A Londres, el proper 2 d’abril, els dirigents dels pa?s que integren el G20 es reuniran per tal d’abordar un pla d’accions per combatre la crisi econ????a mundial. De cara a aquesta reuni????e moment, no hi ha unes posicions europees coordinades. No hi ha una pol�ica europea comuna per fer front a la crisi financera i bancàa ni, menys encara, per adoptar mesures coordinades de rellan?ent. Pel contrari, tendeixen a augmentar les temptacions proteccionistes en el propi àit del mercat interior europeu.
Per tal d’afrontar aquesta situaci????vui s’han reunit a Berlin deu dirigents europeus: els caps de govern d’Alemanya, Fran? el Regne Unit, Itàa, Espanya i els Pa?s Baixos, m?el de Tx?ia (que aquest semestre presideix el Consell), aix�com Barroso de la Comissi????strong>Trichet del Banc central europeu i Juncker per l’eurogrup (que reuneix els ministres de finances de la zona euro). ? una reuni????portant. Veurem qu?n surt.
Diuen que hi ha bastanta entesa entre els governs alemany i franc?i que, en canvi, hi ha discrepàies entre aquests i el premier britàc, Gordon Brown. “La superestructura britàca, formatejada per a la desregulaci????o bloqueja tot“, ha comentat una font de la Cancelleria alemanya, segons Le Monde. A m? hi ha una inquietud creixent dels pa?s petits enfront dels grans; sobretot dels pa?s de l’Europa central i oriental, que estan essent brutalment colpejats per la crisi. Temen que l’agreujament de la situaci????orti als governs de les economies m?grans a adoptar programes proteccionistes. El govern franc? en particular, ?criticat pel seu pla de suport de 6.000 milions d’euros a la seva indàa automobil?ica.
A l’Europa central i de l’est hi ha una situaci????lt dolenta. Ja s’ha cobrat una v?ctima pol�ica amb la caiguda del govern de Let????. Vint anys despr?de la caiguda del mur de Berlin, estàapareixent un nou risc de divisi????tre l’Europa occidental i la dels pa?s centre-orientals. Aquests han recolzat la seva marxa econ????a en una depend?ia forta de les inversions estrangeres. L’essencial del seu sistema bancari ?sota el control de grups europeus occidentals (austriacs, alemanys, italians, belgues, holandesos, francesos, etc.). Amb la crisi, aquests grups repatrien al seu pa� d’origen una part dels capitals, i estrenyen fortament les condicions del cr?t a les empreses locals. Quan a m?hi ha una depreciaci???? les monedes, es genera una situaci????ssima. ?el cas de zloty polon? que ha perdut m?de la meitat del seu valor en relaci????l’euro, en pocs mesos. Aquests pa?s temen que els ajuts pàs acordats als bancs en el seu pa?d’origen impliquin una acceleraci????l repatriament de capitals, que condemnaria les seves filials de l’Europa oriental.
Francesos i alemanys diuen que volen portar a la reuni????l G20 propostes concretes per a regular els mercats i els actors financers; concretament controlar els “forats negres” de les finances que signifiquen els paradisos fiscals i els hedge funds (fons especulatius). Pel que fa als paradisos fiscals, es planteja, a Europa, la qà d’Andorra i M????o (que Le Monde titlla, curiosament, de “depend?ies franceses“), aix�com de Liechtsenstein: s????ls tres Estats europeus que figuren a la llista de paradisos que la OCDE establ?ny 2000.

Le Monde diu que, sobre els hedge funds , francesos i alemanys “voldrien poder investigar en profunditat els comptes“, mentre que les posicions britàques s’acontentarien “amb simples informacions subministrades voluntàament pels gestionaris a les autoritats de control“.
Tampoc hi ha una posici????muna pel que fa a la manera de sanejar els bancs. Le Monde cita un expert: “els dirigents es posaran d’acord sobre la necessitat de netejar el balan?e les banques per????colliran les modalitats que prefereixin“. Sense ser un expert en la mat?a (?el m�im que puc dir), a mi em sembla que mantenir aquesta situaci????s un disbarat.

En canvi, sembla m?fàl un acord sobre qàns com l’ampliaci????l paper i dels mitjans del FMI i del F???? d’estabilitzaci????nancera. (Els participants han acordat doblar la seva contribuci???? finan?ent del FMI).