Neixen de forma improvisada, com una d'aquelles idees que es proposen en un sopar, en una nit d'insomni o en una conversa d'aquelles en les que arregles el món. Després uns pocs, que no saben bé de què es coneixen, es reuneixen, es reparteixen la feina i uns mesos més tard, esdevé. Un amic d'un amic ha fet el logo. El local és del cunyat d'un de la colla. I algú organitza la trobada, porta l'equip de so i endolla l'streaming.

Si anem reseguint la petita biografia de les twitt trobades, arribarem tard o d'hora als cava'n'twitts, la plataforma de referència del twitter català. Ara els C'n'T han fet un breu repòs i estan definint el seu futur que serà de ben segur un nou èxit. Amb l'epicentre a Barcelona, l'esquitx de les trobades de twitts ha estat com una mena de big bang.

A Tarragona iniciaren els twitt'n'beers que han anat viatjant per Reus, Vila-seca, El Vendrell... Però potser  la trobada de referència a les comarques de Tarragona és el trinxat, una iniciativa del node reusenc. A l'altra banda del país, a Girona, s'han consolidat les NITS (Negocis, Innovació, Tecnologia, Societat). Al Vallès competeixen els Terrassa'n'twitts de Terrassa i el TwittParty de Sabadell. A Vila-seca organitzen els esmorzars'n'twitts i per Barcelona són mítiques les twitt'n'braves. Els de somdelstwitts es gestionen a cop de doodle. N'hi ha trobades pendents com el cargol'n'tweet de Lleida, com el calçot'n'twitt de Valls, la segona edició de La Garriga i a Vacarisses ja estan organitzant la #vacaquepiula, una versió catalana i 2.0 de la vache qui rit.

Les twitt trobades són espontànies, auto-organitzades, improvisades, altruistes i enormement fèrtils. Són la versió contemporània de les tertúlies dels casinos republicans, un bull de propostes, d'idees, d'intercanvis i de nous escenaris. Twitter dóna un nou sentit a la conversa clàssica. D'acord, hi ha convidats i aquests hi parlen. Però la conversa "real" té lloc al TL de twitter, amb un hashtag que treu fum. Això trenca les fronteres entre ponents i espectadors, perquè al twitter hi xerren tots; trenca també els límits entre dins i fora perquè l'streaming i el TL dissolen els murs del local on té lloc l'acte. En aquestes trobades s'està coent una part del canvi social que ve.

Proposta

Imaginem un dia qualsevol, com ara l'11 de setembre (tw11s). Imaginem que tots els nodes locals decideixen connectar-se un dia i fer un twitt de twitts. Obre el foc, m'ho invento, un ponent de Lleida que és seguit a les pantalles de totes les seus del tw11S; després intervenen des de Girona, Barcelona, Vacarisses o Reus. Mentrestant, el TL segueix les aportacions de tots els assistents a totes les seus, més tots els seguidors "estàtics" que segueixen un streaming frenètic.

El tema, potser, és el menys important. Però podríem començar preguntant-nos si és possible una ciutadania 2.0 i com ho podríem portar a la pràctica. Quins són els riscos i els avantatges. Quines pràctiques hauríem de premiar i quines, excloure. Seria un experiment de federalisme digital, de discurs bottom - up, una nova forma de construir el relat del país.

[Basat en una idea compartida en un sopar del terrassa'n'twitts]