Que dones i homes no estem en una societat que ens consideri i ens tracti en igualtat de condicions és evident.
Que
moltes i molts d'aquestes dones i homes a més tenim una orientació
sexual diferent no agrada a molta gent i això és motiu de menyspreu i
discriminació per a les persones
LGTB.
Aquí
no acaba tot, tot just comença... ser un o una mateixa i viure amb
llibertat la pròpia opció, sense patiments, sense lligams interns propis
que ens facins semblar ser allò que en diuen "normals".
En
aquest sentit els homes gais han fet un treball de visibilitat però
també aquí les lesbianes, que col·lectivament no hem fet aquest treball,
no ho tenim fàcil. D'entrada som dones, se'ns menysté i discrimina pel
fet de ser-ho i se'ns ha negat la sexualitat. La sexualitat femenina
només ha estat una excusa per a la procreació res més, no hem existit
com a subjectes sexuals.L'amor romànticque ens han venut, aquesta
fal·làcia, tampoc ha contemplat la possibilitat que dues dones -o dos
homes- s'estimin simplement: som amigues.
Aquesta
dificultat ens ha fet menys visibles o, al revès, ens ha fet viure
millor en la invisibilitat. Només cal recordar que la Comissió
Internacional de Drets Humans per a Gais i Lesbianes va editar un
llibre titolat "
Cuando la invisibilidad aseguraba el puchero", ser invisible era una manera de sobreviure a les dificultats i discriminacions laborals que s'afegien al ser dona.
Avui la
Federación Estatal de Lesbianas, Gais, transexuales y Bisexuales (FELGTB)ha impulsat una jornada de
visibilitat lèsbica
per tal de mostrar la necessitat de viure sense amagar-se, sense pors,
viure lliurement un sexualitat negada , en molts països, perseguida
social i legalment. Als Països Catalans també hi ha moltes lesbianes
darrera les persianes que viuen amb por i s'amaguen. La nostra por és la
seva força, com deia un lema històric del moviment, encunyat pel
FAGC ; la força dels qui ens volen sotmeses, oprimides, tancades, invisible.
Però que no sigui flor d'un dia, cal aprendre a viure visibles i sense pors!