En aquests temps difícils per a la política a Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona, fa de bon començar per les idees clares del president Montilla, manifestades en aquest cas en el primer dels Diàlegs pel Progrés, dedicat a les polítiques socials. Aquí hi trobareu tota la informació.

En referència a la política catalana, especialment pel que fa a la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, us recomano que llegiu l’entrevista a José Antonio González Casanova que li fa Vicenç Relats a l’Avui, l’article de Carles Viver Pi-Sunyer “Una deriva peligrosa del Tribunal Constitucional”, l’entrevista que em fa Àlex Milian a la revista El Temps, i els articles de Juan-José López Burniol “La historia de nunca acabar” i José Antonio Montilla Martos “La renovación del Constitucional”.

Avui La Vanguardia publica una enquesta preelectoral amb els següents resultats: CiU 63-64 diputats (48 el 2006), PSC 33-34 (37 el 2006), PP 14 (14 el 2006), ERC 13 (21 el 2006), ICV-EUiA 11 (12 el 2006) i Ciutadans 0 (3 el 206). Com sempre us recomano que llegiu amb atenció l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi, que porta el títol “Sin novedad”.

Finalment, us recomano l’editorial d’El Periódico de Catalunya “L’elecció del Rei“, sobre la gran qualitat de la sanitat pública catalana.

Avui s’han conegut els resultats sobre la consulta celebrada a la ciutat de Barcelona sobre la reforma de la Diagonal. Han participat 172.161 persones, ha guanyat l’opció C (no fer cap de les dues reformes proposades) amb un 79,84%. L’opció A (bulevar) ha obtingut un suport de l’11,88% i l’opció B (rambla) ha assolit un 8,28% de suports. L’Alcalde Hereu s’ha compromès no només a respectar el resultat sinó a analitzar un possible distanciament amb la ciutadania i una necessària revisió de prioritats, al mateix temps que ha demanat a Carles Martí la seva renúncia com a primer Tinent d’Alcalde i ha acceptat la renúncia de la gerent municipal de sistemes informàtics Pilar Conesa. Aquí teniu la nota feta pública pel PSC de Barcelona. I aprofito per recomanar-vos la lectura d’un article de Josep Maria Sòria “El fondo de la reforma” amb el que coincideixo plenament.

Diumenge passat es produïen una sèrie de decisions econòmiques a nivell europeu que marquen un tombant decisiu després de massa setmanes i mesos d’incertesa i d’indecisió. Però abans d’entrar en aquest tema us recomano un article de fons de Josep Ramoneda “¿Democracia o mercadocracia?”. Una reflexió que cal que ens fem tots plegats.

Sembla que finalment els dirigents europeus han pres consciència de la impossibilitat de defensar una moneda única sense una major coordinació de les polítiques econòmiques. Sobre aquest tombant de la política europea us recomano alguns materials: Joaquín Estefanía “La desesperante improvisación”, l’editorial d’El País “Un euro gobernado“, Jean Marie Colombani “Europa vuelve a caminar unida”, Emilio Ontiveros “Lecciones de una decisión histórica”, Felipe González “En la buena dirección” (i apofito per tornar-vos a recomanar l’Informe del Grup de reflexió sobre el futur de la Unió Europea dirigit per Felipe González), Bernard Guetta “Six points sur le moment européen” i Henri Weber “Désagrégation, rebond ou statu quo: trois scénarios pour l’Europe”.

Sobre els aspectes de política econòmica i monetària de les recents decisions europees podeu llegir: Xavier Vives “El rescate del euro”, Josep Oliver “Euro: en la bona direcció” i “Euro: ¿reforma o ruptura?“, Ramón Marimón “La credibilidad del euro”, Andreu Missé “Europa prepara un amplio plan para mejorar la coordinación económica” i Alejandro Bolaños “La zona euro retoma la recuperación económica en el arranque de 2010″.

Les decisions preses per la Unió Europea han motivat també una bona colla de reflexions més de fons: Josep Borrell “Europa, el canvi obligat”, José Antonio Bueno “Europa som tots”, José A. Herce “Preparados para aterrizar: todos en línea”, Timothy Garton Ash “La crisis pan-europea”, Fernando G. Basterra “Estado de excepción”, Lluís Bassets “Podadores en plena faena” (en el que subratlla el paper crucial d’Obama tot exigint que els dirigents europeus liderin els canvis necessaris) i un article que considero absolutament imprescindible, el de Joaquín Estefanía “Crecimiento o barbarie”.

Nedant contra corrent us recomano dos articles que assenyalen aspectes especialment punyents, el de Joan Majó “Manada de lobos” (en el que reclama una lluita sense treva contra l’especulació) i el de Vicenç Navarro “Lo que no se dice de la crisis”.

Les decisions europees havien d’anar acompanyades de decisions dels diversos països, en especial d’aquells que han estat i segueixen essent víctimes d’un atac dels “mercats”, que dubten sobre la capacitat de fer front al pagament del deute sobirà i, més en general, de la capacitat d’introduir reformes que permetin una sortida vigorosa i sostenible de la crisi. A continuació hi trobareu materials sobre la resposta anunciada pel president del govern d’Espanya dimecres en el Congrés dels Diputats. En primer lloc, la intervenció de Zapatero al Congrés, el resum de les propostes del president i del líder de l’oposició, el meu article publicat a ABC “Sacrificios necesarios“, els editorials d’El Periódico de Catalunya “Tard, però bé” i d’El País “Zapatero contra ZP“, i els articles de Xavier Vidal-Folch “El derrumbe del tabú” (es refereix al reconeixement de Zapatero de la necessitat de revisar el tabú del caràcter intocable de la despesa social), Fernando Vallespín “Política doméstica y sus límites” i Carles Navales “Encara hi som a temps?” (sobre la possibilitat d’acordar les mesures a prendre amb l’esquerra social).

Les mesures anunciades pel president del govern són impopulars perquè representen un important sacrifici que, de moment, afecta bàsicament a pensionistes i treballadors de la funció pública, així com a la capacitat inversora de l’Estat. D’alguna manera s’està reconeixent que hem estirat més el braç que la màniga i que si no reduïm el nostre dèficit la nostra credibilitat econòmica s’en anirà en orris. Cal anar en compte per tal que les mesures que es volen adoptar no dificultin la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. D’altra banda cal tenir present que, per tal que siguin acceptats, els sacrificis han de complir tres condicions: que siguin explicats, que se sàpiga perquè es fan, per quins motius i quins són els objectius que es persegueixen; que se sàpiga que seran sacrificis col·lectius i equitatius, és a dir, que tothom participarà de l’esforç, i que serem més exigents amb els que puguin aportar més; i que es prenguin mesures a nivell europeu i internacional perquè aquesta crisi no es reprodueixi en el futur.

És possible que els governs que han de prendre mesures com les enunciades i reformes de tipus estructurals topin amb resistència i incomprensió. De fet, les primeres enquestes d’urgència així ho assenyalen (avui mateix a El País indiquen una estimació de vot d’un 42,8% pel PP (al llarg del 2010 s’hauria mogut entre el 41,7 i el 43,4%) i un 33,7% pel PSOE (que al llarg del 2010 s’hauria mogut entre el 37,3% i el 38,2%). Però pitjor que patir una erosió d’expectatives electorals o fins i tot alguna derrota a les urnes és enganyar a la gent i no fer el que cal fer. Massa sovint se senten declaracions demagògiques o desqualificacions fàcils, massa partidisme i aprenents de bruixot que juguen a la inestabilitat política parlant de mocions de censura, eleccions anticipades o canvis en la presidència del govern. També m’indigna sentir responsables polítics de la dreta exclamar-se sobre l’erosió dels mecanismes de protecció social que ells ni van impulsar i fins i tot si poguessin els eliminarien. Però als socialistes correspon portar la nau a bon port, i treballarem dur per aconseguir-ho. Temps difícils, gent seriosa.

Sobre les conseqüències sobre la política de les mesures apuntades us recomano que llegiu els articles de Jordi Sevilla “Lo que queda de Legislatura” i “Otra política es posible“, Joaquín Prieto “Tras el zapaterazo”, Josep Ramoneda “Sin política propia”, Joan Tapia “La gran bufetada de Zapatero”, Antón Losada “Pregunti pel carrer, president”, Gonzalo López Alba “La hora de la política” i l’editorial d’El País “Evitar el ostracismo” (en el que crida a tothom a fer costat al govern per tal de no allunyar-nos d’Europa).

Sobre la justificació, contingut i conseqüències econòmiques de les mesures anunciades us convido a llegir les entrevistes a Pedro Solbes que li fan, respectivament, Rosa M. Sánchez a El Periódico de Catalunya i Concha Martín a El País i els articles de Guillem López Casasnovas “Aquest cop sembla que va de debò”, Juan Rubio i Pablo Vázquez “Ya estamos aquí”, Joaquim Coello “Mals efectes de la retallada de la despesa pública”, Guillermo de la Dehesa “Muy positivo, pero no es todo”, l’entrevista a José Antonio Griñán que li fan Luis Barbero i Lourdes Lucio a El País, i els articles de Ramón Aymerich “Austeridad”, David Taguas “Ajuste fiscal, competitividad y desempleo”, Angel Laborda “El doloroso e inevitable ajuste fiscal” i Antonio Durán-Sindreu Buxadé “Fiscalidad, compromiso e interés general”. Aquests dos darrers articles es refereixen a la necessitat d’abordar també una revisió de la fiscalitat per fer-la més eficaç i, sobretot, més equitativa.

La política espanyola també s’ha vist novament sotraguejada per decisions judicials. Unes, que afecten el PP a causa de la trama Gürtel, com veureu a l’article d’Ignacio Urquizu “La corrupción y los límites de la democracia”, l’editorial d’El País “Los trajes siguen a Camps” i l’article de Manuel Rico “¿Por cuánto se vendió entonces Camps?”. I unes altres que han afectat Baltasar Garzón con veureu als editorials d’El País “Yo, el Supremo” i d’El Periódico de Catalunya “Els jutges quedaran en entredit” i els articles de Jesús Maraña “¡Qué vergüenza!”, M. Comas, M. Carmena, J. M. Lázaro, R. Sáez i F. Pantoja “Garzón, suspendido y en el banquillo” i Gran Wyoming “Respeto a las decisiones judiciales”.

Sobre la derrota del laborisme britànic, dos articles d’Anthony Giddens que, tot i tenir el mateix títol, no són idèntics “Auge y caída del laborismo” a La Vanguardia i a El País.

Us recomano l’article de Nabil Shaath “La ‘Nakba’ palestina”, sobre la terrible injustícia que pateix fa 62 anys el poble palestí, a causa del desconeixement per part de l’Estat d’Israel de la immensa majoria de les resolucions de Nacions Unides sobre el conflicte de l’Orient mitjà.

Sobre estratègia electoral i imatge dels candidats us interessaran les dues entrevistes concedides per l’assessor d’Obama John del Cecato, respectivament, a Xavier Mas de Xaxàs de La Vanguardia i a Montse Martínez d’El Periódico de Catalunya.

Per anar acabant us recomano cinc articles sobre diverses qüestions: Ernest Maragall “Ahora más que nunca, eficiencia social”, Alain Touraine “Las pensiones, lo fácil y lo necesario”, l’entrevista a Octavio Granado que li fa Lucía Abellán a El País sobre la reforma de les pensions, i els articles de Javier Pérez Royo “Reforma electoral” i Andreu Mayayo “Una tesi sobre els orfes de Pujol”.

Sobre la plena igualtat de les persones homosexuals us convido a llegir l’entrevista a Caitlin Ryan, especialista en l’estudi de l’impacte de l’homosexualitat en el si de les famílies, que li fa Núria Escur a La Vanguardia, i l’article de Joana Bonet “Heterogol” sobre la fotografia de dos futbolistes en actitud carinyosa que ha aixecat polseguera en alguns ambients.

I acabo amb la denúncia que fa Carlos Salvador, diputat d’UPN entrevistat per Susana Hidalgo, sobre els anuncis de prostitució. Personalment crec que determinats anuncis de prostitució (que coincideixen en quant a format en diaris diferents de llocs diferents) porten la marca d’organitzacions que es dediquen a explotar a dones asiàtiques. Crec que convindria que la policia i la fiscalia ho investiguessin a fons.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES

- Agghhhh, el Dr. Caparrós és qui ha operat el rei! Però hi ha hagut un petit malentès i el nòdul al pulmó li ha extirpat a un altre pacient. A ell li ha tocat allargament de penis… el rei diu que deu ser un efecte secundari… però res ja està aclarida la confusión… i ja sé que és una mica raro, però ara és Montilla qui acaba anestasiat i tenint un somni… o un malson: Com es va crear la Diagonal de Barcelona? Per culpa d’un crit de la dona de Cerdà que li fa fer un gargot que travessa en diagonal el plànol de l’Eixample.

EL PITJOR
- El gag de Bob l’Estatut no aixeca el vol, espero que no sigui un senyal
- I de Paco Camps amb els trajes tampoc.
- I el del plan ZP de l’austeritat tampoc.

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any…)
- Rajoy i Alícia al Bocamoll, ara que a Rajoy li ha agafat per la cosa catalana. Mariano resulta ser “lo puto crack!” Mʼencaaaaanta el català de Rajoy!

LA PICADA D’ULLET
- Toni Soler practicant per quan l’enviin de corresponsal a l’Uzbequistan.

LA FRASE DE LA SETMANA
- Montilla: “les parelles còmiques sempre han donat molt de joc: Martes y Trece, Guix i Murga, Duran i Lleida”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Artur Mas jugant a la puta i la ramoneta

SURREALISTA
- El joc de pistes de Jordi Hereu per trobar les paperetes de l’opció C.

ZW 214 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.archivoelectoral.org/

Archivo Electoral vol convertir-se en el repositori de referència sobre propaganda electoral a Internet, mostrant la història i evolució de manera gràfica i àudiovisual, des del seu origen fins avui. És una iniciativa impulsada per Juan Víctor Izquierdo, Francesca Parodi i Leyre Usón, oberta a la col·laboració de tota persona interessada per poder augmentar així les referències que ofereix.

La pàgina web, que es va presentar oficialment el dia 7 de maig, recull tota mena de materials relacionats amb la publicitat i la propaganda electoral: des d’anuncis, cartells, imatges o documents a arxius sonors i vídeos diversos. Fins el moment es poden consultar més de 1.500 vídeos, 479 imatges, 238 arxius d’àudio i 43 documents. Un repositori que no deixa de créixer i en el qual qualsevol que ho desitgi pot contribuir aportant materials d’interès.

Archivo Electoral pot seguir-se també a Facebook i serà, sens dubte, una referència important a seguir i tenir present per tots aquells que s’interessen per la política, la comunicació, la publicitat, la propaganda electoral…

ZV (Zona Vídeo). Loop Barcelona, un punt de trobada internacional especialitzat en videoart, que atreu a la ciutat a un gran nombre de professionals de l’art contemporani. Entre els actes que es desenvolupen, destaca el Festival, del 12 al 22 de maig.