El 8 de març molts diaris es feien ressò de temes «de dones» donat que es commemorava el dia internacional de les dones. Temes diversos sobre les desigualtats que es mantenen i, en alguns casos, s’eixamplen. Desigualtats que es viuen en tots els àmbits: laboral, social econòmic, familiar…
Alguns mitjans en feien portada i d’altres ho van tractar en profunditat a les seves planes. Però una flor no fa estiu i el 9 de març tot tornava a la «normalitat». Aquesta normalitat l’ha analitzada un estudi del GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública). De l’anàlisi entre l’1 i el 8 de març, se’n desprèn que la presència de dones a les portades va ser d’un 22’4% front un 77’6% d’espai publicat per homes.
Segons l’anàlisi del mateix estudi, el dia 8 de març va ser el dia en què més presència vam tenir les dones als mitjans (un 28’6% front el 71’4%) i en un alt percentatge, la majoria de notícies, es centraven en el dia internacional com a temàtica.
El 8 de març al vespre, els carrers de Barcelona i d’altres poblacions del país s’omplien de forma molt massiva. Potser les manifestacions més massives dels darrers anys en aquesta jornada reivindicativa. El mateix dia també jugava el Barça contra el París Saint Germain.
Les portades del 9 de març van ser un relat de la realitat informativa de la «normalitat»: el Barça i la seva mítica remuntada ocupava totes les portades, mentre que la important mobilització ni tan sols era present a la majoria dels mitjans i, si hi era, només en mereixia breus espais.
Fa mesos que el col·lectiu On són les dones denuncia la infrarepresentació de dones en els espais d’opinió (no arriba al 25%). De forma gràfica i descarnada, l’endemà del dia internacional de les dones, mostrava que dels 365 dies l’any només un tenim possibilitat de ser visibles i ni tan sols superant expectatives es fa possible ser notícia. L’Observatori de les dones als mitjans de comunicació analitza, també, els estereotips de gènere en la representació de les dones als mitjans, així com la manca de visibilitat, i va elaborar un decàleg amb orientacions que poden ser eines efectives per tal de superar aquesta desigualtat informativa.
Cal doncs fer una reflexió com a professionals i com a sector per tal d’actuar i que les recomanacions no acabin sent oblidades en un calaix. Un dia l’any dedicat a la majoria de la població, i de forma molt concreta a la celebració del dia internacional que recorda les moltes desigualtats i la violència estructural del sistema, hauria de fer vergonya a qualsevol. I les estadístiques canten!