Avui ha començat el 2010 NGO Global Forum for Women que revisa la Plataforma de Beijing 15 anys després. de la Conferència Mundial de Dones. Aquest és el preludi de les ONG de dones abans de la 54ª sessió de la Commission on the Status of Women que se celebrarà a Nacions Unides.

Les veus d'avui eren crítiques amb el paper de la institució en el lideratge de la implementació, a tots els Estats membres, del Pla d'acció aprovat a Beijing l'any 1995. Es reclamava el lideratge per fer-ho i, en aquest sentit, es reclamava el canvi del Secretari General de Naccions Unides així com una reforma de la institució.

El fòrum d'ONG de dones no és l'únic àmbit on es reclamen aquestes mesures institucionals però poder si que és el que ho fa de forma més radical i clara. Les veus diverses reclamaven que fa 15 anys que es va aprovar una estratègia i això, sumat als objectius del mil·leni, també marcats per NNUU, i també incomplerts de forma clar, reclama canvis a l'organització.

A l'entorn d'aquest reclam  ha sorgit el GEAR, una campanya que aplega una xarxa de 300 associacions de dones i que sota les sigles: Gender Equality Architecture Reform reclama respecte als drets humans i la justicia social arreu del món i urgeixa ls estats membres de NNUU a una reforma de la institució. El manifest recull una reclamació clara: "create the new UN gender equality entity. GEAR also urges the UN to set up a transparent process now for recruiting the best qualified Under Secretary General to head this agency. On the 15th anniversary of the historic Beijing WorldConference on Women, The United Nations mst move without further delay to implement changes that it has repeatedly recognized as critical to fulfilling its mandate of working for gender equality as a crucial component of development, human rights, peace and security". La campanya crida GEAR UP NOW! building a United Nations that realy works for all women.

En la presentació, conferència i pannels, així com en la participació de les diferents associacions de dones s'han evidenciat necessitats i demandes diverses sobre les que calia seguir avançant i reflexionant. Sima Samar, relatora d'Afganistan de la Comissió Independent dels Drets Humans denunciava la situació de les dones al seu país, les mentides que s'explicaven sobre l'accés de la ciutadania a la sanitat o l'educació, mancances que afecten especialment les donesi de la necessitat d'actuació de la comunitat interacional en aquests aspectes, no es pot tancar els ulls i deia: "Afganistan és membre de NNUU i hauria de complir totes les resolucions. El cas és que les mateixes persones que el 1995 no van voler participar a la conferència Mundial, ni tampoc van deixar participar les dones segueixen detentant el poder, segueixen a les institucions governamentals, al Parlament". Reclamava un paper actiu de la comunitat internacional "No s'ha fet, fins ara, l'esforç de fer conèixer les resolucions a les dones i a tota la ciutadnia afganesa. No s'ha invertit prou en l'educació on som molt lluny dels objectius marcats. No s'ha garantit l'accés a mètodes anticonceptius, a l'educació sexual, a la planificació familiar i el control de la població. Tampoc s'ha empoderat prou les dones, arreu, però especialment a l'Afganistan calen més dones a les nstitucions públiques que representin i entenguin el que les dones volem i necessitem.

En els dos pannels que s'han portat a terme les diferents ponents s'ha fet seguiment regional sobre la implementació del Pla d'acció en aquests anys (pannel 1: Advancing women's rights 1975-2000) des de que NNUU va proclamar l'any internacional de les dones i els avenços que s'han fet en les diferents conferències: Mèxic DF, Conpenhagen, Nairobi i Beijing, en aquest setit s'ha expressat la demanda (que és alhora una necessitat) que NNUU tingui en compte la veu de les dones i reconegui el paper cabdal de les ONG en tant que avaluadores de les olítiques públiques i la i mplementació de la Plataforma de Beijing a nivell mundial. El clam també era per l'empoderament de les ONG de dones com a reconeixement de la necessitat d'empoderament de les dones.

En el segon pannel (Pannel 2: The State of the world's women) s'analitzava la violència contra les dones i les nenes, el Patriarcat i la salut de les dones així com els efectes del canvi climàtic sobre la vida de les dones. Aquest segon pannel ha donat per moltes controvèrsies i reclamacions: la necessitat de reconeixement de la diversitat de les dones, la necessitat de denunciar l'anomenat "patriarcat tècnic" de les institucions (aquell que permet sota excuses tècniques de dificultats o impossibilitat d'aplicació tècnica, administrativa o inclús legislativa que no s'implementin polítiques de canvi que reconeguin els drets de les dones i que desmuntin el sistema patriarcal que nega aquests drets)la necessitat de ratificació del CEDAW, la violència institucional exercida contra les dones... també hi hagut temps per l'autocrítica i els, sempre, difícils equilibris sobre el respecte a la diversitat ètnica i cultural i les tradicions i religions que s'utilitzen com a mitjà per a l'opressió.

Demà seguirà el Fòrum que promet seguir animat i dilluns ja totes cap a Nacions Unides a seguir la sessió informativa dels diferents governs estatals.