En primer lloc vull afegir-me a la commemoració i les manifestacions del Primer de Maig, com ja he fet aquest matí assistint a la convocatòria feta per Comissions Obreres i la UGT de Catalunya. Sí, contra l’atur i les retallades. M’he indignat sentint diversos representants de la dreta preguntant que què hi fèiem els partits d’esquerra en aquesta manifestació. Sembla mentida. ¿No saben que fa més de 12o anys que se celebra l’1 de maig? ¿No saben que els partits d’esquerres som, com els sindicats, fills del moviment obrer? ¿No saben que a Espanya els fundadors del PSOE i la UGT eren exactament els mateixos? ¿No saben que sempre hi anem, tant si estem en el govern com si estem en l’oposició? La pregunta hauria de ser una altra. ¿Com és que els partits de dreta no participen en la celebració del Primer de Maig? ¿No defensen els drets socials i laborals? ¿Se senten incòmodes entre els sindicalistes? ¿No creuen que l’atur és el principal problema del nostre país?

Us convido a visitar els llocs web d’UGT i CC.OO. on hi trobareu els seus plantejaments davant de la celebració del Primer de Maig, i també podeu visitar el web del PSC on expressem la nostra opinió davant del Primer de Maig d’enguany.

La dreta està nerviosa per les mobilitzacions sindicals contra les retallades socials que s’han convocat pel proper 14 de maig. Vegeu detalls d’aquesta convocatòria al web de CC.OO. i d’UGT.

Importants com són les retallades socials anunciades pel govern de CiU, cal recordar que la preocupació sindical més important en aquests moments és l’elevada taxa d’atur. La celebració del Primer de Maig ha arribat dies després que es coneguessin les dades del primer trimestre de l’Enquesta de Població Activa. Vegeu la notícia sobre l’EPA a El País “La peor cifra en diez titulares“, en les cròniques d’Alejandro Bolaños “Una crisis de 4,9 millones de parados” i Xavier Alegret “727.600 aturats” (amb les dades referides a Catalunya), en el gràfic d’El País de la distribució de l’atur per Comunitats Autònomes, en l’editorial d’El País “Un paro alarmante” i en l’article d’Angel Laborda “La EPA del primer trimestre no trajo buenas noticias”

Potser l’element més preocupant de l’actual situació econòmica és precisament l’atur juvenil. Per això us recomano que llegiu els articles “La crisis silenciosa” de Lluís Foix, “Una nueva generación perdida” d’Eduardo Magallón, “Un mercado laboral dual” de Germà Bel i “¿Crisis ocupacional?: Sí, pero de empleo juvenil” de Josep Oliver.

Us interessaran també les entrevistes publicades avui al diari Público a Cándido Méndez, que li fa Amparo Estrada, Ignacio Fernández Toxo, que li fan V. Zafra i B. Carreño, i Valeriano Gómez, Ministre de Treball i Immigració, que li fa Belén Carreño. Sobre la fase final de l’acord sobre negociació col·lectiva cal llegir els articles de Manel Pérez “El pacto social entra en la recta final” i Miguel Angel Noceda “Última hora de una larga negociación”.

El Primer de Maig sembla escaient recomanar una colla d’articles crítics amb les polítiques econòmiques dels governs europeus o que posen de manifest carències del nostre model econòmic i social. Us recomano en aquest sentit els articles: “Harakiri” d’Ernesto Ekáizer, “¿Por qué la política de recortes de gasto y empleo público es un error” de Vicenç Navarro, “Los Bancos Centrales provocan subidas de precios y desempleo” de Juan Torres López, “Alemanys, sí… però en tot” de Josep Oliver (demanant canvis en la política fiscal), “Causas políticas de la recesión” de Vicenç Navarro, “Obedience does not pay” de David Lizoaín (qüestionant frontalment la política europea que ha portat a la fallida de Grècia, Irlanda i Portugal), “Salarios productividad y beneficios” d’Emilio Huertas i Vicente Salas Fumás, i “La desigualdad no es rentable” d’Emilio Ontiveros.

Sobre la política regressiva de retallades socials del govern de CiU us interessarà l’article “¡Todo a estribor!” que em va publicar l’ABC dijous dia 21 d’abril, la notícia de la campanya de la Joventut Socialista de Catalunya i l’article d’Andreu Mayayo “Granotes blaves, bates blanques”.

Precisament en el seu article Andreu Mayayo es fa ressò de la mobilització del sector de la salut, que ha coincidit amb la commemoració dels 25 anys de la universalització de la salut pública a Espanya encapçalada per l’enyorat Ernest Lluch. Sobre aquestes qüestions us convido a visitar la web del PSC i a llegir els articles de Francisco Sevilla “La base de la calidad”, Angeles Amador “25 años de la ley de sanidad” i Marina Geli “La veritat sobre la sanitat pública”.

Sobre la polèmica al voltant del Fons de Competitivitat és d’imprescindible lectura la “Declaració del PSC sobre les negociacions entre els governs català i espanyol” del passat 27 d’abril amb motiu de l’aprovació d’una moció al Senat que insta al govern central a negociar i abonar l’anticip d’aquest Fons corresponent a l’any 2011. També us interessaran els articles de Guillem López Casanovas “Hilar algo más fino los zurcidos” i l’article de The Economist “Regions to be worried. Local autonomy makes it harder to cut the budget deficit”. Aquest darrer article és imprescindible per entendre la transcendència global del debat públic sobre aquestes qüestions que ha dominat sobre les negociacions discretes que són l’única via raonable per resoldre la qüestió. També des d’aquest punt de vista convé conèixer l’acord de finançament la interpretació del qual està en disputa entre els dos governs i concretament el nus del debat, és a dir,  la Disposició Transitòria Segona de la Llei 22/2009 de 18 de desembre per la que es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de Règim Comú:

DISPOSICIÓN TRANSITORIA SEGUNDA. Anticipos en 2009, 2010 y 2011.

Se autoriza al Ministro de Economía y Hacienda para que acuerde la concesión de anticipos en 2009, 2010 y 2011, a cuenta de los fondos y recursos adicionales, una vez que las Comunidades Autónomas y Ciudades con Estatuto de Autonomía lo hayan aceptado en Comisión Mixta, con objeto de que puedan recibir los recursos adicionales con la gradualidad correspondiente a los porcentajes del 70%, 85% y 100% respectivamente.

Dichos anticipos podrán revestir la forma de anticipos de tesorería.

Estos anticipos se cancelarán en el momento en que se practiquen las liquidaciones definitivas de los recursos del sistema de financiación correspondiente al ejercicio respecto al que fueron concedidos.

Cal saber que aquests anticips es van acordar i abonar els anys 2009 i 2010 i que el PSC considera que caldria acordar i abonar el 2011. Com bé explica Guillem López Casanovas en el segon paràgraf de l’article abans esmentat, es tracta d’una qüestió de “liquiditat”, és a dir, sobre quan arribaran els diners si ara en forma d’anticip, com convindria i desitgem, o l’any 2013, data límit obligada per llei i que el govern d’Espanya no qüestiona. Esperem que l’aprovació de la moció per part del Senat serveixi per desbloquejar la negociació que, recordem-ho, s’ha de produir de govern a govern, en el marc del mecanisme bilateral establert en el nostre Estatut d’Autonomia.

Sobre el debat al voltant de l’encaix entre Catalunya i Espanya i el paper dels partits catalans en aquesta discussió us recomano que llegiu l’extracte del llibre de converses entre Felipe González i Miquel Roca, recollides per Lluís Bassets “Cataluña-España: tiene arreglo?”, i els articles d’Alfred Pastor “El tetràedre de l’independentisme”, Toni Comín i David Elvira “Independentisme i federalisme: camins difícils”, Jordi Font “Contra l’unionisme” i Xavier Sabaté “Partits catalans forts i independents”. També té gran interès l’article d’Albert Branchadell “¿Evitar la guerra lingüística?”.

Sobre les eleccions municipals del proper 22 de maig us recomano que llegiu l’article de Joaquim Nadal “Eleccions municipals” i l’entrevista a Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt, que li fa Pere Ríos a El País. També us recomano que visiteu la web de Jordi Hereu i l’agregador de webs municipals del PSC que us permetrà arribar a tots els webs de tots els candidats i candidates socialistes. Per cert, ahir vaig assistir a un sopar espectacular del PSC de Manuel Bustos a Sabadell amb més de 2.900 persones a la pista coberta d’atletisme, que és un magnífic inici de l’esforç electoral en aquella ciutat.

Sobre política espanyola us recomano que vegeu l’avanç de resultats del baròmetre del CIS d’abril de 2011, i els articles de José Luis de Zárraga “Un/a candidato/a que puede ganar”, Jordi Gracia “Una cara nueva” i Juan Fernando López Aguilar “Política en tiempos revueltos”.

Sobre la política del Partido Popular us convido a que llegiu els articles de Miguel Angel Aguilar “Buscando la victoria”, Albert Sáez “Una total indecència”, Ignacio Escolar “La lista de Esperanza”, Juan Cruz “Mentiras de MAR”, Ignacio Escolar “Así hablaba la voz de Aznar” i Josep Ramoneda “¿Dónde está la extrema derecha?”.

Tractament especial mereix la campanya del PP contra RTVE. Al respecte us convido a llegir els articles de Gran Wyoming “Aquellos maravillosos años” i “Aquellos maravillosos años (2)“, Ignacio Escolar “Dinamitar RTVE” i Fernando Vallespín “Matar al mensajero”.

Sobre l’estat de la laïcitat hauríeu de llegir l’article de Javier Pradera “Barra libre para los obispos”.

Sobre la política econòmica europea, a part de l’article de David Lizoaín abans citat, us convido a llegir l’article de Xavier Vidal-Folch “Mucho peor que lo de Leman”.

Sobre el debat econòmic als Estats Units us convido a llegir els articles de Robert Reich “Batalla contra el déficit” i Paul Krugman “La Reserva federal, intimidada”.

I convindrà que demà seguim amb atenció les eleccions generals al Canadà on el nostre partit germà, el New Democratic Party de Jack Layton, pot donar la sorpresa situant-se com a segon partit per primera vegada a la història i, si hi ha sort, coalitzar-se amb els liberals per desplaçar a l’actual govern conservador. Per cert, els resultats del NDP-NPD a Quebec s’anuncien espectaculars, guanyant clarament el Bloc Québécois.

Sobre les revoltes democràtiques en el món àrab i la situació al ‘Orient Mitjà us convido a llegir els articles d’Anwar Zibaoui “El cambio es obligatorio en Siria”, Adolfo García Ortega “Israel y las revueltas árabes”, Marc Vidal “Acord per acabar amb la divisió palestina” i Lluís Bassets “Vísperas palestinas”. Sobre qüestions internacionals us interessaran també els articles de Manuel Escudero “Principios del multilateralismo en el siglo XXI” i Jordi Vaquer “La otra cara del consenso de Pekín”. Finalment, i en solidaritat amb el poble marroquí i condemnant el recent atemptat a Marrakech us convido a llegir l’article de Juan Goytisolo “Fanatismo ‘versus’ diversidad”.

Per acabar, tres notes culturals: els articles “Blogs en lucha” de Llàtzer Moix i “La Trieste de Magris. Europa en estado puro” de Berta Ares, i el fenomenal article de Joan de Sagarra (del qual no puc oferir-vos malauradament l’enllaç) “La mare que els ha parit!”, denunciant l’inexcusable absència de representants del Govern de Catalunya en l’acte de lliurament del Premi Cervantes a Ana María Matute. Joan de Sagarra aprofita també per recordar que fa dos anys ningú no va assistir a l’entrega d’aquest guardó a Juan Marsé.

Per últim, la necrològica de Jacint Humet i Palet, obra de Xavier Vidal-Folch. Jacint, els teus companys i companyes socialistes et recordarem sempre.

“Perles” del programa del Polònia emès el 28 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Que bo l’anunci del Nohaycolor, que neteja els candidats del PP Camps i Aguirre de taques de Gürtel, i deixa les seves llistes impecables! Espe diu “tan blancas que parecen del Madrid”… però totes, totes? No! Les llistes de Camps continuen brutes perquè a la rentadora també hi ha posat els seus “trajes”… sort que les enquestes sí que les té ben netetes…

ARXIU HISTÒRIC (27/4/06)
- Discrepàncies al PP… Piqué i Acebes tirant-se els trastos pel cap…

SURREALISTA
- Mas demana que el Govern faci sacrificis i els consellers intenten sacrificar una gallina enmig d’espelmetes i rituals…

LA PICADA D’ULLET
- Puig i Pujol intentant pispar la Creu de Sant Jordi a Duran.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Mou traslladant el seu famosíssim monòleg “pur què??” a la Sala Tàpies del Palau de la Generalitat… i ara crec que sé el motiu real de la seva emprenyada “pur què le queda mejor a Guardiola la barba de tres días que a mi?”

LA FRASE DE LA SETMANA

- “Haced algoooooo!” Crida Deú al govern, fart que tothom se li vagi a queixar de la inacció del Govern

LA CANÇÓ [Boi, Boi, Boi, de Sabrina]

[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] Què en fem de tantes gases?
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] xarops i esparadrap?
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] Vostè a curar-se a casa!
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] No vingui tant al cap
Un país amb tants malalts
No’s pot permitir!
[Mas] Una grip, o bé un infart
[Pujol] Es poden passar al llit
[Boi] La prostatitis, pot esperar
no és un cas tan greu.
[Pujol] I si ho fem a estil català,
que cadascú es pagui el seu?
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] Clausuro aquest quiròfan!
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] Ja n’hi ha prou de receptar!
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] Quan veig aquest dispendi…
[Mas i Pujol] Boi, Boi, Boi!
[Boi] … em poso molt malalt!

MOLT CURRAT
- La recreació del poble Sant Artur No toca, capital de l’Altconvergentès, on tots els habitants imiten Artur Mas o Jordi Pujol i ho fan tot “amb il·lusió”. Avui , però hi ha algú nou, un veí de Villamontilla, que no sembla tan estusiasmat.

LA NOVETAT
- El Conseller Boi Ruiz, entra en un ambulatori i diu “què hi fa tanta gent aquí?” extraordinari!

- Mr. Bean és l’acompanyant de la reina a la Royal Wedding… només ens hagués faltat això, ha haaa

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
- Alguns amics només te’ls trobes als funerals… perdoneu, però algú ho havia de dir!

MALAGUANYAT
- El projecte “p’aquí p’allà” de Rubalcaba acaba convertint-lo en una espècie de Carme Chacón… ara és Rubalcón. I ZP s’ha fusionat amb un ratolí… ai, que no, que no….

LʼESTÀVEM ESPERANT
- La Presidenta de Gispert vestida de fada… com diria en Schuster “no hase falta que dises nada más”

ZW 257 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.obtura.org

Obtura.org-Portal Multimèdia de Fotoperiodisme és una innovadora plataforma de difusió digital, on fotografia, periodisme, documental i cultura conjuguen perfectament amb multimèdia i Internet. És una organització que s’ha constituït per difondre treballs foto-periodístics d’autor, on els seus col·laboradors (fotògrafs de reconegut prestigi i emergents), aporten els continguts, tots ells amb la imatge com a principal protagonista.

Aquest projecte fotogràfic, sense afany de lucre, ha estat co-fundat per Paco Elvira, reconegut fotògraf professional i professor universitari, David Monfil, informàtic i fotògraf professional, i Ignacio Rodríguez, dissenyador de continguts digitals.

A Obtura trobareu reportatges de qualitat que “la premsa tradicional, en la seva actual situació de crisi, no és capaç de portar fins a l’usuari final”, classificats també per entrevistes o a través d’un mapa mundial que els situa.

El pròxim dimecres, dia 4 de maig, Obtura es presenta a l’Espai Català Roca – Centre Cívic Golferichs (Barcelona). Podeu seguir tota la informació a Facebook i Twitter #obturaonline.

Zona Vídeo (ZV). Entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero en el programa de YouTube World View, de dimecres 27 d’abril, on ja han participat Obama, Cameron o Netanyahu responent a les preguntes dels internautes, seleccionades prèviament. L’entrevistat del mes de maig serà Paul Kagame.