Laia Bonet: «Mas ofereix alternatives incertes, conflictes i un carrer sense sortida»

JOSE RICO
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 14 de agost del 2010

La seva imatge ha sortit cada dimarts d’aquesta legislatura en els mitjans al costat del president i els consellers. Laia Bonet, secretària del Govern, és el nom més ben situat per rellevar Antoni Castells com a número dos en la llista del PSC.

–Totes les enquestes apunten en la mateixa direcció: els ciutadans castiguen el tripartit. ¿Què és el que s’ha fet malament?
–És el desgast d’haver governat en un període tan intens com el dels últims set anys. Al PSC l’afecta sobretot el factor crisi econòmica, que impacta sobre els partits que prenen les decisions. A més a més, hi ha el procés de l’Estatut, que desgasta per la intensitat del debat sobre la sentència dictada pel Tribunal Constitucional.

–El debat identitari es pot accentuar en la pròxima legislatura, que s’acabarà en el simbòlic 2014.
–Dependrà de la força que tingui cada partit. Hi ha forces, com CiU, que presenten discursos desconeguts fins ara. Si arriba al poder, dubto que mantingui aquesta estratègia. CiU diu que el PSC ha deixat de ser un partit catalanista perquè el conseller Antoni Castells no anirà a les llistes. I el PSC és un partit catalanista independentment que a les llistes hi vagi Castells o no. Si CiU busca el votant catalanista descontent amb el PSC, nos­altres busquem els convergents que no estan a favor de la independència. N’hi ha, i molts. Artur Mas ofereix alternatives incertes, embolics, conflictes innecessaris i un carrer sense sortida.

–L’últim Baròmetre d’EL PERIÓDICO fixava dues pedres a la sabata de José Montilla: José Luis Rodríguez Zapatero i Jordi Hereu. ¿El PSC tindrà desgast per la gestió d’altres dirigents?
–És més fàcil acusar desgast quan es governa a tots els nivells, però també hi ha rèdits per obra de govern. El balanç és incomparable amb els 23 anys de CiU.

–¿I ningú predica prou bé aquesta obra?
–El gran error és no haver combatut la idea que un govern de coalició és negatiu per naturalesa, que és el que ha venut CiU. Des del primer dia, ho digués o no, CiU va considerar il·legítim el tripartit. Han deslegitimat el Govern, fent servir fins i tot l’argument que el president de la Generalitat havia nascut fora de Catalunya. Ha sigut una actitud molt poc democràtica.

–Castells creu que l’assignatura pendent del PSC és convertir-se en un partit majoritari que pugui governar sol. ¿Vostè assumeix, com a part de la nova generació, aquesta meta?
–És l’aposta del PSC per a aquestes eleccions. Una altra cosa és que, a vegades, l’alternativa és pactar i buscar un projecte conjunt. Un govern de coalició comporta cessions; un govern en solitari, no.

–Però el PSC no ha aconseguit eixamplar el seu electorat, com va fer CiU amb una part de votants d’ERC.
–CiU no ha tingut mai una situació com la que ha viscut el tripartit, amb l’Estatut i la crisi. CiU no va voler reformar l’Estatut per no buscar-se problemes, i si li hagués tocat una època de crisi hauria retallat polítiques socials sense que afectés el seu electorat. A un partit d’esquerres el desgasta molt més.

–¿Al PSC li hauria anat més bé que el PP governés Espanya?
–Al PSC no ho sé; a Catalunya li hauria anat molt pitjor. No tindríem Estatut ni hauríem portat a terme la transformació social d’aquests anys. CiU ho hauria pogut fer, però es va acontentar traient quatre milionets de millora del finançament.

–Sobre la llista electoral, el primer missatge amb els números u és de continuisme: Joaquim Nadal, Xavier Sabaté i Quim Llena.
–Jo no donaria tanta importància a les persones. Ens hem de fixar en el projecte i que tots treballin per fer-lo realitat. Per això encara no entenc on és CiU. Parla d’independència amb la boca petita i fa una aposta sobiranista sense definir en quina direcció. Proposa el concert econòmic sense dir amb qui pactarà la reforma de la Constitució que ho permeti. ¿Que potser la vol pactar amb el PP?

–Fins i tot acceptant que CiU ven la terra promesa, ¿quin és el model alternatiu del PSC?
–La millora de l’autogovern que fixa l’Estatut i la recuperació de la Carta que van votar els catalans. Mas fa de pare de l’Estatut, però quan el fill té problemes li gira l’esquena. Vol deixar la norma en via morta i ens invita a pujar a un tren amb un destí incert, i del qual desconeixem les parades, l’itinerari i els passatgers. Qui no és un bon guardavies no pot ser el maquinista del tren.

–Davant el que pugui passar, el perfil de la llista ha d’estar pensat també per exercir d’oposició.
–El nostre objectiu és governar i perquè així sigui han de ser persones disposades a treballar pel país. Es pot participar en el projecte des de molts llocs, fins i tot sense ser a la llista, com Castells.

–Fa quatre anys es parlava bastant de la sociovergència. ¿Ja és una fórmula inviable?
–Per pactar amb un partit hem de saber quin és el seu projecte, i els indicis de CiU apunten a la independència. Hem governat amb ERC i ICV perquè hi havia un programa amb continguts clars. Amb CiU tot és incertesa.