Les propostes presentades pel president del govern al Congrés rebaixant sous dels empleats públics, congelant pensions, anul·lant el xec nadó, retallant en 600 milions els ajuts al desenvolupament… són l’expressió de la derrota del seu programa de govern i l’evidència d’un estil de govern superficial, fonamentat en les improvisacions i, al cap i a la fi, més pendent dels poderosos que de les majories. Es la derrota de Rodríguez Zapatero pels mercats.

La resposta d’ ICV, verbalitzada per Joan Herrera en el debat al Congrés, és clara i contundent. Ens oposem frontalment a aquestes retallades, que tindran greus costos socials.

Amb tot, el més transcendent per ICV és la seva gestió d’aquestes mesures al govern de la Generalitat. Hem de ser coherents entre el que defensem i proposem a Madrid i el que fem al govern de la Generalitat. I la veritat és que no serà fàcil després d’escoltar al conseller Castells. 

Tot i així, cal deixar les coses clares. Des d’ICV no acceptarem la translació literal de les propostes Zapatero a Catalunya. El govern de la Generalitat, a diferència del govern de l’estat, va fer els deures des del primer moment. No només no vàrem negar la crisi, sinó que el mateix juliol del 2008 es van aprovar un paquet de mesures de resposta a la mateixa.
Ara tenim el greu problema del dèficit públic. Ni el neguem ni ens neguem a combatre’l, però proposem fer-ho amb instruments i mesures, efectives, justes i socials.