Avui s’està celebrant la Diada Nacional de Catalunya. Aquí podeu llegir el Manifest del PSC i llegir les declaracions d’Isidre Molas, Carme Chacón, Joaquim Nadal i Daniel Fernández.

Hem de reflexionar sobre l’organització dels actes de la Diada perquè l’ofrena floral davant l’estàtua de Rafael de Casanovas de partits i institucions s’ha convertit en quelcom fred a causa dels intents d’evitar incidents desagradables i fins i tot d’amenaces que s’havien produït en el passat. Aquest any massa gent que volia acostar-se al monument sense cap actitud agressiva s’ha vist privada de fer-ho (entre ells i elles molts militants socialistes), mentre partits i institucions desfilaven en un tibat silenci. Potser caldria despartiditzar i desinstitucionalitzar l’ofrena floral, en benefici del gran acte institucional al Parc de la Ciutadella, deixar el partidisme per a les declaracions i les manifestacions, i l’estàtua per a les entitats, famílies i ciutadans que vulguin fer el seu particular homenatge a Rafael de Casanovas. Aquesta és una reflexió de caràcter personal motivada per l’ambient d’avui, aspecte destacat per alguns mitjans de comunicació (vegeu per exemple El Periódico de Catalunya i La Vanguardia). En fi, tenim tot un any per pensar-hi.

Enguany la Diada ha vingut molt marcada per la defensa de la immersió lingüística i també pel rebuig de l’Alcalde de Badalona de complir la primera llei aprovada per unanimitat pel Parlament recuperat que no és altra que la que institueix la Diada Nacional de Catalunya. L’Ajuntament de Badalona ha “decidit” que enguany la Diada no és nacional. Quan Artur Mas va decidir que no es repetiria l’acord PSC-CiU a Badalona i que l’Alcaldia corresponia al PP com a força més votada, tots sabíem que això podia passar. Com ara els entrebancs a la immersió lingüística, que podrien ser apoteòsics si tira endavant el recurs presentat pel PP davant del Tribunal Constitucional contra la Llei d’Educació de Catalunya. Crec que CiU faria bé de revisar la seva política de pactes amb el PP o, cas contrari, hauria de deixar de posar el crit al cel quan passa el que passa. A menys que el que estigui cercant és ajudar a créixer al PP i després presentar-se com a únic antídot, és clar.

Sobre la política de pactes de CiU, la situació de l’educació a Catalunya i la polèmica al voltant de la immersió lingüística us convido a llegir els articles d’Andreu Mayayo “El PP se’n riu, del Govern”, Joan Subirats “Problemes en la política de pactes”, Joan Badia i Pujol “¿Quién teme la inmersión?”, Joaquim Coll “Veritat i raó en la sentència del TSJC”, Gregorio Luri “Nou curs, velles esperances”, Pilar Rahola “Elogio de PSC y UGT”, Antoni Dalmau “Les nostres fragilitats”, Josep Ramoneda “La lengua y la política”, Albert Branchadell “Aclaraciones en el revuelo” i Toni Soler “La pinça”.

El millor antídot contra el creixement del PP és una victòria socialista. I per això tenim la millor candidata: Carme Chacón, que ahir explicava a Sant Joan Despí les seves raons per presentar-se com a cap de llista a les eleccions generals del 20 de novembre. També us interessarà escoltar l’entrevista a Carme Chacón que li va fer Manuel Fuentes divendres a El Matí de Catalunya Ràdio.

Em va interessar molt l’article de José L. Alvarez “Catalunya, sense poder tou” (article que per cert he trobat a l’hemeroteca del Centre d’Estudis Jordi Pujol).

Sobre el paper del PSC al Congrés dels Diputats i la seva articulació amb el PSOE us convido a llegir els articles de Jordi Font “Cataluña en el Parlamento español” i Joaquim Coll “La (in)oportunitat del debat del grup propi”.

Dimecres el Senat va aprovar definitivament la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola per introduir-hi el principi d’estabilitat pressupostària. Al respecte d’aquest tema us convido especialment a llegir la intervenció d’Isidre Molas i els articles de Javier Pérez Royo “La reforma constitucional en perspectiva”, Vicenç Navarro “Falsedades sobre la reforma”, Javier Pradera“Minorías y cortesía política”, Joan Majó “¿Reformar qué?”, Carmen Alcaide “Necesario, pero insuficiente” i el que em va publicar dijous el diari ABC “Razones de la reforma constitucional“.

El debat sobre aquesta qüestió requereix no perdre de vista el context europeu i internacional, el paper de les institucions europees i, en particular, del Banc Central Europeu. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir l’editorial de La Vanguardia “El BCE se equivoca de nuevo“, els articles de José García Solanes “El BCE no ayuda”, Juan Castañeda “El BCE al rescate de todos”, l’editorial d’El País “Demasiada prudencia“, l’article de Tony Blair, Jacques Delors, Gerhard Schröder, Felipe González, Guy Verhofstadt i Mario Monti “Europa es la solución, no el problema”, els editorials d’El País “Rescate válido” (sobre la decisió del Tribunal Constitucional alemany autoritzant el rescat de Grècia) i “Amenaza de recesión” i els articles d’Enrique Barón “Freno de deuda contra eurobonos”, Juan-José López Burniol “El gran ancià del Rin” (contraposant les visions de Kohl i Merkel) i Javier Ayuso “El plan ‘Merkozy-Sarkel’”.

Tampoc es pot perdre de vista el predomini polític del pensament neoliberal que fa passar la preocupació sobre el control del dèficit per davant de qualsevol altra consideració, i una situació econòmica internacional particularment fràgil i inestable. Podeu llegir al respecte els articles de Naomi Wolf “Las grandes expectativas de David Cameron”, Paul Krugman “La distracción mortal” i “Quemarles el pelo“, Jordi Ortega “Descrédito del futuro, ¿cómo volver a creer en el progreso?”, Luis Doncel “Europa siente el vértigo del abismo” i Claudi Pérez “Más dura será la recaída”. Tampoc les perspectives concretes de l’economia espanyola semblen millorar en opinió d’Angel Laborda “Las perspectivas empeoran”.

No manquen posicions molt crítiques sobre ortodòxia econòmica i també s’obren camí els plantejaments favorables a reformes fiscals que facin més equitatiu l’esforç per sortir de la crisi i més sostenibles les polítiques socials. Vegeu els articles d’Antonio Papell “Idees per després de la crisi”, Vicenç Navarro “La necesaria reforma fiscal: alternativa a los recortes innecesarios y contraproducentes”, Ignacio Escolar “Es urgente una reforma fiscal”, Ernesto Ekáizer “El guirigay fiscal”, Ignacio Zubiri “Los ricos y los impuestos”, Antonio Durán-Sindreu Buxadé “Responsabilidad fiscal”, Francesc Granell “El retorno a unos servicios públicos sostenibles” i Jordi Sevilla “Cuando todo dejó de ser posible”.

Passant a la política espanyola i la seva perspectiva preelectoral, avui és del tot imprescindible llegir l’entrevista a Alfredo Pérez Rubalcaba que li fa Javier Moreno, director d’El País. També aprofito per recomanar-vos que visiteu sovint la secció dedicada a les eleccions generals 2011 del web d’Antoni Gutiérrez-Rubí, amb molts recursos i enllaços de gran interès. També us interessaran els articles de Gonzalo López Alba “Los días más felices”, Antoni Gutiérrez-Rubí “Lideratge sense carisma” (que crida a no menystenir Mariano Rajoy) i Ignacio Escolar “Los sobresueldos del PP”. Us recomano tres articles sobre els plantejaments educatius del PP a Madrid que poden ser l’aperitiu del que ens espera si guanya el PP les properes eleccions generals: Maruja Torres “La saña”, Juan José Millás “Profesores” i Luis García Montero “Un contrato pedagógico”.

Però avui no podem oblidar que fa deu anys del terrible atemptat d’Al Qaeda a les Torres Bessones.

De les moltes reflexions al respecte d’aquest atemptat us convido a llegir els següents deu articles:

1. Éxitos y fracasos de Al Qaeda, Fernando Reinares
2. El 11-S parecerá un desvío en la historia, Timothy Garton Ash
3. El poder dels malsons, Antoni Segura
4. Diez años después, Jean-Marie Colombani
5. Bin Laden ante el espejo, José Ignacio Torreblanca
6. ¿Debilitó o fortaleció a EE.UU. el 11-S?, Paul Kennedy
7. El 11-S, Al Qaeda y el Tea Party, Moisés Naím
8. El 11 de septiembre, Pascal Boniface
9. El precio del 11 de septiembre, Joseph E. Stiglitz
10. ¿Era la guerra la única opción tras el 11-S?, Noam Chomsky

Sobre la nefasta orientació política del govern israelià i l’obstacle que suposa per a la pau a l’Orient Mitjà us convido a llegir els articles de Lluís Bassets “Un tsunami llamado Bibi” i Ilan Pappe “Nuevas tácticas, viejas estrategias”.

Amb reflexions de fons us recomano la lectura dels articles de Josep Maria Carbonell “El setge a la democràcia”, Pilar Rahola “Elogio de los políticos”, Thomas Hammarberg “Homofobia y transfobia”, Ignacio Sotelo “Hambrunas” i Daniel Innerarity “El lenguaje del cambio”. Us interessarà també “Ensayo en catalán: una panorámica” de Manuel Guerrero Brullet.

En record de l’historiador Josep Termes us recomano que llegiu les entrevistes que li van fer Josep Maria Muñoz per a L’Avenç (juny 2011), Carles Geli (23.07.11) i Enric Company (13.07.06) per a El País, i l’article de J. B. Culla “Pep Termes, la historia y la vida”.

El penós episodi sobre la prohibició de vendre unes xapes crítiques en una llibreria de Barcelona ha comportat reflexions interessants, us en recomano dues: “Esas chapas” de Llàtzer Moix i “‘Pins’ “incívicos” en la ciudad” de Francesc Valls.

ZW 274 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.universidadverde.es

Els dies 16, 17 i 18 de setembre se celebra a Madrid la tercera edició de la Universidad Verde de Verano, organitzada per la Coordinadora Verde, la Green European Foundation i la Fundació EQUO. Amb aquestes jornades la Universitat Verda d’Estiu vol oferir “un espai obert per a formar-nos, crear xarxes i compartir idees i estratègies al servei d’un projecte transformador, participatiu i horitzontal.” En aquesta ocasió, i des de la perspectiva de l’ecologia política i l’equitat social, les activitats proposades giraran al voltant de tres grans eixos: Green New Deal (transformació ecològica de l’economia), Reforma Política i Lliçons apreses dels moviments socials de maig de 2011. Aquest és el programa previst i aquí teniu l’accés al formulari d’inscripció.

Podeu seguir informació associada a l’esdeveniment a través de: Jóvenes Verdes; Red Equo Joven (@redequojoven); @ProyectoEquo