Tal dia com avui s'ha anunciat que Joan Laporta abandona SI i ha començat una nova cursa de despropòsits i divisió.

No crec que sigui una bona notícia. Té una part positiva: Laporta abandona per a construir unitat, però aquest mateix objectiu no sembla agradar a tohom de SIque segueixendesqualificant tot allò que no sigui SI, aquesta és la part negativa de tot plegat.

ERC ha estat durant molt de temps el pal de paller de l'independentisme, malgrat les moltes divisions i els projectes diferents. Però es va saber construir un discurs unitari (amb tots els matissos que es vulguin) que va fer avançar l'independentisme i la idea que la independència era possible, amb un projecte polític d'esquerres al darrera. 

Amb les posteriors divisions, fruit al meu entendre dels protagonismes i personalismes testosterònics, es va trencar aquesta esperança i és molta la gent que no veu clar el futur i més en temps de crisi.

Apostar per la unitat, doncs, és una bona notíca. La mala notícia és que alguns segueixen apostant per la divisió.

Tal dioa com avui el 1979  van ser detinguts detinguts Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Joan Mateu i Martínez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Viusà, independentistes catalans que van lluitar en moments molt durs i  molts baixos del moviment per a construir una soicietat lliure i unida. Segurament els seus mètodes no són els desitjats (la lluita armada que feien servir en l'etapa EPOCA no és la solució) però és iinegable l'esforç que molta gent com ells van posar per construir la independència. Poder caldrà recordar que molta gent hi ha deixat la pell i que la nostra responsabilitat és construir un porojecte ampli i no per uns quants.