A 42 dies de les eleccions generals tots els partits estem preparant-nos de valent per aquesta nova cita amb les urnes el resultat de la qual determinarà en gran mesura el nostre futur personal i col·lectiu així com les perspectives de l’autogovern de Catalunya. Més que mai cal votar socialista per un combat contra la crisi que no augmenti les desigualtats ni les injustícies socials i per l’evolució federal de l’Estat de les Autonomies. Començo, doncs, l’actualització setmanal del meu Diari de Internet en la que, tot i tractar de moltes qüestions, intento no perdre de vista l’essencial.

En primer lloc, us recomano la lectura de la conferència del president Montilla “Política y economía en la Cataluña y la España de hoy” pronunciada dijous a Madrid en el Fòrum Europa.

A continuació, i entrant directament en temes relatius a la política catalana, convé destacar els estralls causats per la política de retallades del govern de CiU especialment en el camp de la sanitat. A aquest respecte us convido a llegir els articles “Les retallades” de Juan-José López Burniol, “La bomba de la sanidad” de Rafael Nadal, “El PSC tiende la mano a CiU si frena los recortes en sanidad y Ruiz la rechaza” de Ferran Balsells, “Los enfermos que no salen en la foto” d’Ignacio Escolar, “Sanitat: els jocs brutals de la Generalitat“, “Política sanitària criticada des de CDC” i “Lluita de Boi Ruiz per la sanitat privada“, tots tres d’Alfons Quintà, i un article que convindria que llegís el president Mas “Reduir, reformar, recordar” de Francisco Longo.

El debat de totalitat sobre la reforma de les lleis audiovisuals proposada pel govern de CiU, que va comptar únicament amb el suport del PP en forma d’interessada abstenció, trenca el consens sobre el model de gestió dels mitjans de comunicació de titularitat pública. Al respecte us convido a llegir els articles “El Govern dinamita el consens sobre els mitjans públics” d’Albert Martín Vidal, “El PPC salva la llei audiovisual de CiU per guanyar influència a TV3″ de Rafa Julve i “Què passarà amb TV-3?” d’Enric Hernández.

També us pot interessar l’article “Un any perdut” que em va publicar dijous ABC que recull una severa crítica als nou primers mesos de gestió del govern de CiU i la seva inestable política d’aliances que bascula entre PP i ERC sense que això sembli incomodar a cap d’aquest dos partits.

Us interessaran també els articles “L’esquer del pacte fiscal” d’Andreu Mayayo, “Campanars ressentits” de Josep Maria Ureta sobre la crítica situació de les finances municipals, “Model d’Estat, model de país” d’Andreu Mayayo sobre el canvi d’orientació política d’ERC, “ERC o ‘Catalunya über alles’” de Joaquim Coll, “El Parlament dels millors” d’Andreu Mayayo, “El Parlament de les mil resolucions” de Josep Maria Vallès i “Síndrome catalán de la antipatía” d’Antoni Puigverd.

Sobre el Congrés del PSC que se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de desembre, podeu llegir l’article “El ser o no ser del socialisme català” de Joaquim Coll. També us pot interessar el meu article “Reconstruir el proyecto socialista“.

Ahir el Consell Nacional del PSC va aprovar les candidatures i el programa que el nostre partit presenta a les properes eleccions generals. Us convido a llegir la crònica d’Albert Ollés ”Chacón planteja un pacte fiscal amb els mateixos rèdits que el concert”, la notícia sobre la intervenció de Carme Chacón davant del Consell Nacional del PSC recollida al lloc web del partit (al final de la notícia hi trobareu un enllaç per accedir al text del seu discurs), aquí podeu veure el vídeo de la intervenció de Carme Chacón i l’entrevista a la Carme que li han fet avui mateix al canal 324. Us convido també a llegir el programa electoral del PSC a les properes eleccions generals que us podeu descarregar a través de l’enllaç que trobareu al final d’aquesta notícia del lloc web del partit. Tot plegat contrasta fortament amb “Els valors de Duran i Lleida” criticats en aquest article d’Andreu Mayayo.

Sento que Jorge Fernández Díaz diu que la nostra proposta de nou pacte fiscal federal no s’entén. És lògic que el PP no l’entengui, tampoc no entenia l’Estatut, ni que Catalunya vulgui progressar en el seu autogovern ni que no volem trencar el model lingüístic de l’escola catalana. El PP entén ben poques coses. Però la nostra proposta és senzilla, ambiciosa i factible. És plenament estatutària i constitucional. Es tracta de revisar l’actual sistema (que ha donat un rendiment deu vegades més gran que el que van pactar CiU i PP l’any 2001) enfortint el seu caràcter federal, fent-lo encara més just i transparent, i extraient el màxim partit de l’Estatut referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Em permeto de demanar als que diuen que no l’entenen un petit esforç de lectura. La nostra proposta es resum en quatre punts:

1. Més bilateralitat. Caixa compartida.

Constitució immediata del Consorci Tributari, amb participació de l’Agència Tributària de Catalunya i l’Agència Estatal de Administració Tributaria. En el futur, aquest consorci s’hauria de transformar en l’Administració Tributària de Catalunya

2. Més justícia. Millor reconeixement de l’esforç fiscal.

La futura revisió del model actual ha de garantir que no s’alteri en cap cas la posició de Catalunya en l‟ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes abans d’aplicar els mecanismes d‟anivellament i de solidaritat.

3. Més garanties. Cada any els comptes clars.

Incorporar en el nou model l’aplicació del principi de lleialtat institucional.

4. Millors resultats. Convergència dels models.

El nou model haurà de preveure els mecanismes que garanteixin el procés gradual de convergència de resultats entre els diferents models de finançament.

Seguint amb el procés de preparació de les eleccions generals us convido a llegir alguns articles que valoren la Conferència Política del PSOE celebrada l’anterior cap de setmana a Madrid i el discurs electoral d’Alfredo Pérez Rubalcaba que, per cert, estrena lloc web: “El giro a la izquierda” de Ramón Cotarelo, “Vista a l’esquerra” de Juancho Dumall, “El embrión del programa electoral” de Vera Gutiérrez Calvo i ”Los dilemas de Rubalcaba” de Jordi Ortega. Al lloc web del PSOE us podeu descarregar les resolucions de la Conferència Política.

Avui La Vanguardia publica una enquesta preelectoral de l’Instituto Noxa que assenyala el difícil repte que afrontem els socialistes, amb una projecció de majoria absoluta pel PP amb 186-192 escons (154 el 2008), i 115-122 escons pel PSOE (169 el 2008). A Catalunya l’enquesta pronostica 18-19 escons pel PSC (25 el 2008), 13-14 pel PPC (8 el 2008), 11-12 per CiU (10 el 2008), 1-2 per ERC (3 el 2008) i 2 per ICV-EUiA (1 el 2008). Amb aquestes dades s’explica el nerviosisme i les barbaritats que diu Josep Antoni Duran Lleida que veu com CiU passaria a ser el tercer partit i que la majoria absoluta deixaria a CiU totalment fora de joc. Ho dic un cop més: per evitar la victòria del PP o com a mínim la seva majoria absoluta caldria assegurar una gran distància entre el PSC i el PPC. En qualsevol cas i com sempre resulta imprescindible llegir l’anàlisi “¿Cheque en blanco?” de Julián Santamaría Ossorio, director de l’estudi.

No cal dir que que la preocupació per les enquestes augmenta cada cop que el forçat somriure d’Aznar apareix al costat De Mariano Rajoy. I és que la gran virtut de Rajoy és la de dissimular la veritable cara del PP. Vegeu per exemple l’article de Gran Wyoming “Nostálgicos” criticant amb duresa les recents declaracions d’Aznar sobre eta.

Es manté la preocupació per la situació econòmica espanyola. Vegeu-ho a “Los temores sobre el déficit público se confirman” d’Angel Laborda i a “Círculo vicioso depresivo” de Jordi Sevilla. Per cert, Jordi Sevilla ha escrit un llibre d’urgència “Para desbloquear España“. Tot i que encara no he pogut llegir-lo, estic segur que serà tan interessant com ho són els seus articles.

Segueix obert el debat sobre la política fiscal i al respecte us convido a llegir els articles “¿Qué reforma fiscal?” d’Enrique Barón, “El gran dilema electoral” d’Antonio Papell, “El giro fiscal de la izquierda europea” de Diego López Garrido, “Més impostos o més ocupació?” de Núria Bosch i “Dues decisions fiscals discutibles” de Joan Majó.

Actuar sobre la realitat i pensar el futur requereix no perdre de vista els canvis demogràfics que s’estan produint. A aquest respecte heu de llegir els articles “580.000 personas se van de España” de Charo Noguera i “Catalunya perdrà més de mig milions d’habitants aquesta dècada” de Manuel Vilaseró.

Abans de passar al capítol dedicat a la política econòmica europea vull tornar breument sobre el debat al voltant de la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola per incorporar-hi el principi d’estabilitat pressupostària. A partir de la meva intervenció al Parlament defensant la reforma vull subratllar algunes qüestions que em semblen crucials. Primera, qui demana les reformes són institucions europees i no uns “mercats” que ningú no sap ben bé qui són. Per exemple, us convido a llegir la carta del Banc Central Europeu a Silvio Berlusconi que dóna pistes al respecte. Segona, la reforma introduïda a la Constitució espanyola, estava ja continguda en l’article III-184 del projecte de Constitució Europea i en l’article 214 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que van ser sotmesos a referèndum. Sobre la reforma de l’article 135 de la Constitució us pot interessar també l’article “La reforma constitucional” de Pablo Martín Peré.

Sobre les turbulències econòmiques internacionals i la resposta europea a aquesta crisi us convido a llegir els següents articles:

• Cambio en la presidencia del gobierno económico… por defecto, Manel Pérez
• Europa es la solución, Lluís Foix
• Una agenda explosiva, Manel Pérez
• Historia de dos años de crisis, Josep Borrell
• El coste de no tener a un tipo como Trichet, Xavier Vidal-Folch
• Las tribulaciones de ‘frau’ Merkel, Joan Majó
• Alemanya: problema i solució, Lluís Foix
• Los tipos deben bajar, El País, editorial
• Otra vez los bancos, El País, editorial
• El FMI llama a la puerta, Manel Pérez
• EE.UU. y Europa: buenos consejos, Walter Laqueur
• ¿Puede China hundir o salvar al mundo?, Pablo Bustelo
• Europa es el mal y el remedio, Bernard-Henri Lévy

Amb reflexions econòmiques i socials de fons us convido a llegir els articles “Nueva contienda Keynes-Hayek” de Robert Skidelsky, “El cost de la mala gestió privada” de Joan Subirats, “Está en los manuales” de Lluís Foix, “Dèficit o reactivació econòmica” d’Antoni Segura  i “La cura para la economía” de Joseph E. Stiglitz.

Des d’una perspectiva més estrictament política us interessaran els articles “El embudo democrático” de José Ignacio Torreblanca, “Defendámonos” de Josep Ramoneda sobre el necessari equilibri entre poder polític i poder econòmic, “¿Dónde está el problema?” de Santiago Carrillo, “El Capitán América y el Capitán Haddock” de Joaquín Estefanía sobre el funcionament i les decisions del G-20, “¿Es culpa de los mercados?” d’Ignacio Urquizu, “Es que ya no nos queremos” d’Augusto Klappenbach, ”¿Quién privatiza a los políticos?” d’Emilio Lledó i “¿Solo cada cuatro años?” de Daniel Innerarity.

I avui cal tenir un ull sobre la primera volta de les primàries socialistes a França, una França que té por segons Rafael Jorba “Los miedos franceses”. Sobre les primàries del PS podeu llegir els articles “Los socialistas franceses acuden a las urnas para elegir al rival de Sarkozy” de Miguel Mora, “Hollande y Aubry llegan hoy de favoritos a las primarias socialistas francesas” d’Andrés Pérez, “Manual de uso de las primarias socialistas francesas” d’El Mundo, “Les idées de la primaire PS” de Le Nouvel Observateur, “Primaire PS: comparez les propositions des candidats” de Le Monde i ”Dossier “Primaire: le PS en route vers 2012”” de Libération. Tota la informació a “Les primaires citoyennes” i al lloc web del Parti Socialiste.

Sobre Estats Units us recomano que llegiu els articles “La izquierda norteamericana busca su Tea Party” de Marc Bassets i “Enfrentarse a los malhechores” de Paul Krugman.

Us interessarà també l’entrevista a Jean Charest, primer ministre del Quebec, que li fa Gemma Saura a La Vanguardia, “Hay una fatiga del debate secesionista”.

Sobre la qüestió palestina us convido a llegir els articles “Palestina en la ONU: ¿dónde queda Europa?” de Pol Morillas i “Los tres perdedores” d’Ignacio Sotelo.

Us vaig recomanar la lectura del llibre “Manifiesto personal” d’Ana María Moix publicat per Ediciones B, avui us convido a llegir l’entrevista a Ana María Moix que li fa Víctor-M. Amela a “La Contra” de La Vanguardia. També us vaig recomanar el llibre de José V. Sevilla “El declive de la socialdemocracia” editat per RBA, del que avui El País publica uns extractes sota el títol “Mercados contra política“.

I acabo amb la notícia trista de la setmana, la mort de Steve Jobs. Com ja sabeu sóc un addicte del Mac i en record i homenatge a l’ànima d’Apple us convido a llegir els articles de Walter Isaacson “Por qué Steve era distinto”, Saül Gordillo “El llegat de Jobs, el visionari” i David Trueba “Jobs”. Podeu escoltar el discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford (subtitulat en català), visitar el web All about Steve Jobs i recordar els mítics anuncis de Macintosh “1984” i “Think different“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 6 de octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

♦ El President Mas té un malson… és Alícia al País de les Meravelles: Alícia Sánchez-Camacho és la protagonista, Rajoy fa de conillet blanc arribant tard a la Moncloa, Garcia Albiol és el barretaire boig i Artur Mas és el rei de cors.

[ARXIU HISTÒRIC] (17/2/11)

Albert Om visita Mikimoto…… ja és estrany que el trobés a casa! Lluita de titans i de veus en off.

[LA IMATGE DE LA SETMANA]

La camisa lila república de Puigcercós.

[SURREALISTA]

La parella Oltra-Melero i la dutxa que s’emporten de part de la Carme Chacón i les seves dificultats per dir Pe-Essa-Ce (“no ho puc dir sense escopir” ¡!!). Molina ha d’activar el Chaconcat i tot!

[LA FRASE DE LA SETMANA]

El President Mas a Ferran Adrià: “Ferran, amb tots els respectes, de vegades se t’entén menys que als immigrants andalusos.”

[LA PICADA D’ULLET]

Oriol Junqueras el Pilós pacta amb el president Mas com si fossin Sunyer de Besalú i Hug II de Cerdanya pactant per compartir un poliesportiu als seus comptats, amb sang!

[KA FORT]

Boi Ruiz promou el joc dels llits per gestionar els hospitals… i els que perdin, de pet a la llista d’espera.

[POLÒNIA en campanya]

Avui… Joan Coscubiela reivindicant drets sindicals i un conveni col·lectiu pels candidats.

[LA NOVETAT]

Alfons López Tena, tan enfadat ell, tot ho vol rebentar per dins.

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR]

Totes les cançons de bossa nova semblen iguals… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[L’ESTÀVEM ESPERANT]

L’oferton de ZP a Duran i Lleida per ser ministre. I la videoteca polonesa demostra que ja anys que hi somiava…

Catalans, catalanes, gent que no aspirava a treure’m el lloc com en Mikimoto… Visca Catalunya! Amb il·lusió!

ZW 278 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://voxpressing.com/

Voxpressing és una plataforma que reuneix la reivindicació, queixa comú o simplement opinió, de moltes persones sobre un fet local, regional o nacional i el dóna a conèixer a tota la societat a través de mitjans de comunicació fora d’Internet. Reivindicacions de persones en la seva qualitat de consumidores, ciutadans/es o com a éssers humans.

Voxpressing té com a finalitat que totes  les persones puguin expressar les seves idees comuns a través dels mateixos mitjans de comunicació que utilitzen les grans marques privades o les institucions públiques, donant veu a les persones anònimes. La plataforma considera que el “abast públic d’Internet, com a lloc d’expressió democràtic i orgànic, té un límit i està eclipsat pels mitjans tradicionals que encara, en molts dels casos, són els encarregats de crear corrents d’opinió acceptades”.

Voxpressing proposa registrar-se per fer una proposta, o donar suport a un anunci, sobre allò que es considera important reivindicar i que pugui compartir-se. Es fa la proposta i ells s’encarreguen de la redacció i el disseny. Es tria el format i al costat del anunci es pot veure una indicació sobre el número de persones necessàries per a la seva publicació en un mitjà concret fora d’Internet. Cada persona que vulgui comprar l’anunci haurà de pagar 2,65 € i només podrà fer-ho una vegada per un mateix anunci. Així s’assegura que el missatge procedeix de moltes persones diferents.

Recentment va canalitzar la seva primera protesta a través d’Internet, aconseguint que 784 persones abonessin 2,65 euros cadascuna per finançar aquesta tanca durant 15 dies. La protesta en concret va sorgir després que el comitè de treballadors del consorci sanitari hagués alertat per la pèrdua de més de 40 llocs de treball i retallades en el 10% de les consultes externes.

Segueix Voxpressing a Twitter @voxpressing, YouTube i Facebook