D’ac?ues setmanes, els propers 21 i 22 de juny, es reunir? Brussel·les el Consell europeu que ha de prendre decisions sobre el Tractat constitucional. El govern de la Sra. Merkel ha comunicat discretament als caps de govern i d’estat que hi assistiran que, per si de cas, reservin hotel per una nit suplement?a, la del 22 al 23.
Ara, naturalment, al Parlament europeu bullen els rumors. Sobretot perqu?es informacions, a mesura que avan?la negociaci??s fan m?escasses. Ac?othom parlava de transpar?ia, en la sessi??rlament?a que ha aprovat l ‘informe Bar??rok fixant la posici??l PE sobre el proper Consell. Per?? un eufemisme: tothom sap que les negociacions ara s?? porta tancada.
El “m?de Merkel” ha consistit en parlar directament amb tots els caps de govern, sense sotmetre cap proposta per escrit, i afirmar una l?a general consistent a dir que vol un acord, per?? a qualsevol preu. ? una actitud prudent, que va donar bons resultats quan es prepar?l mes de mar?er fer aprovar la declaraci??l 50?niversari del Tractat de Roma. El problema ?que ara l’exercici ?bastant m?complicat. Vaig fer una llista, en una nota del 16 de maig (Europa: els punts del litigi) de les desavinences principals. Em sembla que ??tenir-les en compte, per anar interpretant les senyals que apareixen als diaris. Per??nv?amb?enir present que, quasi tan importants com aquestes q?ns de “contingut” del nou Tractat, hi ha les q?ns de “presentaci??m>” dels acords i dels resultats. Mirem, per exemple, el problema que t?l govern brit?c. Els 21 i 22 de juny, Blair assistir?er darrera vegada al Consell europeu. Pocs dies despr?passar?ls trastos a Gordon Brown. Aix??n primer lloc, crea incertesa, sobretot si es t?n compte que aquest darrer ha mostrat sempre una actitud reservada i reticent envers la cosa europea. La q? est?n si el seu govern estar?isposat a subscriure un Tractat, i en quines condicions. Fa unes setmanes, Blair va declarar: “Volem un tractat tradicional modificat que millori les regles de funcionament a Europa, i l’aprovarem per via parlament?a“. Cal veure si Brown es mou en la mateixa l?a; ?probable que s?Per??n segon lloc, hi ha el fet que el nou primer ministre haur?’esquivar un refer?um i per aix?? de tenir arguments per fer valdre que no ?necessari. En aix?? un objectiu en com? Sarkozy i amb Balkenende: per evitar consultes populars, han de poder argumentar que aquestes s??ol?cament i jur?cament innecess?es, i per tant han d’exhibir un text que s’assembli el menys possible al Tractat constitucional. Brown ho t??dif?l que els seus col·legues, perqu?na part del seu partit, l’oposici??la majoria de la premsa estan disposats a atacar-lo a la m?ma, per “alta tra???m>”. El “Daily Telegraph” ha qualificat (a portada) d’ “Afront a la democr?a“, una possible ren? brit?ca al dret de veto en mat?a de just?a i afers interiors.
A mesura que passen els dies creix la nost?ia pels resultats assolits en el projecte de Tractat constitucional de la Convenci??n text, no ho oblidem, que fou signat per tots els caps de govern de la UE). El que sortir?el Consell del 21 i 22 no ho sabem. Per?? sabem que estar?er sota d’aquell text. En pol?ca cal ser “conseq?lista“: cal pensar en les conseq?s d’all??e proposes i d’all??e fas. Els qui van demanar el “no” a la Constituci?? haurien de pensar, per??bto que ho facin.
En tot cas, ac?eniu un marcador, per comptar els resultats del proper Consell:
Que hi hagi encert… i sort.