Avui he fet una xerrada a l'Avenç d'Esplugues (un dia espectacular per fer-la! sort que al final ha deixat de ploure...) sobre les polítiques per a la gent gran a Catalunya.

Val a dir que hem avançat força en els darrers anys pel que fa a lleis i serveis i que, encara, ens queda molt per fer. Tot i així la part central de la xerrada és el que, personalment, m'interessa més, com han de ser les polítiques de gent gran?

Les polítiques per a la Gent gran són polítiques de ciutadania, aquelles que en diuen de segona generació que segueixen aprofundint en els drets de les persones. Hem de posar les persones grans al centre (no fer-les excèntriques, ex: jubilació). Han de ser polítiques de consens amb les persones grans, polítiques participades i participatives. Polítiques àmplies de mires, la gent gran no són només persones amb dependència (% GG dependent) sinó persones actives, molt actives i que fan de motor de la nostra societat. Jo no em canso de repetir que són pura energia ciutadana i com a tals segueixen en primera línea d ela construcció social, política i econòmica. És per això que necessitem polítiques interdepartamentals d’acció integral i coordinació transversal, de cooperació interadministrativa.

Per tot plegat una de les bases que estem treballant i en la qual volem avançar amb el CGG és la base participativa. La força dels Consells consultius i de les entitats és molta. Treballem per que les diferents administracions entenguin i acceptin que els consells consultius o de participació de tota mena i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, en particular, no són una figura decorativa, sinó que les seves propostes i recomanacions haurien de ser vinculants, un cop contrastada la seva viabilitat.

Per altra banda, el gènere imposa trets diferencials en el procés d'envelliment de dones i homes. És important que les polítiques públiques tinguin en compte aquestes diferències en les seves programacions i actuacions a fi d'assegurar que responguin al diferent envelliment de les persones i a les seves necessitats diferents.

Actualment el nombre de dones grans és superior al d'homes grans i aquesta diferència augmenta en augmentar l'edat. De les persones de més de 100 anys, 6 de cada 7 són dones. Si apliquem la perspectiva de gènere al sector de la gent gran, veiem que les dones grans tenen en la vellesa un nivell més elevat de vulnerabilitat que els homes de la mateixa edat.

Som un país avançat i tenim ja alguns organismes de Govern (Oficina de la Gent Gran A)ctiva i participatius (Consell de la Gent Gran i altres) per desenvolupar polítiques no excloents, no pensades des de les vores (excèntricitat) sinó centrípetes, des del centre, posant al centre les persones grans i assegurant els drets de la nostra gent gran, aquesta que ens ha donat les oportunitats i ha construït el país en el que vivim actualment, l’ha fet possible tal com el coneixem, amb totes les mancances, si, però també amb totes les aportacions importants i molts cops invisibles de tota una generació que ens segueix reclamant drets.