Portem uns dies de campanya intensa (més intensa, ja fa temps que estem en campanya) i tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals fan promeses. Alguns compliran,d'altres no, d'altres no governaran... el cas és que normalment s'entra en un frontisme esteril que allunya la ciutadania dels partits i de la política.

Els uns diuen, els altres suggereixen, d'altres intoxiquen... entra el photoshop a escena, centra el debat... la veritat una estupidesa que ni tan sols els candidats i candidates, estic segura, els agrada desenvolupar i que a més amaguen el debat polític real. El debat de les idees, el de les propostes.

Aquesta setmana un mitjà de comunicació publicava unes opinions de joves que eren a punt de votar, tot i que no ho farien en aquestes eleccions. Malgrat la diversitat ideològica totes i tots coincidien. Volien una política menys frontista, més transparent i més propera a la ciutadania.

Per a mi està clar que les dones en política aporten tots aquests valors, de forma general i que, malgrat tot, comptem poc o se'ns visibilitza poc o els partits no valoren aquests valors. Calen (s'han reivindicat llargament pel moviment de dones) canvis en la forma de governar, de fer oposició d'estar a les institucions i els partits... Calen canvis en les organitzacions, en els temps, en els serveis... calen canvis adequats a la vida quotidiana, una vida bàsicament liderada per la majoria social que som les dones (el 52% de la societat de Catalunya).

Ara tot són promeses però... i el dia 23? com s'aplicaran aquests canvis? Per on començaran? És hora que totes i tots fem una reflexió i avancem cap a una manera diferent de fer les coses. Vivianne Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea i eurocomissària de Justicia, Drets Fonamentals i Ciutadanía ha expressat de forma clara la necessitat d'apostar per un futur millor i més femení: “Si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters, potser hauria anat tot millor”

 Publicat a L'Hora Violeta al setmanari 30º