Aquest matí he tingut el goig i l’emoció d’assistir a la inauguració del monument ciutadà “En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història”. L’acte, que ha tingut lloc als Jardins de Fontseré i Mestre en el Parc de la Ciutadella, on fa 30 anys va ser assassinada la transsexual Sònia, molt a prop de l’entrada al recinte del Parlament de Catalunya, ha estat amenitzat per la coral de les Panteres Grogues, i ha comptat amb la presència de l’Alcalde Jordi Hereu i una àmplia representació municipal i de representants del moviment en defensa dels drets dels gais, les lesbianes, els transsexuals i els bisexuals. Podeu veure-ho a La Vanguardia TV. Aquí sota hi trobareu una fotografia del monument cortesia de Ricardo Castro.

Abans d’abordar els temes relatius a la política catalana, vull fer-me ressò de la tragèdia que està vivint en aquests moments el Japó. I ho faig recomanant-vos la lectura dels articles de Pilar Rahola “Elogio de los japoneses”, Antonio Franco “Japó: crisi en un país estructurat” i Moisés Naím “El terremoto no es una catástrofe econòmica”. Podeu seguir les darreres informacions respecte d’aquesta tragèdia al servei Eskup d’El País i al servei en castellà de la radiotelevisió japonesa NHK.

Com a pòrtic del capítol dedicat a la política catalana us convido molt especialment a llegir l’entrevista que em fa avui Anna Serrano als diaris El Punt i Avui, i l’article de Jordi Font “On ens porta CiU”. El diari ARA publica avui una crònica de Pere Martí amb el títol “Tot esperant Miquel Iceta”. Com bé diu el cronista, ara toca treballar per les municipals i temps hi haurà després del 22 de maig per preparar el Congrés del PSC a la tardor. Un Congrés que, i en això discrepo de l’amic Pere Martí, com és tradició en els Congressos del PSC, no es decidirà als despatxos.

Sens cap mena de dubte aquesta setmana la notícia política més rellevant ha estat la decisió del jutge d’imputar l’ex-tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya pel desviament de fons del cas Palau. Vegeu la notícia a les cròniques de Santiago Tarín i Josep Gisbert a La Vanguardia “El juez imputa al extesorero de CDC por el desvío de fondos del Palau”, J.G. Albalat a El Periódico de Catalunya “El magistrat imputa l’extresorer de CDC pels pagaments de Ferrovial”, i Jesús García i Miquel Noguer a El País “Imputado el extesorero de CDC por comisiones ilegales en el ‘caso Palau’”. Sense que aquesta decisió judicial desvirtuï en absolut la presumpció d’innocència, és evident que aquest és un cas que requereix de fa temps unes explicacions polítiques que encara no s’han proporcionat. Unes explicacions que personalment vaig demanar a Artur Mas en data tan llunyana com el 19 de maig de l’any passat a través d’una declaració que segueix essent avui de plena actualitat.

Cal no oblidar que amb el canvi de govern de la Generalitat es va produir també un canvi d’actitud del Consorci del Palau de la Música que va deixar de donar suport a les peticions de la Fiscalia d’obrir una peça separada pel presumpte finançament irregular de CDC i d’imputar l’ex-tresorer d’aquest partit. Cal recordar també que aquest canvi d’actitud responia a una decisió unilateral del Govern de CiU que no va ni tant sols comunicar-la a les dues altres institucions que formen part del Consorci (Ajuntament de Barcelona i Govern d’Espanya). PSC, PPC, ERC i ICV-EUiA vàrem demanar a la Comissió primera del Parlament que el Secretari del Govern comparegués per explicar les raons d’aquesta decisió. Aquesta petició va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i del representant de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena. Tornarem a plantejar aquesta qüestió a la Comissió de Justícia, amb l’argument addicional que ens dóna el fet que el jutge hagi accedit a les peticions de la Fiscalia, tot i que el Consorci del Palau de la Música havia retirat el seu suport a aquestes peticions. Esperem que ara el govern no es negui a donar explicacions o, com a mínim, no compti amb el suport de cap grup de l’oposició per evitar-ho.

Aquesta setmana s’ha produït també una lamentable polèmica al voltant del currículum de la Vicepresidenta de la Generalitat, vegeu la crònica del cas en el diari ARA. En obert contrast amb el cas anterior, Alfons López Tena es va distingir en les seves crítiques titllant Joana Ortega de “presumpta delinqüent”. Josep Antoni Duran Lleida va sortir en defensa de la vicepresidenta tot atacant López Tena en la seva carta setmanal. L’atac va merèixer una fulminant resposta del diputat de Solidaritat Catalana per la Independència a través d’una contundent entrada en el seu bloc. Us convido a llegir els textos de la polèmica (que em fan basca de reproduir) i suposo que convindreu amb mi en què acusacions d’aquesta naturalesa només es poden produir davant dels Tribunals i que, en sentit contrari, quan es donen supòsits de falses acusacions per delictes tan greus, també els Tribunals haurien d’escatir la qüestió.

L’agror de certes disputes polítiques no ens hauria de fer perdre la perspectiva: el tema fonamental és la marxa de l’economia, la situació de les finances públiques (que es veu perjudicada per l’alarmisme de CiU, recordeu allò de “no podrem pagar les nòmines”) i l’orientació socioeconòmica de la política del govern de CiU que fins ara sembla orientar-se per beneficiar als sectors més privilegiats (per exemple amb la proposta d’eliminar l’impost de successions que només afecta ja al 6% dels possibles contribuents) mentre s’entesta en anunciar retallades a tort i a dret, defugint el debat global que només podrà produir-se al voltant del projecte de pressupostos. Respecte d’aquestes qüestions us convido a llegir els articles de Guillem López i Casasnovas “Febleses i fortaleses de l’economia catalana”, Josep Ramoneda “Conservadores y liberales”, Andreu Mayayo “Promeses electorals i responsabilitat”, Francesc de Carreras “Si de ahorrar se trata”, Lluís Pellicer “La Generalitat suaviza el discurso de sus finanzas ante la dificultad de endeudarse”, Francesc de Carreras “¿Préstamos a los tontos?” i Josep Cuní “Promesa, deute i inestabilitat”.

El govern de CiU intenta defugir la seva responsabilitat i traslladar el debat cap a un nou sistema de finançament que ells mateixos diuen que no es podrà negociar fins el 2013 (és a dir, quan s’hagi de revisar el sistema vigent que, afortunadament i en contrast amb el darrer sistema negociat per CiU, té clàusules de revisió). Sobre aquesta qüestió us pot interessar el ponderat article de Núria Bosch “Necessitem un nou finançament?”.

Sobre altres temes a debat en la política catalana us convido a llegir els articles de Josep Vicent Boira “Mapa, fecha y factura” (sobre el corredor mediterrani), Josep Maria Ruiz Simon “El deber de sonreír” (sobre la petició als mestres de la consellera d’Ensenyament –abans Educació-) i Pere Navarro “Navarro advierte del ‘error’ de enfocar las municipales como una ‘Operación Triunfo’ del PSC”.

Sobre el debat al voltant de la immigració us convido a llegir els articles de Lluís Foix “Por de l’estranger”, Francesc Valls “A golpe de encuesta” (sobre la proposta d’Artur Mas de condicionar els permisos de residència dels immigrants al coneixement de la llengua catalana) i Joan Subirats “Immigració: percepcions i realitats”.

Pels que vulguin seguir de prop els preparatius de les eleccions municipals, us interessarà conèixer la feina de la plataforma “Barcelona és d’esquerres”.

En la intersecció entre la política catalana i la política espanyola és imprescindible llegir els articles de Javier Pérez Royo “Prestigio incomprensible” (del centralisme) i “La suerte estaba echada” (sobre la decisió del Tribunal Constitucional al voltant de les competències de la Junta d’Andalusia sobre la conca del Guadalquivir que Javier Pérez Royo havia predit estaven ja prefigurades per la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya: “La visió més restrictiva del dret a l’autonomia és la que ha acabat imposant-se”).

Sobre la política espanyola us convido a llegir alguns materials imprescindibles: els articles de Gonzalo López Alba “Las tres rèmoras del PSOE”, José María Ridao “Esperando una señal”, José Andrés Torres Mora “Hable con ellos” i Joaquim Coll “Carme Chacón, líder del PSOE, el 2012”, i l’entrevista a Jesús Caldera que li fa Belén Carreño a Público. No cal que repeteixi la meva opinió al respecte de l’eventual relleu de José Luis Rodríguez Zapatero, com ja vaig dir amb motiu de l’entrevista que em va fer Albert Ollés a El Periódico de Catalunya: “No estem d’acord en absolut a obrir ara el debat successori”.

Sobre la situació econòmica espanyola i les negociacions en curs per a reformar la negociació col·lectiva us convido a llegir els articles de Mar Díaz-Varela “Sindicatos y patronal consensúan una reforma suave de los convenios” i “Los sindicatos participarán más en las decisiones empresariales”, Bruno Estrada “Hablemos de productividad”, Francisca Sahuquillo “El poder de los consumidores”, Antonio Argandoña “Posem la inflació al seu lloc”, Jordi Sevilla “El bache, o la cara B”, Javier Ayuso “España necesita el látigo del Pacto del Euro” i Ángel Laborda “Salarios, precios, productividad y competitividad”.

Sobre la polèmica al voltant de la velocitat màxima us convido a llegir els articles de Carme Miralles-Guasch “Atrapados en las velocidades” i Miguel Ángel Quintanilla Fisac “Ponerse a 110”.

Sobre el setè aniversari de l’11-M us convido a llegir l’article de Javier Pradera “El cuento de la buena pipa”.

I sobre política antiterrorista us convido a llegir l’editorial d’El País “Política antiterrorista” i l’entrevista a Rodolfo Ares que li fa Unai Morán a El País.

Sobre la convergència europea de polítiques econòmiques i d’altres aspectes relatius a la situació econòmica global que tenen un impacte directe sobre l’economia i la política espanyoles, us convido a llegir l’editorial de Cinco Días “Tsunami económico cuando el euro da un gran paso”, els articles de Darío Valcárcel “Un euro más fuerte, otra vuelta de tuerca”, Beatriz Navarro “La UE endurecerá su disciplina fiscal para evitar otra crisis de deuda”, Andreu Missé “Bruselas inicia la coordinación fiscal con una base común para sociedades” i Xavier Vidal-Folch “Del rapto al rescate”, l’editorial d’El País “Agencias descalificadas”, l’entrevista a Guillem López Casasnovas que li fa Amparo Estrada a Público, i els articles de Josep Borrell “Petróleo, crisis y especulación”, Manel Pérez “Una paz cartaginesa” i Joaquín Estefanía “Tono vital europeo”.

El gravíssim accident nuclear causat pel terratrèmol i el tsunami sofert pel Japó ha tornat a posar sobre la taula el debat al voltant de la seguretat de l’energia nuclear i sobre l’energia nuclear mateixa. Al respecte us convido a llegir l’article de Claudio Magris “La conciencia perdida del peligro”, l’entrevista a Luis Echávarri, director de l’agència nuclear de l’OCDE, que li fa R. Méndez a El País, l’editorial de Cinco Días “Sangre fría para una cuestión trascendental”, els articles de Lluís Foix “Atrapados por el miedo” i Fernando Garea “Zapatero ordena revisar todas las centrales españolas” i els editorials d’El País “Conmoción nuclear” i “Recesión nuclear” i de La Vanguardia “Después de Fukushima”.

Sobre les revoltes àrabs, la situació a Líbia, la decisió de l’ONU i la intervenció de forces internacionals podeu llegir els articles:

• Obama sabe lo que debe hacer, Ian Buruma
• Libia nos llama. ¡Tomad partido!, Alaa Al Ameri
• El Gran Mudo en Palestina, Miguel Ángel Bastenier
• Las consecuencias económicas de la revuelta árabe, Nouriel Roubini
• La calidad de las olas, Miguel Herrero de Miñón
• La ONU, Libia y la responsabilidad de proteger, Emilio Menéndez del Valle
• La ONU da luz verde para atacar Libia, Antonio Caño
• ¿Hay que intervenir en Libia?, Pascal Boniface
• Una intervenció legítima, El Periódico de Catalunya, editorial
• ‘Good news’, Albert Sáez
• De la teoria a la pràctica hi ha un bon tros, Pere Vilanova
• Ser europeo ya no da vergüenza, Vicente Palacio
• La hora de la verdad, El País, editorial
• Una missió amb consens i objectius, Rafael Vilasanjuán
• Gadafi frente a todos, El País, editorial

Sobre el debat polític de fons i amb reflexions útils pel present i el futur de l’esquerra us convido a llegir els articles de J. Antón Mellón “Senyes d’identitat de l’esquerra”, José Luis Pardo “Días de invierno”, Fernando Vallespín “Seamos realistas, todo es imposible”, Josep Fontana “En qué tiempos vivimos”, Josep Ramoneda “El berlusconismo en casa” i Carles Castro “La política vista desde la era Facebook”.

Per acabar i tot recordant la manifestació de demà “NO retalleu la cultura!”, us convido a llegir l’entrevista a Jordi Puntí d’Ernest Alós a El Periódico de Catalunya amb motiu de la sortida del seu llibre “Els castellans” publicat per L’Avenç, l’entrevista a Tristram Hunt d’Iñigo Sáenz de Ugarte a Público amb motiu de la traducció del seu llibre “El gentleman comunista”, biografia de Friedrich Engels, i l’article de Lucía Magi “A la mesa con Brunetti”, dedicat al llibre de receptes “El sabor de Venecia. A la mesa con Brunetti” de Donna Leon i Roberta Pianaro, editat per Seix Barral, assaig i recull de receptes de cuina italiana que l’escriptora Donna Leon ha anat atribuint a Paola Brunetti, la dona del comissari Guido Brunetti protagonista de les seves novel·les. La darrera és “Conclusions preliminars” editada per 62 que en castellà es titula “Testamento mortal” també editada per Seix Barral.

“Perles” del programa del Polònia emès el 17 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- La història aquesta d’en Guifré no ens l’havien explicat abans? Ah, bé, és que ara es tracta de Guifré el Veloç (amb il·lusió).

- Extraordinari! L’únic que li faltava a Laporta era escindir-se de si mateix… doncs ja ho ha fet! Cap per amunt, cames per avall… i espera’t que una cama no vulgui independitzar-se de l’altra… “sempre passa el mateix, el cap pensa una cosa, i els collons una altra!”

ARXIU HISTÒRIC (16/3/06, l’entrevista eterna a Joaquim Nadal)
- L’entrevista a Joaquim Nadal o 24 h a TV3. Comença la Terribas i davant la pregunta “Ja saben amb qui pactaran si guanyen?” en Quim s’embolica com el mestre de les subordinades que és i xerra i xerra i xerra… durant la Terribas… i més enllà…. fins el Cuní al matí…. l’Om a la tarda…. i de nou amb la Terribas. La resposta acaba finalment amb un “ni punyetera idea”. Impressionant el desplegament del gag amb el Conseller assegut a la cadira de rodes, empès pels passadissos de TV3.

LA PICADA D’ULLET
- Mas es mostra preocupat per les declaracions públiques dels seus “homes”… Mas-Colell, Ortega, Puig, Pujol… “cal posar fi a aquesta deriva diabólica”

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
-Els diaris esportius s’inventen la meitat dels fitxatges… perdoneu, però algú ho havia de dir!

KA FORT
- Pobre avi, el seu nebot sense escrúpols vol condicionar la seva mort a la supressió de l’import de successions!

MALAGUANYAT
- Un gag molt currat amb la sempre suggerent família real però que no acaba de funcionar… molt suat el recurs que mai no fan res, que no saben ni canviar una bombeta i que finalment els ha de treure les castanyes del foc la Letizia, que és plebea.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Els rapinyaires que setgen ZP! Són els vulturis precandidatus: Rubalcaba, Chacón, Bono… i sense oblidar Rajoy!

Visca Catalunya! Amb il·lusió!

ZW 252 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.deba-t.org/

Deba-t és un centre de reflexió fundat en el mes de gener de 2009 que té com a objectius la generació i difusió d’idees, així com la promoció del pensament i l’esperit crític, mitjançant cursos acadèmics, fòrums públics i privats, viatges i altre tipus d’activitats. Els principis rectors de l’organització són la tolerància, la llibertat, la justícia social, la democràcia i la solidaritat.

“És una iniciativa universitària impulsada per un grup d’estudiants que comparteix un espai per a debatre sobre qüestions diverses, tot i tenir matisos i ideologies diferents, i caracteritzats per una actitud: la tolerància”. Aquesta és una de les diverses definicions de Debat-t que es recullen en aquest vídeo on, en menys de 2 minuts, Nacho Corredor, Gerard Sensat, Pau Dalmau i Enric Gabarró (impulsors de Deba-t), junt a Toni Comín, Montserrat Nebrera i Carles Campuzano (membres del Consell Assessor), ens parlen de conceptes com: enfortir la democràcia, polítiques de futur, partits i societat civil, formació, reflexió, discussió pública, reptes de país…

Editen periòdicament la publicació Deba-t.doc, en la qual mitjançant articles, reportatges i entrevistes es reflexiona sobre diferents qüestions de transcendència ideològica, amb l’objectiu, un cop més, de generar idees i fomentar el pensament entre els estudiants, amb una revista dirigida, a més, a periodistes, economistes, empresaris i polítics en general.

Deba-t es, doncs, un espai de reflexió on gent de la política, la universitat i l’empresa poden discutir sobre els reptes que se’ns plantegen com a societat.

Facebook, Twitter:@debat_org

Junta directiva: @nachocorredor, @gerardosensat, @ParisGrau, @guillemjove, @Enricgf, David Bertran

Membres del Consell Assessor i d’Estratègia: @carlescampuzano @20comin; Pablo Solana; Jordi Montanya; Montserrat Nebrera.