar 1.321.600 i només es van resoldre favorablement 300.000. L’article 28 diu «Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius», però seguim construint el benestar del nord sobre les esquenes del sud i barrant-los el pas amb tanques. L’article 13 ens parla de la lliure circulació de persones, del dret de sortir i retornar al propi país, del dret a triar la seva residència, però els mantenim a milers, a milions, en tendes precàries, sota el vent, sota el fred i la neu, sota el sol del desert.

Les vides als camps queden aturades, s’alcen els murs, els drets humans suspesos però la solidaritat no s’atura, la solidaritat creix i s’expressa: Obriu fronteres, volem acollir!

Tweet