Aquesta setmana dos líders ocupen els llocs d’honor: José Luis Rodríguez Zapatero, que té el mèrit d’haver aconseguit un important acord social que va més enllà de la reforma del sistema de pensions -que ja seria prou important-, i Isidre Fainé que amb l’impuls de CaixaBank mantindrà la potència de ‘la Caixa’ i la seva Obra social, capitalitzarà l’entitat catalana i constituirà el tercer banc espanyol.
Aquesta setmana ha estat molt profitosa des de molts punts de vista. Intentaré recollir-ne tants com pugui en l’actualització setmanal del meu Diari i recupero per començar un suggestiu article de Margarita Rivière “¿Será 2011 sostenible?”.
Qui no ha tingut una gaire bona setmana és el govern de la Generalitat. Acumula errors, algun despropòsit i segueix mostrant una preocupant absència de rumb. Podeu comprovar-ho en l’article d’Enric Company “¿Para quién trabaja el gobierno de CiU?” i en el que em va publicar ABC dijous “El equivocado rumbo del nuevo gobierno“.
Afortunadament al nou Govern no li falten bons consells. Podeu comprovar-ho en els articles de Teresa Crespo “Propostes socials per al nou Govern” i Ricard Zapata-Barrero “Immigració: les prioritats d’avui”.
El debat socialista o el debat sobre el socialisme català segueix proporcionant noves aportacions: “El PSC, davant de noves oportunitats” de Manel Manchón, “El PSC, entre dos tsunamis” de Pere Navarro, “Barcelona i les primàries del PSC” de Jaume Badia, “La izquierda federal” de Jordi Gracia i “La qüestió nacional (altre cop)” d’Ernest Maragall. En un sentit més ampli us interessaran els articles de Fermín Bouza “Cambiando el discurso de izquierda” i Miguel Angel Aguilar “La izquierda desaparecida. També m’ha agradat l’article de Justo Zambrana aparegut avui a Público “El malestar en la izquierda” però no l’he trobat a la pàgina web d’aquest diari.
La campanada de la setmana l’ha donat Jordi Pujol en apuntar l’eventual gir independentista de CDC en el el seu article “Del TC a la independència. Passant pel Quebec”. L’enrenou creat pel president Pujol ha estat criticat pels que no som independentistes però també per alguns per inoportú, vegeu Pilar Rahola “La ‘nosa’ de Pujol”.
Sobre aquest debat no us hauríeu de perdre l’aportació de José Antonio Donaire en defensa de l’Estat de les 17 Autonomies “Cafè (amb llet) per a tothom”. Que la cosa mereix calma i reflexió en dóna fe l’article d’Antonio Papell “El malestar català”. Que malgrat les dificultats hi ha indicis que poden apuntar alguna solució raonable ho assenyala l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Una oportunitat del TC per rectificar“. Que no hauríem de sobreactuar ho reclama Miquel Roca en el seu contundent article “Ni caso”. Que no hem d’abaixar la guàrdia ens avisa Lluís Bassets en el seu article “Provechos y aprovechados de la crisis”. Que en la defensa de l’Estat de les Autonomies els catalans no estem sols ho demostra l’article de Javier Rojo “¿Es viable el Estado de las autonomías?”. I, com sempre, José Montilla, sobri en paraules, la clava en la seva Carta a la militància del PSC.
Avui Artur Mas en una entrevista reclama la col·laboració al PSC “per resoldre els problemes que ha creat”. No cal dir que no sembla una bona manera de demanar ajuda, que oblida que és president també gràcies a la nostra abstenció i que, com li ha recordat el president Montilla “Si haguéssim fet cas de Mas, estaríem pitjor”. És evident que el govern de CiU necessita ajuda, perquè ni són els millors ni demostren saber gaire cap a on van (per no saber no saben si volen la independència, el concert econòmic, un acord amb el govern del PSOE, o entendre’s amb Rajoy), i estan cometent errors impropis d’un partit que va governar 23 anys seguits i no fa pas tant. Els ajudarem a superar la crisi econòmica, però no els seguirem en polítiques erràtiques o equivocades: ¿com demanaran sacrificis a tothom mentre s’entesten a eliminar impostos que només paguen el 6% dels contribuents més benestants?
La Convenció Autonòmica del PSOE celebrada a Saragossa ha posat novament en evidència els que fa setmanes que insisteixen en una pretesa coincidència de PP i PSOE per fer marxa enrere en l’Estat autonòmic. Vegeu-ho en l’article de Gonzalo López Alba “Ni un paso atrás en el Estado autonómico” i en la crònica “El PSC frena el cop de la recentralització” de Sara González i J. Rusiñol que expliquen l’esforç (gairebé sempre discret) del PSC per aconseguir-ho (gràcies Dani, gràcies Quim). El resultat està en el Manifest Autonòmic aprovat. Us en destaco tres paràgrafs:
Frente a quienes creen que el Estado de las Autonomías nos debilita y propugnan volver a modelos más centralizados, que fueron siempre ineficaces, con decisiones alejadas del territorio y los ciudadanos y que amenazan el equilibrio territorial, afirmamos que el Estado autonómico se encuentra consolidado y sigue siendo un instrumento útil y eficaz para impulsar la recuperación económica, asegurar un crecimiento sostenible y equilibrado, favorecer la creación de empleo y garantizar la excelencia y la igualdad de oportunidades en el acceso de todos los ciudadanos a los servicios públicos.
Para los próximos años, el PSOE manifiesta su compromiso de dar estabilidad a este modelo del que nos hemos dotado entre todos. Es el momento, por un lado, de culminar y desarrollar plenamente las reformas estatutarias; y, por otro, de seguir reforzando las relaciones de colaboración entre las Comunidades Autónomas, y de éstas con el Estado central, para avanzar en un funcionamiento de perspectiva federal que atienda adecuadamente a las necesidades de la ciudadanía desde las diferentes administraciones.
Así, aun siendo conscientes de la dificultad del consenso, mantenemos la necesidad de una reforma constitucional para convertirlo en la cámara territorial que el Estado Autonómico necesita y la Constitución prevé.
Com deia en començar, aquesta setmana cal destacar el lideratge d’Isidre Fainé i les esperances i també algunes incògnites del nou model de caixes d’estalvi. Al respecte us convido a llegir: Manel Pérez “La Caixa alumbra un gran banco y encara una nueva fase de expansión”, Eduardo Magallón “La Caixa aporta su negocio bancario a CaixaBank”, Lluís Pellicer “La Caixa saca a Bolsa todo su negocio financiero a través de CaixaBank”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “La Caixa, el banc que Catalunya mai ha tingut” i l’article de Xavier Vidal-Folch “El primer gran pulso del siglo”.
I si Isidre Fainé és un dels noms propis de la setmana, l’altre és, sens dubte, José Luis Rodríguez Zapatero, pel pacte per reformar el sistema de pensions. Us convido a llegir els articles de Jesús Maraña “De la huelga al pacto”, Enric Hernández “Virtuts de la debilitat”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Un pacte social que garanteix les pensions“, l’editorial d’El País “El primer gran pacto“, la crònica de L. Abellán i M. V. Gómez “El acuerdo en pensiones da paso a un gran pacto social”, els articles de Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo “La necesidad de preservar la cultura del acuerdo”, Joan Rosell “Una reforma para lograr un sistema sostenible”, Jesús Caldera “Un pacto siempre es mejor”, Joan Trullén “A la recerca del consens perdut”, i l’entrevista a Valeriano Gómez que li fa M. V. Gómez a El País “Hay que asegurar las pensiones para proteger al débil”.
Crec que els que han donat per acabat al president Zapatero han comès el mateix error dels que van donar Mark Twain per mort, l’escriptor quan se’l va preguntar sobre la qüestió va respondre que l’anunci era una notícia prematura. Ho demostra el discurs de Zapatero pronunciat avui mateix a Saragossa (aquí teniu la corresponent transcripció).
Sobre la situació política espanyola us convido a llegir els articles de José Luis de Zárraga “Grandes movimientos políticos, pequeños cambios de voto”, Pilar Rahola “Don Mariano y los amigos”, Santiago Carrillo “Aznar, líder de la extrema derecha”, Ignacio Escolar “La indisoluble unidad del PP”, Gran Wyoming “Por la boca muere el pez”, José Luis de Zárraga “Preferencias y votos”, Ramón Cotarelo “Cómo salvar los muebles en 2012″, Gonzalo López Alba “Pánico electoral”, Joaquim Coello “Els problemes de la dreta” i la contundent denuncia dels “deu tenors de la dreta extrema” per part de José María Izquierdo en el llibre que recomana Javier Valenzuela (i que estic llegint aquest cap de setmana).
Tot i l’important acord social assolit, la preocupació per la situació econòmica segueix essent alta. Llegiu els articles de Josep Oliver “Recuperació exterior i creixement”, Joan Majó “Crónica en blanco y negro”, Joaquín Estefanía “Nada será igual”, l’editorial d’El País “La depresión continúa“, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “L’atur torna a créixer, però menys“, els articles d’Angel Laborda “Se mantiene la tendencia al alza del paro”, Joaquín Estefanía “Empleo estancado”, Emilio Ontiveros “Pymes sin crédito” i l’entrevista a Joaquín Almunia que li fa avui Andreu Missé a El País.
Us interessaran també els articles de Vicenç Navarro “Los recortes del gasto sanitario”, Guillem López Casasnovas “Sanidad: anclar gastos o mejorar la financiación”, David Giménez Glück “Lo importante en democracia” i Joan Navarro “A favor de Internet… y de la ‘ley Sinde’”.
Sobre la revolució a Tunísia, els seus efectes sobre d’altres països àrabs i sobre la relació del món occidental amb el món àrab i els aldarulls a Egipte us recomano els següents articles:
Sobre el discurs de Barack Obama sobre l’estat de la nació, us recomano l’article de Lluís Foix “Obama y la revolución digital”. Sobre la visió d’Europa que tenen els conservadors d’Estats Units i la seva incidència en el discurs econòmic, no us perdeu l’article de Paul Krugman “Su Europa particular”.
Sobre diversos temes a debat us convido a llegir la notícia de La Vanguardia “Francia valida la prohibición de los matrimonios homosexuales“, els articles de Llàtzer Moix “Emperador Silvio”, Juan Freire “Las paradojas de internet” i Jordi Ortega “La herencia de la cumbre del clima en Cancún”.
Sobre el llibre-denúncia “Indignez-vous!” d’Stéphane Hessel que ja he llegit, els articles d’Augusto Klappenbach “¡Indígnense!” i Joaquim Coll “Rebel·lar-se contra la indiferència”.
Per acabar, el 16 de gener us recomanava el manifest dels economistes terroritzats, avui us el torno a recomanar en la seva versió castellana i us ofereixo el resum de les seves 22 propostes.
“Perles” del programa del Polònia emès el 27 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.
PERLES DEL POLÒNIA
- Molt bo! Un col·laborador trànsfuga del conseller Puig diu que ara quan treguin això de la limitació dels 80 km/h, si es detecta que hi ha més contaminació, diran que és perquè ara la gent fuma més al carrer!
- Gran idea la del Conseller Mas-Colell, llogar la Sala Tàpies per fer-hi casaments… per un moment m’havia pensat que el que havia fet era vendre’s el Tàpies! Llàstima que els nuvis acabin com el rosari de l’aurora… ai… una cosa semblant ja va passar fa uns quants gags… deixem estar això de la Sala Tàpies!
- Que tendre. Va un d’Endesa a la residència d’expresidents i ells es pensen que els venen a oferir un càrrec d’assessor d’aquests que cobren tanta pasta per no se sap què i resulta que només és un trist comercial que el vol vendre la moto.
MOLT CURRAT
- Combat de boxa entre el potro de Mollet contra El Gafe de Barcelona, o el que és el mateix, la versió polaca de les primàries de Barcelona Tura versus Hereu. Mola l’estètica blanc i negre i els speakers Mas i Trias. I els consells de Nadal a Tura: ataca per la Diagonal! Ah, i recordeu, el jutge neutral Montilla diu que no vol cabòries ni cops baixos.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- Mariano Rajoy, amb “sed de urnas”
KA FORT
- Res, el conseller Puig, que li ha agafat gust a això de desallotjar… fins i tot si es tracta d’un lavabo okupat.
MALA LLET
- El President Mas diu que el fred és culpa dels ecologistes que estan en contra de l’escalfament del planeta.
ARXIU HISTÒRIC (4/2/10)
- Cuní convoca Joan Herrera i Pilar Rahola per parlar del conflicte entre Israel i Palestina i, evidentment, se les tenen. Cuní els commina a posar-se a la pell de l’altre i acaben defensant la posició contrària. Molt encertat Herrera que no només acaba essent acusat de sionista sinó que imita a la perfecció la Pilar. Ara, perquè Cuní acaba emulant els Trincos? En devia tenir ganes
LA FRASE DE LA SETMANA
- Es consolida el lema del President Mas: Cap fred, cor valent, puny ferm i peus a terra!
ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- El Festival de la Eurovisión només interessa els gais… perdoneu, però algú ho havia de dir!
- A les cases rurals s’hi hauria de poder anar en pijama a les zones comuns… perdoneu, però algú ho havia de dir!
LA NOVETAT
- Andreu Buenafuente… psè
LA PICADA D’ULLET
- L’exConseller Nadal al karaoke de la festa dels 200 programes amb el gram tema “Borriquito com tu, tururú”
SURREALISTA
- La proposta de Rajoy per estalviar i mantenir les 17 autonomies… compartir despeses! Per què no tenir un sol president, o presidenta, per totes? I tant! I si és Espe encara millor… ella pot!
ZW 245 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://wcongress.com/barcelona/
De l’1 al 4 de març tindrà lloc aquest esdeveniment que, encara que es dirigeix a empreses, pot resultar interessant en el marc de la comunicació política i estratègica. Màrqueting en Internet, posicionament en cercadors, desenvolupo web, aplicacions, allotjament web, publicitat online, continguts digitals, blogging corporatiu, màrqueting en xarxes socials, analítica web i monitoring, community management, SEU/SEM, affiliate màrqueting, vídeo màrqueting, mòbil màrqueting …són alguns dels temes sobre la web i el seu entorn que es tractaran durant els quatre dies. Per a això, compta amb un ampli panell de ponents entre els quals hi haurà: autors, filòsofs, directors i fundadors d’empreses representants del sector màrqueting online i seu, entre uns altres. Els continguts es desenvoluparan a través de conferències, sessions plenàries i tallers pràctics, que tindran lloc en el Teatre Coliseum, EcommeRetail (Fira de Barcelona), a més de la WebParty de clausura que se celebrarà a l’Hotel W.
Aquí teniu la informació per a formalitzar la inscripció i comentar-vos, també, que els blocaires que participen en el “Blogger Program”, tenen entrada “Blogger VIP” amb accés a les conferències plenàries en el Coliseum, a la Fira Barcelona i a la WebParty. Per a això, han de contactar per e-mail (info@dowbleyou.com) o telèfon (93 304 36 48 Leyre Fontecha) i concretar tots els detalls.
ZV (Zona Vídeo). Mondrian TV una agència interactiva per al desenvolupament i producció de noves experiències audiovisuals, l’impulsor de la qual és Héctor Milla.