![Carme Porta]()
S'ha
generat els darrers dies un debat que de forma cíclica es repeteix:
la llengua i allò políticament correcte. Jo em confesso incorrecta
políticament en molts aspectes, la correcció política, al meu
entendre, només ha servit per a que molta gent amagués allò que
pensava realment més que no per a fer pedagogia de la necessitat
d'acceptació de l'altre, d'allò aliés, de la diferència. Allò
polñíticament correcte i la igualtat sense límits ens ha portat a
la invisibilitat d'aquells sectors socials que la necessitàvem i la
reclamem.
Doncs
bé, a l'entorn de l'ús de la llengua la recent nomenada i nova
presidenta de l'Institut Català de les Dones, fa uns dies deia al
seu bloc: “Jo no parlo
masculí ni femení, la llengua em dóna tots els recursos que
necessito, també el genèric”. Allò
genèric que es dóna per bo i per políticament correcte... aquesta
forma de fer més que correcte segons les nostres normes
lingüístiques és evident que invisibilitza les dones, que ara per
ara som la majoria social a Catalunya. Per tant, si fem cas de les
majories poder haurem de començar a utilitzar el genèric femençi
per nomenar tota la ciutadania: les dones d'aquest país doncs seran
a partir d'ara el total de la població... estic segura que això
aixecaria moltes ampolles i que a totes les tertúlies(siguin
mediàtiques o veïnals) els homes protestarien per la seva
invisibilitat, cosa lògica i normal, al meu entendre. Per tant, que
més lògic, normal o just que nomenar les coses pel seu nom i
tulilitzar tots, tots, els recursos que la llengua ens dóna per
donar espai físic i simbólic a tota la ciutadania?
La nova
presidenta, opinava que això significa que “qui
parla destrossi un text amb això tan artificiós i absurd de posar
les paraules en masculí i femení”
així doncs si les normes lingüístiques les han fet homes que van
decidir que el genèric masculí ens representava a tohom no hem de
posar en dubte aquestes normes? No posem en dubte les normes que ens
semblen absurdes i il·lògiques com a país, en l'ús de la nostra
llengua pròpia? Doncs aquesta n'és una més! Crec que les dones ens
sentim més representades i lliures quan se'ns reconeix i anomena i
només cal posar petits exemples: en un curs de primària van asistir
a una activitat externa, quan van tornar, en els comentaris a classe
les nenes van dir “ens ha
agradat però només parlàven de nens, i les nenes?”
així doncs, aquest genèric correcte ni agrada ni representa, per
tant cal actuar en positiu i utilitzar les paraules amb normalitat,
sense artifici, utilitzant tots els recursos que ens dóna la nostra
malmesa i rica llengua i visibilitzant totes les persones sense
excepció.
Publicat a 30º
more...
