La notícia de la setmana pel que fa a la política catalana, tal com ja vaig anunciar diumenge passat, ha estat la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit una iniciativa per celebrar una consulta popular per via de referèndum d’iniciativa popular (aquest és el nom correcte tal com estableix l’article 11 de la Llei 4/2010, del 17 de març de consultes populars per via de referèndum). La decisió de la Mesa del Parlament dóna llum verda a la Comissió promotora per tal que pugui recollir el 3% de firmes necessàries perquè el Parlament es pugui pronunciar sobre la sol·licitud de convocatòria del referèndum que haurà de ser sotmesa a l’aprovació del Govern d’Espanya. La Mesa del Parlament, per majoria de quatre vots contra tres, ha considerat vàlida la pregunta que proposen els promotors, en funció de l’informe d’un Lletrat que, curant-se en salut, deia literalment: “Pot arribar a admetre’s l’adequació de la proposta a l’article 10 de la llei 4/2010, sempre en aquests termes, és a dir, considerant que la pretensió que comprèn s’ha d’exercir dins del marc estatutari i constitucional” (el subratllat és meu). La pregunta en qüestió és la següent: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”.

En opinió dels socialistes aquesta pregunta no s’ajusta en absolut a les previsions de la Llei (la pregunta no es clara ni inequívoca ja que no es precisen les iniciatives que hauria de prendre el Parlament, no s’ajusta a les competències de la Generalitat, ni tampoc al nostre marc constitucional i estatutari) i per això demanem un dictamen al respecte del Consell de Garanties Estatutàries. Però vull subratllar el fet que em sembla políticament més rellevant: CiU abandona la via estatutària per abraçar la causa de la independència. No hi ha altra explicació al seu vot favorable a aquesta consulta. I això sense ni tant sols esperar al pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra el nostre Estatut! Tots sabem que ERC és un partit independentista i que ICV-EUiA ha fet seva la bandera de les consultes, mentre CiU es mantenia en una calculada ambigüitat. A partir d’ara ja no hi ha ambigüitat CiU està impulsant un referèndum a favor de la independència. Per això el president Montilla ha acusat Artur Mas d’imprevisible, irresponsable i insolvent. Potser alguns dels que han abonat aquesta proposta no són prou conscients que la recollida de signatures a favor de la independència podria anar en paral·lel a la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, amb l’evident risc de distorsionar-la. Josep Antoni Duran Lleida immediatament va declarar que CiU no portarà aquest referèndum en el seu programa electoral, però és que ja no cal que ho faci perquè CiU ja ha donat llum verda a aquesta consulta.

Podeu llegir al respecte les cròniques de Josep Gisbert a La Vanguardia i Maiol Roger a El País, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Tàctica sobiranista“, l’article de Josep López de Lerma “Autogol” i la crònica de Neus Tomàs a El Periódico de Catalunya sobre l’acte polític celebrat ahir a Cornellà en el que el President Montilla va acusar Artur Mas d’imprevisible, irresponsable i insolvent.

Si la setmana passada us recomanava un article de Sergi Pàmies sobre el documental “Adéu, Espanya?”, aquesta setmana us recomano el que ha fet sobre el documental “El laberint” dirigit per Jordi Mercader i que també tracta sobre les relacions Catalunya-Espanya.

El Tribunal Constitucional segueix intentant dictar sentència sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut malgrat la situació anòmala en la que es troba i plantejant-se fins i tot la votació per blocs o article per article. Us recomano que llegiu al respecte l’article de Javier Pérez Royo “¿Tiene sentido?”. Convindria molt que fos llegit i entès a Madrid. Us en destaco dues frases:

“La única perturbación en el funcionamiento del Estado autonómico procede del recurso de inconstitucionalidad interpuesto contra el Estatuto de autonomía de Cataluña por los diputados del PP y de las vicisitudes procesales de dicho recurso en su tramitación por parte del Tribunal Constitucional”.

I la frase final:

“¿Tiene sentido sacar la sentencia mediante la que se tiene que decidir la fórmula de la integración de Cataluña en el Estado español de esta manera?”

Com les notícies sobre els casos Pretoria i Palau s’acumulen i desborden les possibilitats d’aquest diari, aquesta setmana només us recomano un article al respecte., el de José Antonio González Casanova, amb un títol que ho diu tot: “Ni tant oasi ni tant fangar”.

Aquesta setmana ha estat rica també en informacions sobre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i el futur de l’Alcalde Hereu. Us convido a llegir els articles de F. Echegaray “Un aeroport per a tots” i Ferran Mascarell “Barcelona, en positivo”, l’entrevista a Carles Martí que li fa Francesc Espiga a El Punt, les cròniques de Maiol Roger a El País “Hereu se postula como candidato en 2011 y pone énfasis en las políticas sociales“, Ramón Comorera a El Periódico de Catalunya “Hereu diu al PSC que serà el futur alcalde de Barcelona” i Silvia Angulo a La Vanguardia “Hereu, el pedagogo“, i els articles d’Oriol Bohigas “Barcelona després de…”, Antoni Fogué “El ‘gest Cerdà’ de pensar la ciutat i el territori” i Joan Trullén “El factor metropolità”.

Per acabar amb qüestions relatives a la política catalana us recomano dos articles sobre la polèmica al voltant del burka: Esther Vera “Despistados o malintencionados” i Andreu Ibarz “Burka: integrar e innovar”.

La política espanyola està marcada per la situació econòmica, les mesures preses pel govern per reduir la despesa i el dèficit públic i les negociacions sobre la reforma laboral. Començo per recomanar-vos que llegiu les intervencions de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte de celebració dels 100 anys de la presència socialista al Congrés dels Diputats, l’entrevista a Elena Salgado que li fa Phil Bennett al suplement Domingo d’El País i els articles d’Angel Laborda “El mundo y 4,6 millones de parados nos contemplan” i Gonzalo López Alba “El doble reto de Zapatero”.

Subratllo algunes frases de les intervencions de Felipe González i de Rodríguez Zapatero.

De Felipe: “como socialdemócratas queremos una economía de mercado con cohesión social y sostenible desde el punto de vista medioambiental”, “Europa lleva 20 años distraída desde la aprobación de la Agenda de Lisboa”, “si el modelo europeo de pacto entre todos para ser competitivos y socialmente solidarios no se adapta a la situación del siglo XXI, a la revolución tecnológica, a la nueva realidad económica mundial, entrará en un lento declive”, “el impacto de la implosión financiera en la economía europea es mayor que en Estados Unidos porque en los últimos diez años la pérdida de competitividad europea ha sido mayor que en los Estados Unidos”, “hay que mantener políticas anticíclicas, los países que puedan hacerlo y Europa como conjunto, para evitar un estancamiento o incluso un decrecimiento”, “hay que hacer la reforma del sistema financiero antes de que la locura del sistema financiero nos regule a nosotros”, “hay que introducir elementos de gobernanza en la unión económica, que no ha de ser sólo unión monetaria”, “la peor desgracia que le puede pasar a España es dejar al país en manos de una oposición irresponsable como la del PP”.

De Zapatero: “Dos son nuestras prioridades: primero, superar la crisis, garantizar la estabilidad, la solvencia de nuestro país y, segundo, hacer reformas para que nuestra economía gane productividad y nos permita favorecer el desarrollo de la igualdad de oportunidades, los derechos y las políticas de bienestar”, “no podemos permitir que las debilidades políticas en el desarrollo de una Unión Europea más perfecta debiliten nuestras expectativas”, “tenemos que defender las ideas del modelo social europeo y del estado del bienestar, y el ajuste fiscal imprescindible que tenemos que hacer es el requisito para seguir perfeccionando nuestro estado del bienestar y la igualdad de oportunidades”, “tenemos tres prioridades inmediatas: la reforma laboral, poner en orden nuestro sistema financiero y pensar en nuestro sistema de pensiones a largo plazo”.

Com diu Felipe González, l’alternativa que impulsa el PP seria horrible per molt que es presenti com l’esperança pels treballadors (que és com ara es presenten). Vegeu-ho en aquest article d’Ignacio Escolar “Arriba, parias de la tierra” i en l’editorial d’El País “Límites de la oposición“.

Us convido a llegir sis reflexions sobre la crisi en els articles d’Antoni Segura “La crisi”, Enrique Gil Calvo “La revancha de los mercados”, Salvador Cardús “Para una cultura de crisis”, Josep Maria Vallès “¿Cuánto mercado puede tolerar la democracia?”, Juan-José López Burniol “Los costes de la crisis” i Ernesto Ekáizer “El gatillo de la crisis” (sobre el paper de les agències de rating).

Malauradament no s’ha arribat a un acord sobre la reforma laboral entre els agents socials. Ara correspon al govern prendre la iniciativa al respecte, i ho ha fet amb el document sobre la reforma laboral (cortesia d’El País, compte! pesa 836K). Sobre aquesta qüestió podeu llegir els editorials d’El País “Comienzo aceptable” i El Periódico de Catalunya “Un mercat laboral més flexible“, i les cròniques de Mar Díaz-Varela a La Vanguardia i Lucía Abellán i M.V. Gómez a El País.

També us poden interessar les reflexions d’Antoni Castells sobre altres reformes, entre les que destaca la del sistema de pensions, en aquesta entrevista que li fan Ariadna Trillas i Lluís Pellicer a El País.

És evident que el futur se’l juga cada país però amb una importància creixent de la Unió Europea. Precisament celebrem enguany el 25è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la CEE. Sobre aquestes qüestions podeu llegir els articles de Javier Solana “Una buena noticia para la UE” (els Estats Units ja no volen decidir en solitari), Josep Borrell “Més Europa, 25 anys després”, Fernando G. Basterra “Los 25 gloriosos” i Eliseo Oliveras “Espanya ha deixat la seva emprempta a la UE”.

Sobre l’orientació de la política econòmica i social de la Unió Europea us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “Ejercicios de selectividad”, Lluís Foix “Se desmorona una cierta Europa”, Diego López Garrido “La crisis exige la unión económica”, Vicenç Navarro “La sabiduría convencional europea” i Lluís Bassets “La vieja pareja” (sobre les relacions entre França i Alemanya).

A nivell global i a cada país s’està produint un intens debat sobre les contradiccions entre els esforços d’austeritat i la necessitat d’impulsar el creixement econòmic. Vegeu l’editorial d’El País “Controvertido ajuste” i els articles d’Andy Robinson “Los bandazos del FMI”, Claudi Pérez “Austeridad o crecimiento” i “España y su respuesta“, Antonio Jiménez Barca “Francia recorta 45.000 millones de euros en gasto”, Antón Costas “Jugando con fuego”, Marc Bassets “EEUU se debate entre estimular más la economía y atajar el déficit” i Jordi Sevilla “Prejuicios malos para el bienestar”.

Segueix la reflexió sobre la política del govern d’Israel i l’atac a vaixells que volien portar ajut humanitari a Gaza. Vegeu els articles de Rosa Massagué “Una altra oportunitat perduda per a Israel”, Jean Marie Colombani “El autismo de Tel Aviv”, Tony Judt “Israel without clichés”, José María Ridao “Israel y la lengua sedativa”, Miguel Angel Moratinos, Bernard Kouchner i Franco Frattini “Gaza: tras el drama” i Josep Ramoneda “El síndrome de Jerusalén”.

A continuació us recomano nou articles sobre temes a debat: Lluís Bassets “El ala oeste del socialismo catalán” (sobre el debat Next Left dels que us parlava diumenge passat), Timothy Garton Ash “Noruega, el paraíso vikingo” (socialdemòcrata, és clar), Daniel Innerarity “Una política de la humanidad” (us en destaco un paràgraf: “No es cierto que los procesos de interdependencia conduzcan a una extinción de la política (entendida también como fin de las ideologías o incluso de la historia), como se celebra desde la óptica neoliberal o se lamenta desde el soberanismo clásico. Más bien todo lo contrario. Si la política es la articulación de formas de vivir juntos, en el plano global tenemos una tarea de reinvención política similar a la invención de comunidades políticas a lo largo de la historia. De lo que se trata ahora es de cómo debemos convivir, de qué forma nos organizamos y cuáles son nuestras obligaciones recíprocas en el contexto de profundas interdependencias generado por la globalización”), Joana Bonet “El malestar social” (sobre la necessitat de polítics capaços d’emocionar i d’emocionar-se), Antoni Gutiérrez-Rubí (citat per Joana Bonet) “Liderazgos ante la crisis”, Lluís Bassets “El cóctel del miedo” (alertant contra el populisme i exigint una resposta política que eviti la seva proliferació), Gemma Lienas “She Leader 2.0″ (sobre lideratge femení), Eva Peruga “Llums a la cambra fosca” (sobre la necessitat de visibilitzar l’homosexualitat en els mitjans de comunicació i la vida pública) i Gran Wyoming “¿Inducción a la sodomía?” (sobre els insults a la consellera Marina Geli a Intereconomía i la necessitat de defensar l’educació sexual a les escoles).

Acabo recomanant-vos dos llibres: “Reformes més enllà dels tòpics”, editat per la Fundació Rafael Campalans, coordinat per Xavier Pont i Joan Oriol Prats, amb introducció d’Antoni Castells. I “L’estratègia electoral” de Pau Canaleta, publicat per l’editorial de la Universitat Oberta de Catalunya.

“Perles” del programa del Polònia emès el 10 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- El discurs del Molt Honorable Pare en el sopar de celebració dels seus 80 anys. Un record porta a un altre (ja ho té això de recordar http://menrecordo.blogspot.com/) i quan acaba el discurs ja som al 2020!

- Bet&Voto, les aspostes de Rajoy i Espe sobre el paper del PP a les autonòmiques, sembla que no se’n surt ni que no s’hi presentés ningú més que ella i el Partit Humanista!

EL MILLOR (homenatge al President Pujol pels seus 80 anys)
- Diàleg Pujol-Déu: “Vostè és Déu oi? Sí, que era amic del Babel però van discutir pels permisos d’edificació de la torre. Jahvè li deien també oi? Sí, que sovintejava l’Abraham que estava casat amb la Sara i van tenir aquell vailet que es deia Isaac… un moment! vostè va manar que l’Abraham el matés! I quan estava a punt de pelar-lo va dir agh (tos) que era broma. Aquesta devia ser la primera broma de la història, per això deuen dir allò de la gràcia de Déu“

EL PITJOR
- “Dónde estarán los libros? Y, lo que es más importante, cómo es un libro?” El príncep Felip a sa mare…

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- En Jimmy Jump potser s’hauria de fotre a treballar… perdoneu, però algú ho havia de dir!
- A la Patum, només t’ho passes bé si vas borratxo… perdoneu, però algú ho havia de dir!

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any…)
- La imitació del Gaspar Hernández és molt bona però fer que el Carod ordeni en Benach que es cremi tipus bonzo és un pèl massa, no?

LA FRASE DE LA SETMANA
- Soler sorprès per la presència de tres dones amb burka i niqab. Se les intenta treure de sobre per problemes de seguretat (podem ensopegar amb els cables) i els diu “aneu passant cap el Karakia o d’allà on sigui que vingueu“. Calla, que són 3 dones sinó Prenafeta, Alavedra i Bartu… vaya trio!

LA PICADA D’ULLET
- Zapatero va a veure el Papa i aquest es resisteix a rebre’l però no se’n surt i li dóna l’extremaunció! Bé, en realitat ZP el que volia era demanar-li un miracle (per guanyar les eleccions). El Papa es declara incompetent, així que recorren a Déu, que accedeix a a canvi que Espanya es deixi guanyar davant Argentina al Mundial de Sudàfrica.

SURREALISTA
- En Fainé de la Caixa es presenta al despatx de Joan Herrera per “absorbir“ Iniciativa per eixugar una mica els deutes… Herrera, lluny de protestar, s’hi avé, menys problemes, tu! [tranquils, que era un malson]

KA FORT
- La reunió de presidents autonòmics… la De la Vega suggereix que en comptes de retallar despeses ens carreguem una autonomia, així hi haurà més pasta a repartir… el mètode? el de la ruleta russa… i el primer mort? Ceuta.

LA CANÇÓ IRPF (o YMCA) dels Village people
[Castells, Saura, Montilla, Maragall] Crisi!
Estem ben emmerdats amb la
Crisi!
I ara ve en Joan Herrera amb la
Bici!
Vestit de Robin Hood
Quina man-dra
Vaja “muer-mo“
Què passa si apugem l’IRPF?
Només als més rics
l’IRPF!
[Castells] Quina merda de ball
[Montilla] Quina merda… en general
[Castells, Saura, Montilla, Maragall] Però que es noti que som d’esquerres!
l’IRPF!
[Maragall] Que progres que som!
[Castells, Saura, Montilla, Maragall] l’IRPF
[Saura] Però jo pago també?
[Maragall] Tranqui és per l’any que ve…
[Montilla] Jo no sé si governaré!

ZW 218 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Una nova selecció de decàlegs que poden resultar útils.

Sobre Open Govenment:

- 10 tesis sobre Open Government (César Calderón)

Sobre Comunicació online:

- 10 tendències de comunicació online (Cuatro Tipos).

Sobre Comunicació política:

- 10 reflexions: Invitacions a blocaires o creació de xarxes? (Xavier Peytibi)

Sobre xarxes socials:

- Els 10 manaments sobre el correcte ús de Twitter

Sobre models de Lideratge:

- Canvis clau en el procés de transformació dels models de lideratge i direcció

Altres d’interès:

- 10 Consells per a mantenir en forma el teu cervell (Tomás Pardellas)

- Decàleg per a trobar una feina en el 2010 (Expansión&Empleo)

Aquests són altres Zona Web amb diferents seleccions: Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III, Decàlegs IV, Decàlegs V i Decàlegs VI.

ZV (Zona Vídeo). Exemple de comunicació en context de crisi, en aquest cas: La campanya de publicitat Inspired By Iceland, que tracta d’incentivar el turisme a Islàndia després de que el nombre turistes descendís des de l’erupció del volcà Eyjafjallajokull. La campanya de turisme ha estat una iniciativa del Govern islandès, l’Ajuntament de Reikiavik, la Cambra de Comerç d’Islàndia, l’Oficina de Turisme, la Associació del Sector de Viatges i diverses companyies del país. La campanya online disposa del seu website i altres iniciatives a xarxes socials que la recolzen, com el grup de Facebook o el canal de Twitter.