Aquestes dones durant 7 anys han liderat les polítiques públiques des de l’Institut Català de les Dones (ICD). Amb el clar lideratge de la seva Presidenta, Marta Selva un equip de dones composat per Anna Solà, com a Directora, Mercè Fernandez i Conxa Royo que han sabut sumar una munió de col·laboradores, intel·lectuals i entitats han construït i innovat en l’àmbit de les polítiques públiques de dones.

Un abans i un després es visibilitza, i també com altres governs autonòmics, europeus i inclos l’espanyol, han adaptat o copiat iniciatives i accions que elles han liderat des de l’ICD.

Podem parlar d’accions valentes en els diferents plans de polítiques de dones que han impulsat i coordinat, el darrer amb més de 560 actuacions desenvolupades. Podem parlar d’impuls decidit de l’aprofundiment democràtic amb un empoderament del Consell Nacional de Dones de Catalunya i la creació d’assemblees territorials que han augmentat la participació i poder de decisió política de les entitats de dones. Podem parlar de la creació d’una xarxa d’informació i atenció a les dones tant en el desplegament territorial del propi ICD com en el consens i el suport als municipis per la creació dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Podem parlar de lleis imprescindibles, com la llei dels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista, ja aprovada pel Parlament, i la llei per la igualtat efectiva entre homes i dones, aprovada pelk Govern però sense temps pel tràmit parlamentari.

Podem parlar dels diferents recursos: cercador d’expertes, exposicions itinerants, directori de recursos de violència masclista, convenis amb els mitjans de comunicació per als continguts no sexistes, la posta en marxa dels telèfon 900900120 d’atenció i suport a dones en situació de violència masclista, la recuperació de la memòria històrica de la genealogia femenina, el protocol marc de coordinació (social, institucional..) contra la violència masclista... i tantes i tantes accions que necessita aquest país per avançar cap a una igualtat d’oportunitats efectiva entre homes i dones...

Aquest espai està carregat de subjectivitat però el reconeixement en l’àmbit polític i social és una cosa que a casa nostra costa, manca i, sobretot, cal. No es tracta de no fer crítica, de no fer autocrítica ni de fer panegírics però allò i aquelles persones que ajuden a un país a bastir les seves bases crec que no pot quedar en l’oblit, ben al contrari cal destacar-ho i reconèixer-ho per molt que no sigui un mèrit propi.

Tant de bo les nostres institucions i les persones que es dediquen a la política fessin aquest exercici enlloc d’embrutar, caigui qui caigui. Segurament a totes i a tots ens aniria millor. Vagi doncs aquest agraïment i reconeixement públic a unes dones que de forma no partidista han estat construint aquest país i que formaran part de la nostra història. Vagi, també, per endavant el desig que qui `prengui responsabilitats assumeixi els seus reptes.