Refundació del socialisme

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Després del llarg hivern franquista els partits polítics varen sortir a la llum l’any 1976. La lluita per aconseguir les llibertats va ser llarga i complexa; per alguns militants progressistes, fins i tot, cruel. Tots els partits aspiraven a gaudir d’un règim democràtic per poder dur a terme els seus programes. La transició va ser dura i plena de claudicacions per part dels partits amb més compromís, i a Catalunya, especialment pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, el <a target="_blank" href="http://www.psuc.cat/">PSUC</a>, que va perdre bous i esquelles. D’una transició política sense ruptura se’n varen beneficiar específicament els partits de centre, com la <a target="_blank" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_de_Centro_Democr%C3%A1tico">UCD</a> i el <a target="_blank" href="http://www.psoe.es/ambito/actualidad/home.do">PSOE</a>, quan aquest últim encara era marxista. La resta va ser dinamitada, especialment el PSUC. Ara sembla que li toca al partit socialista refundar-se, després d’haver-ho fet tots. Darrerament ha dut a terme aquest procés ERC, amb un canvi que sembla més una metamorfosi que un  relleu de direcció; el PSUC es va transformar en Iniciativa per Catalunya i en <a target="_blank" href="http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=1&sqi=2&ved=0CBsQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.euia.cat%2F&rct=j&q=Esquerra%20Unida%20Alternativa&ei=z7SaToulL8qg8gO8r8GdCg&usg=AFQjCNFSp5RCoBHu8Hj_Yz-2hjGxqx27uQ&sig2=7pvpH6ESIZnmz5oLQHi_yQ&cad=rja">Esquerra Unida Alternativa</a>, desprès d’un procés de fragmentació exponencial, un cop realitzat el cinquè congrés. El missatge del socialisme marxista va desaparèixer per fer el discurs de la socialdemocràcia i després convertir-se en un partit de centre que vota totes les iniciatives importants amb el PP, també refundat per Fraga després de la primera transició. PSOE i PSC són una federació a la deriva, després d’haver tingut quasi tot el poder i perdre’l, sembla ser de forma definitiva, almenys per uns quants anys. Toca refundació  o defunció. Els partits a base de perdre els seus fonaments ideològics acaben essent una ombra del que eren i el poble acaba no donant-los-hi el vot. Ni carn ni peix. Sembla que les coses han anat tant al centre que han perdut les perifèries, i també la centralitat, mala peça al teler. El nou partit dels socialistes, -no se si es dirà d’aquesta manera després del daltabaix electoral-  haurà, sinó de buscar-se un  nou nom en el que s’expliqui que no són socialistes ni socialdemòcrates i, per tant, hauran de definir-se de nou. La tasca no és fàcil. Els partits comencen a ser caducs, no així la política, un art de governar-nos que encara no ha estat substituït socialment. Per esperar que arribi una nova forma d’organització cal refundar-se. Desitjo als socialistes tota la sort del món; els farà falta perquè tot ha canviat molt amb l’entrada a aquesta crisi sistèmica. Tot el que havia passat abans són figues d’un altre paner. Aquest article va ser publicat per primer cop al diari <a target="_blank" href="http://www.elmundo.es">El Mundo del siglo XXI</a> el 12 d'octubre de 2011

Font: Eudald Carbonell