A continuació trobareu l’esquema de la meva intervenció a l’Escola d’Estiu de la Joventut Socialista de Catalunya “Guillermo Vidaña”.

IDEES PEL FUTUR DEL SOCIALISME
Escola d’estiu de la Joventut Socialista de Catalunya, Lloret de Mar, 16.07.11

Sort que vaig començar a parlar de tot això fa mesos perquè algú podria pensar que em limito a repetir el que va dir Alfredo Pérez Rubalcaba dissabte passat o el que afirmava de forma concisa i rotunda Nicolás Sartorius en un article publicat ahir a El País. Tot el que us diré ara està recollit en articles i documents meus escrits el passat mes de maig i en intervencions que he anat fent a Agrupacions del partit en les darreres setmanes. Intentaré cenyir-me al tema i al temps i després ja farem un col·loqui sobre els temes que més us interessin, els hagi abordat o no en la intervenció inicial.

Hem de recuperar el sentit originari del socialisme democràtic: el reformisme profund, permanent i global. Els ideals de justícia social i d’igualtat. Regulació dels mercats, fiscalitat justa, Estat del benestar, redistribució de la riquesa, igualtat d’oportunitats, reducció de les desigualtats socials i dels desequilibris territorials. Posar l’economia al servei de les persones ja no és possible en els estrets marges nacionals i estatals. Cal posar Europa en el centre de les nostres propostes.

• Primacia de la política

Defensa de la democràcia, néta de corrupció i millorada pel que fa als elements de representació i participació, també llei electoral, i dret de vot als 16 anys com proposa la JSC.

Primacia de la política implica sobretot subjecció dels mercats a les regulacions decidides democràticament, si acceptem que l’economia passa per davant de la política no podem demanar-li a la gent que participi, perquè pensarà que no serveix per res.

• Regulació dels mercats

Necessitem una nova regulació dels mercats internacionals, particularment de les transaccions financeres, també el ‘day trading’, amb una taxa que les gravi -és imprescindible que la generació de riquesa més important en l’economia global repercuteixi en el benestar de tots i limitar en el possible els moviments especulatius-, amb clàusules socials i ambientals en els acords de lliure comerç -perquè no volem competir a la baixa en drets socials-, eliminar els paradisos fiscals, introduir progressivament elements de cogestió empresarial –model alemany-.

• Estats Units d’Europa

Ha quedat clar que no es pot tenir una moneda única sense un govern econòmic comú, un Tresor europeu, i una major harmonització fiscal. No pot ser que el pressupost de la Unió Europea sigui només l’1,27% del PIB europeu i que per defensar països membres amb dificultats no tinguem els instruments necessaris. No estem davant d’una crisi grega, estem davant d’una crisi de l’euro i com a tal cal abordar-la. Millor ens aniria amb Jacques Delors i Gordon Brown que amb Durao Barroso i Van Rompuy.

• Fiscalitat

Si volem fer polítiques redistributives, si volem mantenir la xarxa de protecció social de l’Estat del benestar, necessitem una fiscalitat justa i sòlida. Cal triar entre copagament i reforma fiscal, i jo defenso la reforma fiscal. Recuperant l’impost sobre el patrimoni o, millor dit, creant un impost sobre la riquesa. Evitant la competència fiscal a la baixa entre Comunitats Autònomes. Avançant cap a una fiscalitat ecològica. I lluitant aferrissadament contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Repensar el nostre projecte

Combatre l’ortodòxia econòmica neoliberal, laboratori d’idees, audàcia.

• Reconnectar amb els progressistes

Renovar el partit, créixer cap endins i créixer cap enfora, impuls a la sectorialització, aliança social pel progrés, plataformes permanents de diàleg amb activistes socials, sindicalistes i emprenedors, creadors i líders d’opinió progressistes -Parlament socialista- i primàries ciutadanes per escollir candidats, a començar pel futur candidat o candidata a la presidència de la Generalitat.

¿Té tot això a veure amb el moviment 15-M? El moviment socialista sorgeix a mitjans del segle XIX amb un doble objectiu donar protagonisme (veu i vot) als treballadors (la majoria) i canviar un sistema econòmic generador d’injustícies. No és agosarat dir que el moviment 15-M reprèn el sentit d’aquestes reivindicacions en el segle XXI. I per tant, sense pretendre en absolut capitalitzar, absorbir o manipular aquest moviment, hem de reconèixer que ens interpel·la directament a les esquerres. I que ens recorda coses que potser no hauríem d’haver oblidat mai.

• El 12è Congrés del PSC

Necessitem tornar a ser un partit de combat, un partit que practiqui un reformisme fort, que disputi l’hegemonia cultural al pensament liberal i conservador. Hem de tenir la valentia de fer els canvis necessaris en un Congrés de renovació i de cohesió interna, perquè renovació i unitat ens donaran la força per guanyar el combat.

Sóc optimista. Crec que són majoria els ciutadans i les ciutadanes que volen més i millor democràcia, més i millor creixement econòmic, i més justícia social. És a aquesta majoria a la que ens adrecem. Acceptant amb humilitat els nostres errors i les nostres mancances. Defensant amb orgull les conquestes socials que hem anat aconseguint. Reconeixent i explicant també els límits de l’acció política, i la necessitat de lliurar un combat a nivell europeu i global. Cercant suports i complicitats. Escoltant a la gent i afavorint la seva participació en les nostres decisions. Enriquint les nostres propostes a través del diàleg amb experts, creadors d’opinió i activistes socials i sindicals.

I tot això serà possible si sortim del proper Congrés amb un clar missatge de renovació i unitat, d’ambició i de fortalesa, d’obertura i de pluralitat. El que hem de fer no és senzill, però estic convençut que serem capaços de fer-ho perquè en el nostre partit, i també a la JSC, hi ha unes immenses ganes de vèncer les dificultats, i prou gent, prou idees i prou ganes de treballar com per aconseguir-ho.