Els propers dos diumenges estarem immersos en el brogit de la campanya electoral i per tant no puc assegurar si estaré en condicions o no d’actualitzar el meu diari, més si tenim en compte que en la campanya jo sóc dels que m’arremango con el nen que veureu en aquest vídeo.

Arremangat està també el president Montilla que no para de fer actes (d’entre els que destaquen el celebrat dijous a Badalona amb Felipe González i el celebrat divendres amb 800 sindicalistes), mítings llampec, entrevistes i propostes. Vegeu la crònica de Rafael Tapounet a El Periódico de Catalunya sobre els mítings llampec, la crònica de Neus Tomàs també a El Periódico de Catalunya sobre la designació d’Isaías Táboas, la mà dreta del president, com a Secretari d’Estat de Transports, i l’entrevista al president Montilla que li fan M. Saballs, J. Orihuel i N. Araguàs a Expansión. Hiperactiu com està, el president Montilla fins i tot ha trobat temps per fer una paròdia de si mateix al Polònia! Aquí sota trobareu una foto de l’acte celebrat ahir al Parc de la Guineueta.

Però el més important de tota campanya són les propostes. Tot sovint s’acusa els polítics de no fer-ne i d’estar dedicats només a criticar els seus adversaris. Aquest no és el cas del president Montilla que, a part de comptar amb el Programa marc, el Manifest electoral i el Programa electoral del PSC, està desgranant un seguit de propostes concretes. Aquí podeu trobar les primeres sis propostes:

1) el Contracte pel futur, més coneguda com la proposta per ajudar els “ni-ni”

2) el Fons d’Innovació i Desenvolupament Social

3) el Fons d’Eficiència Energètica, que entre d’altres coses implicarà la creació de “llocs de treball verds”

4) el Fons públic d’Innovació i Recerca i de transferència tecnològica, que facilitarà l’accés de les empreses a la recerca que es fa a les universitats i que puguin incorporar-la als seus processos productius

5) el Pla “Un futur millor”, que persegueix el reciclatge professional de 20.000 persones aturades cròniques especialment del sector de la construcció

6) el Pla de Lluita contra la Pobresa, per a la igualtat real de tots els nens i nenes de Catalunya reduint de forma dràstica el nombre de famílies amb fills en situació de pobresa.

En contrast amb aquesta campanya en positiu del PSC destaca la campanya del PP, centrada en l’actitud hostil contra les mesures de foment de l’ús del català i, especialment, estigmatitzant la immigració. Podeu veure opinions negatives al respecte en els articles de Miquel Roca “¿Se quiere esto” i Carles Cols “28-N, una oportunitat per a la psicoanàlisi”. I Artur Mas segueix sense descartar acords amb aquest PP tan extremista.

Però la notícia política de la setmana es va produir dimarts quan es va saber que la Fiscalia va demanar al jutge Solaz que actués contra responsables de CDC en relació al cas Palau. Vegeu la notícia als diaris:

• ABC: “Caso Palau: el fiscal pide investigar a CDC”
• Avui-El Punt: “La fiscalia pretén inculpar el tresorer de CDC i Àngel Colom pel cas del 4%”
• El Mundo: “La Fiscalía pide imputar al tesorero de CDC por las comisiones de Ferrovial”
• El País: “El ‘caso Palau’ le estalla a Convergència”
• El Periódico de Catalunya: “La fiscalia conclou que Millet era ‘intermediari’ dels pagaments a CDC”
• La Vanguardia: “La Fiscalía pide al juez Solaz que investigue el pago de comisiones a CDC a través del Palau”
• La Razón: “La Fiscalía pide imputar al ex tesorero de CDC por la financiación irregular”

Aquí podeu escoltar l’entrevista que sobre aquesta qüestió em va fer dimecres al matí Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio.

En aquesta ocasió Artur Mas no es va limitar a dir que la justícia ho aclariria tot sinó que va desfermar un atac en tota regla a la Fiscalia acusant-la “d’entrar en campanya” i “de no voler el canvi”. Considero que es tracta d’un error polític i institucional imperdonable. També en la resposta a acusacions sobre presumptes irregularitats Artur Mas s’inspira en el Partit Popular que, en ocasió de notícies adverses relatives als casos Gürtel, Fundescam o Brugal, sempre acusa a jutges, fiscals, policies i govern de persecució. Sincerament crec que es tracta d’una actitud impròpia de qui vol arribar a la presidència de la Generalitat i un error polític com una casa de pagès. Com ja he advertit en altres ocasions (i amb amb més motiu després de les darreres declaracions d’Artur Mas al respecte) si en el futur la justícia determina que s’ha produït algun tipus de delicte relacionat amb aquest cas, la posició política d’Artur Mas serà insostenible.

Llegiu la declaració del president Montilla exigint explicacions i condemnant l’actitud hostil envers la Fiscalia mostrada per Artur Mas i les notícies al respecte de Toni Sust i Neus Tomàs a El Periódico de Catalunya “Mas veu la fiscalia ‘en campanya’ i Montilla li exigeix explicacions”, Josep Gisbert i Cristina Sen a La Vanguardia “Mas acusa a la Fiscalía de ‘entrar en campaña’ y ‘no querer el cambio’” i Miquel Noguer i Lluís Pellicer a El País “Mas también cuestiona la justicia”. També us interessarà l’article de Joan Subirats “¿Podem aprendre res del ‘cas Palau’?”.

Sobre les eleccions, els problemes de Catalunya i la seva situació econòmica us convido a llegir els articles de Josep Oliver “Crisi i reforma educativa”, Irene Boada “La nova cara de Catalunya”, Rafael Nadal “Dicha sin fin”, Xavier Vives “Euforia, depresión y resiliencia”, Joan Tapia “Mar Serna, notable” i Jordi Font “CiU ha abandonat”.

Divendres es va donar a conèixer el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, que no registra canvis significatius respecte de l’anterior si bé cal assenyalar que el seu treball de camp és anterior al canvi del govern Zapatero, del “Punt i a part” marcat pel president Montilla i de l’inici de la nostra precampanya.

També us interessarà l’article de Jordi Hereu “Arriscar per Barcelona” i el resum del pla estratègic dels municipis de l’àrea metropolitana publicat a La Vanguardia per Jaume V. Aroca “La nueva agenda metropolitana”.

La política espanyola segueix centrada en el nou impuls que ha agafat Zapatero amb la constitució del nou govern. Al respecte podeu llegir els articles de Joan Tapia “Primer efecte del canvi de govern”, Antonio Papell “De la improvisació a la immolació” i Gonzalo López Alba “Comunicar, sí; pero ¿qué?”.

Aquesta setmana també s’ha conegut el Baròmetre del CIS que assenyala un avantatge del PP sobre el PSOE de 7,9 punts. També en aquest cas cal subratllar que l’enquesta es va produir abans del canvi de govern. Belén Barreiro, exdirectora del CIS, va publicar a El País un interessant article al respecte “¿Ganará el PP?”. Avui mateix El País publica una enquesta de l’institut Metroscopia que mostra una lleugera millora de les expectatives electorals socialistes després del canvi de govern tot i assenyalar la desmobilització d’una porció significativa del nostre electorat. Podeu llegir al respecte l’article de J.J. Toharia i J.P. Fernández, responsables de l’estudi, “Remontar y desmovilizar”.

Seguint amb la política espanyola us recomano l’article d’Angel Viñas “El Estado de derecho en España” (que recomano especialment a Artur Mas pels motius esmentats abans) i les entrevistes a Patxi López feta per Juan Mari Gastaca a El País i a Bernardino León, responsable de política internacional del Gabinet de la Presidència del Govern d’Espanya, feta per Miguel González també a El País.

Sobre la posició del PP de Mariano Rajoy us convido a llegir la crònica de Fernando Garea a El País “El PP quiere reordenar el Estado y privatizar los servicios sociales”, Ignacio Escolar “Rajoy tiene un plan inglés” (explicant com Rajoy s’inspira en el pla de David Cameron, com també ho fa Artur Mas), l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Els matrimonis gais, en risc”, Elvira Lindo “Matrimonio” (sobre la mateixa qüestió), David Trueba “Trampas” i Francisco Balaguer “Desordenar el Estado”.

Sobre els problemes de l’economia espanyola us convido a llegir els articles de Joan Majó “Crisis y desequilibrios”, Mar Díaz-Varela “La economía española se estanca”, Angel Laborda “La EPA y el paro registrado dicen lo mismo” i Jordi Sevilla “La España bloqueada”.

Sobre el debat sobre el futur de les pensions us convido a llegir l’article de Vicenç Navarro “Las pensiones, ¿inviables?”.

Sobre el pla d’ajustament del Regne Unit, la política alemanya d’austeritat extrema, la frenada a la integració europea imposada per França i Alemanya i el contrast entre els enfocaments de la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu us convido a llegir els articles de Carlos Mulas-Granados “Ed el Rojo y los ajustes socialmente justos”, Xavier Vidal-Folch “Y nosotros. ¿el rígor mortis?”, l’editorial d’El País “Políticas encontradas”, Ignacio Escolar “Muchas gracias, Alemania”, Sami Naïr “La nueva Europa” i J. Bradford Delong “La humillación del Reino Unido”.

Sobre la situació a Palestina us convido a llegir l’article de Juan Goytisolo “Lo que no es noticia”.

Sobre les eleccions als Estats Units i la perspectiva que obren en l’equador del mandat del president Obama us convido a llegir els articles de Pere Vilanova “Más allá del día después”, Carlos Enrique Bayo “El Tea Party ha impedido el triunfo republicano”, Pere Vilanova “Missatge contundent però amb matissos”, l’editorial d’El País “Debilitado Obama”, Eduardo Lago “El miedo de media América”, Xavier Mas de Xaxàs “Los malabarismos de Washington DC”, John Podesta “Responsabilidad en Washington”, Antonio Franco “Electors a un pas de l’atac de nervis”, Bernard-Hénri Lévy “No disparen contra Obama” i Noam Chomsky “Indignación errónea en las elecciones de EEUU”.

Sobre els polítics que mantenen el seu prestigi i la confiança ciutadana, Raimon Obiols ha escrit el seu article “Lula, per exemple”.

Sobre el recent informe de Nacions Unides sobre el desenvolupament humà podeu llegir l’article de Sandro Pozzi “Aumenta el bienestar, pero también las desigualdades” i sobre el reequilibri de posicions en el si del Fons Monetari Internacional podeu llegir l’article de Manuel Estapé Tous “El FMI convierte a China en su primer accionista”.

Amb reflexions d’ordre divers us recomano que llegiu la meva intervenció sobre el futur de l’esquerra en l’acte de presentació a Barcelona de la Fundación IDEAS, les aportacions de Nicholas Negroponte sobre el futur de la tecnologia i les xarxes recollides per Rosa Jiménez Cano al CiberP@ís i l’article d’Augusto Klappenbach “Capitalismo o democracia”.

Abans d’endinsar-me en algunes recomanacions de llibres, us en faig una d’imperiosa, cal que llegiu el llibre d’Isidre Molas “El meu temps de presó. 1962-1963. Trencadís de records” publicada per edicions 62. En aquest llibre hi trobareu records i vivències que us faran conèixer millor Isidre Molas, la repressió de la dictadura franquista i la contestació al règim en uns anys molt durs, però també profundes reflexions sobre la política, el catalanisme, l’esquerra i la condició humana. Us en faig un tast reproduint dos paràgrafs:

“A mi em confirmaren que el meu catalanisme, per més radical que pogués ser, era diferent al seu nacionalisme [es refereix a uns presos bascos del segon sumari d'ETA]; mai no ho havia vist tan clar i tan de prop. El nacionalisme que traspuaven partia del supòsit que la lluita o el conflicte fonamental (en la història, com en dèiem aleshores) es produïa entre pobles, entre tribus; era allí on residia la lògica de tota la vida política. Jo, en canvi, d’una manera més aviat instintiva partia del supòsit que el conflicte entrellaçat entre classes, interessos i valors era el centre de la vida política. L’esquema de partida el podrem complicar, refinar i enriquir tant com vulguem. Com tots vàrem fer més tard, i podem trobar necessàriament espais comuns de convivència i de col·laboració basats en el respecte mutu, però per a mi el catalanisme significava alhora un tret personal irreductible, una definició de cadascú i un projecte social de masses (per tal de conservar també l’expressió de l’època) compatible amb el federalisme. És més, el federalisme era la via per on havia de fluir el sentiment i la vida d’una nació que no vol competir amb ningú més que amb si mateixa per tal d’excel·lir, però que vol conviure i compartir amb els altres.

Vivia el meu catalanisme espontani sobretot com la fidelitat a una llengua comuna, a una cultura comuna i a una pàtria comuna des de l’ànsia de la plenitud de les llibertats i de la societat plural, que forjava la seva expressió nacional en el federalisme. Els uns trobaven l’ungüent màgic que tot ho solucionava en la nació i la unitat dels nacionals enfrontats a d’altres nacionals, jo el trobava en el federalisme de les persones, dels pobles i de les nacions (els efectes dels ungüents màgics són sempre discutibles). La dreta nacionalista havia abandonat el catalanisme, i alguns l’havien traït. Havíem de fiar-nos-en? El poble català havia defensat la llibertat de Catalunya en el marc de l’Espanya democràtica; la majoria sense ser nacionalistes, i molts ni tan sols catalanistes”.

Sobre altres llibres podeu llegir els articles d’Isabelo Herreros “Ossorio, Azaña y la República”, Lluís Foix “Una cierta idea del mundo” (sobre el darrer llibre de Javier Solana), Germà Bel “¿Washington o París?” (sobre el tema que tracta en seu llibre ‘Espanya, capital París’), Justo Barranco “Destrucción creativa controlada” (sobre el llibre de Nouriel Roubini i Stephen Mihn “Cómo salimos de ésta”) i l’entrevista a Juanjo Sáez que li fa Xavier Roca a l’Avui-El Punt (Juanjo Suárez és autor d’Arròs covat, que va donar lloc a la sèrie de TV3 que ha obtingut el premi Ondas).

Acabo amb la visita del Papa. Us convido a llegir l’article de José Montilla “Benedicto XVI, bienvenido a Catalunya” que conté una benvinguda institucional, amb la crítica de Maruja Torres “Mi Papa” i amb la rèplica de Juan G. Bedoya “No es verdad” -que comparteixo- a les afirmacions de Benet XVI sobre un “laïcisme agressiu” segons ell vigent a Espanya.

“Perles” del programa del Polònia emès el 4 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA

- Entendridor mossèn Flavio fent d’Emília i el papa fent de mossèn Ballarín recreant El convidat de l’Albert Om.
- Mola la reunió de “Pactistes anònims”… si és que hi són tots: Maragall, Pujol, Aznar, Montilla i fins i tot Franco, invocant el seu pacte amb Hitler a Hendaia. I vés que el 29 de novembre no s’hi afegeixin nous personatges…

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)

LA CANÇÓ [We are the world]

[Millet] Sóc el Millet, he buidat tot el Palau.
[Correa] Sóc el Correa, con el PP yo me forrao.
[Bigotes] Orange Market, qué gran operación.
[Correa] [Bigotes] Qué putada, que se haya metido Garzón.
[Muñoz] Presumptament, hem usat lʼAjuntament de Santa Coloma
per blanquejar i forrar-nos de valent.
[Alavedra] Prenafetaaaa
[Prenafeta] Digueʼm, Alavedra.
[Alavedra] Si ens veiés en Pujol
[Prenafeta] Tant me fa, això li pot passar a qualsevol.
[Alavedra] Homeee
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
[Millet] És tan fàcil, caure en la temptació.
[Muñoz] quan penses que ets el puto amo
de la situació.
[Tots] Hem pillat moooolt
[Stevie Wonder] Presumptament
[Tots] amb alegriaaaa,
però si tu fossis al nostre lloc
també ho farieees.
Què vols fer-hi?
Les peles són allàaaa
I sʼha de ser molt ximple per deixar-les escapar.

[Correa] Eh, quién es este ciego (assenyalant S. Wonder)
[Millet] Ah, un jutge…

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Papa: “La Sagrada Família és una mona de Pasqua… perdoneu, però algú ho havia de dir!”

KA FORT
- Ja ho he dit altres vegades, però és que no m’agrada la crueltat contra el Pepitu del Monegal. No a la tortura contra els animals!

LA PICADA D’ULLET
- Rajoy proposa un gag a Soler, ell solet assegut en una cadira, sense fer res, vaja, que diu que li va molt bé per les enquestes.

MALAGUANYAT
- El Test d’Autenticitat Convergent…

LA FRASE DE LA SETMANA
- Bassas intenta entrar a la festa d’Obama i el segurata li pregunta “no seràs de wiki-leaks?” i ell respon “no, jo sóc més de wiki-pedia”.

LʼESTÀVEM ESPERANT
- El Conseller Saura dirigint les operacions de seguretat per la visita del Papa… hauríem de començar a superar el fet que un dirigent d’Iniciativa sigui cap de la policia però… potser ara ja no cal, pobre home, que no es torna a presentar!

EL CAMEO
- Extraordinari el President Montilla, la cara de murri quan obra la porta i pilla in fraganti els seus consellers barallant-se, o la invitació a Caord i Saura a “fer les maletes”, o la invocació a Maragall i Geli a “fer coses que es puguin inaugurar”

ZW 234 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://eventoblog.com

“EBE-Evento Blog España” 2010 és la gran cita de la web social en parla hispana i la segona d’Europa en assistents (2.500 persones). Aquesta cinquena edició d’EBE tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2010, en el Centre de Convencions de l’Hotel Barceló Renacimiento de Sevilla.

En el programa es recull l’interès d’aquest esdeveniment per analitzar els temes que impliquen processos d’innovació i canvis en el social, en un sentit ampli. I és que els membres de la comunitat EBE són, per definició, els nous prescriptors. Es parlarà doncs d’Internet, noves tecnologies, gestió del coneixement, societat, de tendències,… de futur.

L’assistència a EBE és gratuïta i limitada, encara que les 2.500 preinscripcions es van acabar en 8 hores. L’organització ofereix la possibilitat d’apuntar-se a una ‘Llista d’espera a #EBE10 a Facebook‘, on es passa a formar part d’aquest grup i, quan es confirmen realment els assistents, es torna a obrir la inscripció amb les places alliberades, enviant un avís a les persones interessades. Es pot seguir, també, tota la informació relacionada amb EBE a través de Twitter i Facebook.