Economia

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Economia

En el segle XXI tot intercanvi significatiu d’energia realitzada per humans, és a dir, per la nostra espècie, l‘Homo sapiens, està lligada  a un moviment de mercaderies i diners  dins del sistema econòmic. Aquesta és  la manera de fer les coses per tal de poder conservar i incrementar l’energia a nivell d’espècimen, de grup i de població organitzada, en estats, països, comunitats,  etc. La producció, la distribució i el consum són els tres pilars de l’economia i, per tant, caracteritzen la nostra formació social. Independentment de la manera de fer-ho, tot sistema econòmic ha de passar per aquesta estructura formal. Els canvis més importants que s’han produït en el capitalisme és que la fórmula que Marx anomenava mercaderia-diner-mercaderia, ha anat esdevenint diner-mercaderia-diner; és el capitalisme financer. Els bancs i les entitats que tenen els diners són els qui els inverteixen d’acord amb interessos cada vegada menys socials i només econòmics i de classe. La socialització del diner i la seva abundància provoca que aquest s’hagi de fer circulat cada vegada més ràpid, ja que el consum ha estat qui ha guanyant la partida. Els humans hem passat de ser unitats de producció a unitats de consum. Així és important que jubilats, que joves sense feina, etc tinguin pensions i subvencions, no per millorar social i culturalment, sinó per poder consumir. Actualment, l’explotació, i l’augment  de les desigualtats humanes és produeixen a nivell del consum. L’Estat no pot deixar de protegir, però ho aplica en un sentit negatiu, transformant la ciutadania en gregària i dependent. Ara,  al final del capitalisme, s’imposa la seqüència diner-diner-diner arribant a l’absurd social. L’economia i el seu funcionament s’allunya del benestar social, per transformar-se en una eina al servei del capital. Aquesta entelèquia que havia funcionat exponencialment en el període de domini lliberal de l’economia ja ha petat i les conseqüències tots les coneixem: més fam, més atur , menys beneficis socials i més desigualats. Tot és un absurd i més si es té en compte les lleis de la bioeconomia. L’ abús de recursos naturals, la producció  exponencial d’aliments, un consum irresponsable, la contribució humana al canvi climàtic etc. són factors que ens expliquen que si bé la lògica econòmica seria producció-distribució-consum,  la del diner-diner-diner és anacrònica. Aquest funcionament ens anuncia un desastre de proporcions desconegudes. Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari <a target="_blank" href="http://www.elmundo.es">El MUndo del siglo XXI </a>

Font: Eudald Carbonell