Aquest setembre ha començat amb un atac sense precedents a la llengua catalana. Via  interlocutòria, el TSJC ha donat dos mesos al Govern de la Generalitat perquè el castellà sigui llengua vehicular a l’escola. Des de divendres, que els mitjans van donar a conèixer la notícia, ens hem vist embolicats en una sèrie d’acusacions, contraacusacions… sobre les conseqüències del dictamen jurídic.

Més enllà de les grans declaracions, la immersió lingüística afecta la quotidianitat de les persones. Afecta professionals, pares i mares i, sobretot, alumnes.

Crec, sincerament, que aquests darrers són els que en surten més malparats, si finalment el castellà és llengua vehicular a l’escola. La immersió lingüística s’ha destacat per ser un element cohesionador de la nostra societat. Sortint de la dictadura, ha permès que els nens i nenes d’aquest país, un país en què el català estava en greu desavantatge, sortissin de l’ensenyament obligatori amb les mateixes competències en català que en castellà. I molts fills de la immigració han trobat en el coneixement del català una via fonamental d’accés a la ciutadania plena, d’integració, i ha estat aquest element el que ens ha portat durant molts anys a construir un sol poble, sense dualitats. L’escola, i tots aquells a qui implica, ha estat garant de la igualtat. El català és la nostra llengua pròpia, i és imprescindible per accedir a determinats llocs de treball, relacionar-se en determinats paràmetres… igual que ho és el castellà. Atorgant als nostres alumnes plenes competències en ambdues llengües, els hem garantit, si més no de sortida, les mateixes oportunitats. I això és un símptoma dels valors que sempre ha defensat l’escola catalana.

Als pares i mares que han interposat la denúncia, els demano que no hipotequin el futur dels seus fills i filles. No es tracta de guanyadors ni de perdedors. Es tracta de sumar. El català és una llengua que suma i suma al castellà. Les dues combinades fan que els nostres alumnes tinguin un avantatge clar, que és el domini de dues llengües. Tant de bo en fossin tres, amb l’anglès, o quatre, amb el francès… tant de bo el sumatori fos infinit per poder tenir uns escolars més preparats que ningú altre per un futur competitiu. Els demano que no els neguin l’entrada i el coneixement que significa el català i el seu món.

I, finalment, als professionals. Professors i professores que fa més de trenta anys que batallen per un model d’escola catalana integrador, i del qual la immersió lingüística és la pedra angular. Els professionals d’aquest país, si per una cosa han destacat és pel compromís. Avui, Catalunya no seria igual si els nostres escolars del nord, del sud, del centre… no tinguessin les mateixes competències lingüístiques, doncs, seríem un país diferent, certament dual.

A aquests professionals -als quals hem traspassat bona part de responsabilitat de la transmissió de la llengua catalana-, com a primer sindicat de l’ensenyament de Catalunya que és la FETE-UGT de Catalunya, cal dir-los que no estan sols. I davant sentències com aquesta, serem al seu  costat . És, en aquest sentit, que ja estem treballant en la cobertura jurídica que hauríem de garantir en el cas que només tinguem una sortida: la insubmissió a la sentència.