Ahir a la tarda vaig tenir la satisfacció d’assistir a l’acte de presentació del document “Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya“. No cal dir que es tracta d’un text d’imprescindible lectura pels interessats en el futur del PSC i de les esquerres catalanes i pels que vulguin participar en el debat que ens ha de portar al 12è Congrés del PSC. La Sala d’Actes del Col·legi d’Advocats de Barcelona es va quedar petita, bona prova de les ganes de política i les ganes de renovació que, malgrat o a causa de les actuals dificultats, s’expressen avui en el socialisme català i la seva àrea d’influència. L’acte va començar amb la projecció d’un documental de Santiago Lapeira en el que es veia clarament la influència de Jordi Font en el guió i la tria d’imatges, moltes d’elles recollides en l’Àlbum del socialisme català i la Catalunya popular, que Jordi Font va editar a principis dels anys noranta. “Punt i seguit” va ser el lema triat pels organitzadors, com a expressió dels reptes als que ens enfrontem. Punt, per separar una etapa d’una altra. Punt, per aturar-se a pensar. Però “punt i seguit”, perquè reflexió i acció no són excloents, perquè la nova etapa no oblida el passat, n’aprèn dels seus encerts i error, el supera sense oblidar el legítim orgull pels esforços individuals i col·lectius que ens han portat fins aquí. Jordi del Río va conduir l’acte amb sobrietat, alguna broma i força ritme. Eduard Rivas va explicar com seguir i participar en el debat a través de la xarxa (www.noucicle.org, Facebook i Twitter). Es van produir les intervencions de Daniel Font, Pia Bosch, Maria Badia, Joan Ignasi Elena i Raimon Obiols. L’acte va tenir calidesa i sensibilitat, tan necessàries en un procés de reflexió i renovació com el que tenim entre mans. Però sobretot l’acte va tenir contingut i sentit, lluny dels debats nominalistes o maniqueus. En el discurs de Raimon Obiols hi havia llavors de futur i renovada passió per a un nou inici, una nova embranzida socialista. Tot l’acte va constituir un moviment d’obertura, un crit d’alerta i invitació a la invitació a combats col·lectius de present i de futur. Enhorabona als organitzadors! I, sobretot, el desig que el document sigui llegit, debatut i enriquit. És molt el que ens hi juguem en un combat en el que tots i totes som necessaris i en el que la contribució de Nou Cicle és imprescindible.