A 35 dies de les eleccions generals diversos mitjans de comunicació publiquen enquestes que pronostiquen una majoria absoluta sobrada del Partido Popular. Però la batalla no ha fet sinó començar. Ahir aprovàvem Madrid el Programa Electoral del PSOE i avui celebràvem un acte de precampanya a Sabadell, del que us ofereixo un petit tall de vídeo i la crònica urgent d’Albert Ollès extreta del lloc web d’El Periódico de Catalunya. Per tot això avui he tingut poc temps per preparar l’actualització setmanal del meu diari a Internet i us demano disculpes pels errors i absències que m’hagin pogut passar per alt.

Les retallades sanitàries del govern de CiU obren el capítol dedicat a la política catalana. Podeu llegir al respecte els articles d’Isaac Rosa “Lo de Cataluña me pone malo”, l’editorial del Diari de Girona “El conseller de les retallades es contradiu a si mateix”, la informació d’aquest mateix diari “Boi Ruiz va exigir per al 2009 que les llistes de espera no augmentessin“, i els articles d’Alfons Quintà “El Govern retalla proves mèdiques vitals”, Alfons Quintà “Conxorxes políticofinanceres en sanitat” i Albert Tomàs “Sanitat: així, no”.

Les retallades en sanitat no ens haurien d’impedir veure les que s’estan produint a d’altres àmbits. Per exemple us convido a visitar el dossier “Amb l’educació no s’hi juga” preparat per l’Oficina Parlamentària del PSC.

En el marc de la cada cop més estreta connexió entre CiU i PP no ens pot estranyar que el govern de la Generalitat anunciï sense embuts que no pensa presentar el projecte de pressupostos per a l’any 2012 fins que no li vagi bé. És el mateix que han fet totes les Comunitats Autònomes governades pel PP. L’excusa és també la mateixa: no tenen prou dades per preparar els pressupostos. Però és evident que es tracta d’un fals pretexte ja que la pretesa manca d’informació de l’Estat impediria a totes les Comunitats Autònomes presentar els seus pressupostos i, si fos així, com és que la Junta d’Andalusia ja ha presentat el projecte de pressupostos corresponents a l’any que ve?

Les trampes del govern de CiU s’estenen a d’altres àmbits, també al de les enquestes oficials on semblen tornar els vells hàbits. Llegiu al respecte els articles de Juancho Dumall “La trampa d’Homs” i Miquel Noguer “Encuestas a medida del Gobierno catalán”. Tot indica que es vol amagar l’evidència d’un govern conservador i sectari. Vegeu, respectivament, els articles de Joan Subirats “Posicions conservadores” i Pia Bosch “Construir l’enemic o el futur”.

Us interessaran també els articles de Màrius Carol “Un activo llamado Barcelona” i Andreu Mayayo “L’alcalde Trias, tria”, referits a la capital de Catalunya. Així com l’article de Joaquim Nadal “Un mal negoci” sobre l’aeroport de Girona i el de Pia Bosch “La bicicleta” sobre la política desenvolupada pel nou govern municipal gironí.

Sobre el debat al voltant de la reforma dels mitjans de comunicació de titularitat pública heu de llegir l’article de Mònica Terribas “TV3: volem un mirall trencat?” publicat a la majoria dels diaris catalans, i els articles d’Àlex Gutiérrez M. “TV3 reivindica el seu servei públic davant l’ofensiva dels privats”, J. Foguet “La nueva ley de TV-3: ¿recortar personal o derechos televisivos?” i Irene Boada “La BBC, una inspiració”.

La preparació de les eleccions generals a Catalunya ha motivat un cert canvi d’actitud de CiU al voltant del concert econòmic com podeu comprovar en llegir l’article de Miquel Noguer “Mas congela el pacto fiscal para facilitar el entendimiento con el PP”, que potser té a veure amb els pronòstics electorals que apunten a un possible avançament del PP a CiU del que se’n fan ressò els articles de Joan Tapia “¿’Sorpasso’ del PPC a CiU a Catalunya?” i Andreu Mayayo “Eleccions sense partit”. Això explicaria també el nerviosisme i l’agressivitat de la campanya de Josep Antoni Duran Lleida com prodeu comprovar als articles “Bienvenido al Sur, señor Duran” d’Isaac Rosa i “El conte de Duran” d’Emma Riverola.

L’aproximació entre CiU i PP obliga a recordar els atacs del PP contra l’Estatut, el finançament i la llengua catalanes que, a més, serveixen per a posar en evidència que, com diu el nostre eslògan de precampanya “Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy”. Podeu escoltar les falques radiofòniques que posen de relleu la ferotge campanya anticatalanista desfermada a la resta d’Espanya pel Partido Popular: Falca del PP d’Aragó contra el reconeixement del català a la Franja, falca del PP d’Andalusia contra el model lingüístic de les escoles catalanes i falca del PP d’Andalusia contra el nou sistema de finançament autonòmic.

Una victòria del PP posaria en risc moltes conquestes socials i d’autogovern, i per això convé reflexionar sobre la seva oferta electoral (que ningú no sap quina és), les seves actituds en el passat i les baixes passions que traspuen els seus suports més fanàtics. Al respecte us convido a llegir els articles “Rajoy promete hacer lo que haga” d’Ignacio Escolar, “Rajoy II, el moderat” de Juancho Dumall, “Aborto e incongruencia política” d’Oscar Celador, “Tiempos de regresión” d’El Gran Wyoming i “Sobran políticos” de Joaquín Prieto, i el fragment del llibre “Las mil frases más feroces de la derecha de la caverna” de José María Izquierdo publicat per l’editorial Aguilar.

Sobre la proposta socialista i el balanç polític de la nostra tasca de govern us convido a llegir els articles “A pesar de todo, balance positivo” d’Ignacio Sánchez-Cuenca, “Una pasada por la izquierda” de Juan-José López Burniol, “Rubalcaba promete una ley para reconocer la dación en pago” de Gonzalo López Alba, i la crònica “Rubalcaba: “Si volviésemos a 2008, hay cosas que no haríamos”” també de Gonzalo López Alba.

Sobre l’escenari polític postelectoral us convido a llegir els articles “Cuatro escenarios para una derrota” de Gonzalo López Alba, “El día después” de Josep Ramoneda i “El coste del desengaño” de Javier Pérez Royo. Sobre la incidència del resultat electoral en el procés de pau al País Basc us convido a llegir l’article “Compte amb el revolt del 20-N” d’Iñaki González.

Segueix obert el debat sobre la revisió del sistema fiscal. Aquesta setmana us convido a llegir l’article “Reformes fiscals serioses” de Marta Espasa.

Avui se celebra a França la segona i definitiva volta de les eleccions primàries obertes a la ciutadania organitzades pel Partit Socialista francès que serviran per elegir entre François Hollande i Martine Aubry al contrincant de Nicolas Sarkozy a les properes eleccions presidencials franceses. En un interessant editorial de La Vanguardia “Respuesta del PSC a la desafección” es valora positivament el fet que el PSC es disposi a adoptar aquesta sistema per elegir candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat. Sobre les primàries franceses i, en general, sobre la necessitat d’oxigenar la democràcia i la política us convido a llegir els articles “La resistencia” de Lluís Bassets, “Lecciones francesas” de Josep Ramoneda, “Las primarias sacan al PS francés de su largo letargo” d’Andrés Pérez, “Los dos candidatos se diferencian más en el tono que en el fondo” d’Andrés Pérez, “Mano a mano Hollande-Aubry” de Lluís Uría, “El arte de las primarias” de Bernard-Henri Lévy i “Una democracia que respire” de Lluís Bassets.

Sobre la crisi europea i el nou rescat dels bancs us convido a llegir els següents articles:

• El vértigo europeo, El País, editorial
• Salvar países y salvar bancos, Joaquín Estefanía
• Alemania nos da gato por liebre, Manuel Sanchís
• Soros: “Hagan algo y háganlo ahora”, Claudi Pérez
• Carta abierta a los gobernantes europeos, George Soros y 1.300 más
• Que ens parlin clar, Enric Hernàndez
• L’euro en crisi: s’acosta el final, Josep Oliver
• El riesgo moral, Ignacio Escolar
• La banca y el Estado, Manel Pérez
• La Europa de los contables, Lluís Foix
• ¿Cómo hemos llegado hasta aquí?, Josep Borrell
• El jarrón hecho añicos, Xavier Vidal-Folch
• Una visión de Europa para el siglo XXI, Gerhard Schröder
• Una perspectiva federal para Europa, Josep Piqué
• Bancos y Parlamentos, Joaquín Estefanía
• El círculo vicioso del euro, Andreu Missé
• Eurobonos y ‘Eurotesoro’, Javier Ayuso
• Los euroescépticos y sus deseos, Timothy Garton Ash

Sobre debats actuals als Estats Units us convido a llegir els articles “Sigue el rastro del dinero” de Robert Reich, “El problema de Obama con Israel” d’Ian Buruma i “¿Una revuelta o un movimiento social?” de Norman Birnbaum.

Amb reflexions sobre la crisi econòmica i la tèbia resposta de l’esquerra a una situació causada per la desregulació dels mercats us convido a llegir els articles “El mito de la clase media” de Joan Majó, “La igualtat” de Vicenç Navarro, “Socialdemocràcia real, ja” de Toni Mollà, “La igualtat posada en qüestió” de Joan Subirats, “Una izquierda no muy diestra” de José Ignacio Torreblanca, “La democracia estúpida” de Fernando Vallespín, “Lliçons de la crisi” d’Albert Sáez, “Gobierno y globalización” de Jeffrey Sachs, “Los salarios del fracaso” d’Antón Costas i “La deuda pública, falso culpable” de Gonzalo Bernardos.

Sobre la mobilització global celebrada ahir arreu del món us convido a llegir els articles “Por el cambio global” de Ramon Cotarelo, “Movimiento mundial prodemocracia” de Vicenç Navarro, “Prende la indignación” de Fernando G. Basterra, “Somos el 99%” de Richard Kirsch, “Se’ls ha d’escoltar” d’Enric Hernàndez, “Agenda global, acción global” de Joan Subirats i l’editorial d’El País “Malestar global“.

Sobre la mort de Steve Jobs us convido a llegir l’article “Jobs y su yo confieso” de Joana Bonet, sobre el darrer llibre de Jonathan Franzen “Llibertat” us convido a llegir l’article de Llàtzer Moix “Ser libre ahora” i sobre el darrer llibre d’Antoni Gutiérrez-Rubí “La política vigilada“.

I per acabar em sumo a l’alegria dels tarragonins i tarragonines en saber que la ciutat de Tarragona serà l’encarregada d’organitzar els Jocs Mediterranis del 2017. Felicitats, Tarragona! Enhorabona, alcalde Josep Fèlix Ballesteros! Podeu llegir al respecte els articles “Tarragona conquista els Jocs del Mediterrani” de Rafael Morales, “Los Juegos Mediterráneos del 2017 se celebrarán en Tarragona” de Mercè Pérez i “El repte de Tarragona” de Joan Tapia.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ ZP se sincera amb Carme Chacón, se’l veu amoïnat: “Carme, he hecho algo mal durante estos años?” I ella es deixa anar: “Creerte la tregua de ETA, negar la crisis, decir que aprobarías el Estatuto de Catalunya, la reforma exprés de la Constitución…”
♦ Mas i Boi Ruiz a la gola del llop, vull dir al Col·legi de Metges. Hi van amb una idea brillant, diu que per Nadal tindran lot, en concret, un lot, per tot el col·lectiu. Amb la mala pata que el Conseller gairebé se’ns desagna amb tallant-se amb un full de paper i davant la fugida massiva dels metges de la sala, el President truca al 112: “Tinc un conseller que se m’està quedant pajaritu.”

[ARXIU HISTÒRIC] (14/10/10)
Els escriptors i els medicaments… avui a L’Hora del Lector… els prospectes dels medicaments! Una perla de la literatura universal. Empar Moliner els defensa: “Els llibres de Salvador Espriu tampoc no s’entenen, i ell és un crack!” I Màrius Serra troba l’anagrama de Paracetamol: atrapa el moc i el d’automedicar = ull toca merda.

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
Duran i Lleida i Mas…. El preu de fer-se perdonar!

[SURREALISTA]
Rajoy acusa Rubalcaba davant l’SGAE de copiar-li tot, el color dels mítings, les propostes electorals, la barba, el pentinat… Rajoy també és calb! I porta un tatuatge que diu “I love Fraga”… I Rubalcaba també, diu que “estiuejava” a Fraga!

[LA PICADA D’ULLET
Sembla que els marcians sí que estan contents amb l’obra de govern de Zapatero… són gais i s’han casat!

[POLÒNIA en campanya]
Alfred Bosch, més despert del que semblava, tu! I amb Joan Tardà de cicerone. Molt bé, sobretot quan diu allò de “El Pep Guardiola és molt bo… però de vegades s’equivoca! Perdoneu, però algú ho havia de dir!”

[LA NOVETAT]
♦ Manel Fuentes “pots dir-me boss” entrevista el President Obama sobre els indignats “només són quatre dogflutes, o, com diuen vostès, quissoflautes”

♦ I Jordi Basté, excels, amb els seus croissanets hiperbòlics: “Sr. Obama, vostè és l’hòstia en patinet, oi?”

[MOLT CURRAT]
El Rei, convalescent, rotllo La finestra indiscreta, es pensa que Letizia s’ha carregat Felipe, i que ara va per ell! Molt surrealista, però currat, això sí.

ZW 279 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.15october.net; http://15o.democraciarealya.es

Amb el lema “Prenguem els carrers del món el 15 d’octubre!” milers de ciutadans i ciutadanes a tot el món sortiran als carrers “per engegar el canvi global que volem. Ens manifestarem pacíficament, debatrem i ens organitzarem fins a aconseguir-ho. És hora que ens unim. És hora que ens escoltin.

Des d’Amèrica a Àsia, des d’Àfrica a Europa, participaran en aquesta iniciativa global més de 868 ciutats en 78 països de tot el món. La plataforma Democràcia Real Ja ha convocat aquest esdeveniment a http://www.democraciarealya.es/15o/ sobre el qual va celebrar una roda de premsa el passat 30 de maig de 2011.

La convocatòria global se centralitza a la pàgina www.15october.net. Tant en ella, com a la pàgina de Democràcia Real Ja, es pot consultar des d’un mapa amb les diferents convocatòries, al que es pot sumar el de la pròpia ciutat, com a diversos recursos per a la mobilització, material per compartir (pòsters, banners…), vídeos amb diferents reflexions sobre la manifestació, etc. Aquí teniu una de les peces que més s’ha difós.