En un per?e molt curt de temps, la crisi financera i econ????a ho estàanviant tot: l’evoluci????l capitalisme, la percepci????l paper de l’estat en el govern dels mercats, la limitaci????salvable de l’acci????ls governs nacionals en una situació d’estreta interdepend?ia global, etc. En un marc general d’incertesa, tothom coincideix almenys en una cosa: que aquesta crisi tindràmplicacions que van molt m?enllàe la pr???? evoluci????ls àits financer i econ????.
A Europa, la crisi estàomen?t a plantejar qàns fonamentals que afecten el nucli del projecte europeu. Els Estats membres de la UE estan lligats entre si pels Tractats i per un conjunt complex de procediments t?ics. Per???? ha tamb?uelcom de m?bàc: la noci????e els pobles europeus estem vinculats a un dest?omàom parts constituents d’una à entitat pol?ca en construcci???? mig fer. Aquesta solidaritat de conjunt comen?a posar-se a prova d’una manera que resulta in?ta i dramàca. Estem entrant en un per?e que pot qualificar-se de primera prova de foc veritable del projecte europeu d’en?dels seus inicis, fa m?de mig segle. Som a l’hora de la veritat.
Les tend?ies al replegament nacional, tant en les opinions pàues com en els capteniments dels governs comencen a ser evidents. Si aquestes tend?ies s’imposessin, si els lligams de la solidaritat europea es desfessin, aleshores es produirien tres tipus de conseqàs negatives:
Ens trobem en una situaci????e posa a prova tant la maduresa de les opinions pàues europees com la capacitat de lideratge de les forces pol?ques i dels governs. Tenim al davant una cru?a que pot dur a dos escenaris molt diferents. L’escenari negatiu consistiria en una combinaci???? crisi econ????o-social i d’involuci????oproteccionista i nacionalista. L’escenari positiu consisteix a trascendir la crisi cap a un rellan?ent de la coordinaci????on????a i de la solidaritat intraeuropees i de la pr???? construcci???? l’Europa pol?ca. Res no estàscrit sobre aquest futur europeu. Naveguem en un per?e de boira espessa. Per???? evident que som davant un repte d’enorme magnitud i que, avui m?que mai, ens cal jugar a fons la carta de la unitat europea.