Aquest vespre l’Agrupació de Sant Andreu m’ha convidat a fer iniciar un col·loqui sobre el tema “El partit de la gent”. A continuació hi trobareu transcrita la meva intervenció inicial.

INTERVENCIÓ INICIAL EN EL COL·LOQUI “EL PARTIT DE LA GENT” ORGANITZAT PEL PSC DE SANT ANDREU, 28.06.11

Permeteu-me en primer lloc que agraeixi a la Comissió Executiva de l’Agrupació del PSC de Sant Andreu que m’hagi convidat a compartir amb vosaltres aquest col·loqui per estimular el debat congressual. El tema que m’heu proposat és “El partit de la gent” i m’heu indicat que la intervenció inicial sigui molt breu –d’uns cinc minuts- per tal d’afavorir la participació del màxim nombre de companyes i companys. Intentaré ajustar-me al temps i fer alguna proposta concreta. Perquè necessitem un partit combatiu i la valentia de fer els canvis necessaris. Així ha de ser el nostre 12è Congrés. Un Congrés de renovació i també de cohesió interna, perquè renovació i unitat ens faran més forts.

— Què hem de fer per esdevenir “el partit de la gent”?

Al meu entendre es tracta de fer fonamentalment dues coses: parlar clar, dient la veritat sobre els temes que preocupen a la gent, i fer del nostre partit un instrument útil per a la participació política.

1. Parlar clar, dient la veritat sobre els temes que preocupen a la gent. Us proposo quatre idees.

a) Hem de dir que el sistema econòmic capitalista, l’economia de mercat, només segueix la lògica del benefici individual. I que cal regular i limitar els mercats si no volem que la lògica dels mercats s’imposi sobre els drets i el benestar de la majoria.

b) Cal una nova regulació dels mercats internacionals. El mercat de capitals ha de ser fortament regulat per evitar moviments especulatius i cal introduir una taxa sobre les transaccions financeres. En els acords de lliure comerç cal incloure clàusules socials i ambientals. Cal eliminar els paradisos fiscals. Només així aconseguirem posar l’economia al servei de les persones.

c) Hem d’avançar cap als Estats Units d’Europa. La moneda única europea ha d’anar acompanyada d’una estreta coordinació de les polítiques econòmiques dels Estats, impulsant un veritable govern econòmic europeu. Si no ho fem, anirem cap al desastre. No pot ser que el pressupost de la Unió Europea sigui només l’1,27% del PIB de la Unió. I que per defensar països membres en dificultats no tinguem els instruments necessaris. No ens ho podem permetre.

d) A Catalunya i Espanya si volem mantenir l’Estat del Benestar hem d’assegurar el seu finançament. I tenim dues opcions: o introduir mecanismes de copagament o fer una reforma fiscal. Jo m’inclino per la segona opció. Per començar, recuperant l’impost sobre el patrimoni. Suprimir-lo va ser un error. Cal lluitar contra el frau fiscal. Cal evitar la competència fiscal a la baixa entre Comunitats Autònomes, que és el principal argument esgrimit pels que volen eliminar l’impost sobre successions i donacions. I això implica l’harmonització fiscal a nivell espanyol i europeu. I també cal que avancem cap a una fiscalitat ecològica.

2. Fer del PSC un instrument útil per a la participació política. Us proposo cinc reflexions.

a) Reivindicar la política democràtica. Només des de la política podrem sotmetre l’economia a l’interès general. Malfieu-vos d’aquells que volen limitar el paper de la política, ja que de forma involuntària o interessada acaben per afavorir els interessos dels poderosos. Per reivindicar la política cal assegurar que de veritat sigui democràtica, representativa i útil. Per això cal assegurar la millora dels mecanismes de participació, la transparència i la lluita contra la corrupció. Si voleu després m’hi estendré, però vull recordar la nostra preferència per un sistema electoral com l’alemany que combina proporcionalitat amb l’elecció directa de diputats que representen els seus districtes electorals. I caldria que estudiéssim ampliar el dret de vot als majors de 16 anys, com ho demana la Joventut Socialista de Catalunya.

b) Hem de recuperar l’impuls fundacional, la vocació de suma, la generositat i l’obertura que facin novament atractiva la pertinença al partit, eficaç i engrescadora la militància, amb la flexibilitat suficient perquè tothom que vulgui aportar les seves idees, el seu temps i el seu esforç pugui fer-ho des de la llibertat i amb la confiança que la seva aportació serà reconeguda. Cal millorar els mecanismes d’informació, comunicació, formació i debat per fer-ho possible, també a través de la utilització creativa de les noves tecnologies.

c) Són molts els catalans i catalanes que poden compartir els valors recollits a la nostra Declaració de principis. Hem de construir amb ells un projecte que aspiri a representar-los i una organització útil per fer viure els valors compartits i promoure la participació i la creativitat. El PSC ha de ser un innovador laboratori d’idees, un espai obert i acollidor per al debat i l’acció política, refent de baix a dalt la nostra connexió amb la ciutadania i amb els exponents més creatius i dinàmics de la societat.

d) Cal institucionalitzar mecanismes de diàleg amb els socialistes sense carnet, simpatitzants o votants. ¿Per què no pensar en un parlament socialista, format pel Consell Nacional i un nombre igual de persones que comparteixin la nostra Declaració de principis i siguin membres destacats de sindicats i associacions progressistes, creadors d’opinió o referents ciutadans? ¿Per què no crear mecanismes similars a nivell de ciutat o districte? El Partit Socialista no ha d’estar només al servei dels que en formem part sinó de tots els ciutadans que comparteixin amb nosaltres els objectius de justícia social.

e) Fer un pas més en l’obertura de les primàries a la gent. Primer les fèiem obertes als militants, després també als simpatitzants. Ara proposo que obrim les primàries als ciutadans que hi vulguin participar. Com ho han plantejat els nostres companys socialistes francesos, demanant només dos requisits: signar una declaració en què manifestin compartir els valors d’esquerres i treballar per la victòria electoral socialista, i fer una aportació simbòlica per sufragar les despeses d’organització de les primàries. Aquest mecanisme hauria d’estar en marxa per elegir, quan toqui, el candidat o candidata socialista a la presidència de la Generalitat.