A pocs dies de la celebració del 12è Congrés del PSC ja podem fer un balanç enormement positiu del procés precongressual. La presentació de diversos candidats i dels seus programes està dinamitzant el debat i generant una notable repercussió mediàtica. Però el Congrés pròpiament dit encara no ha començat i encara queden dies d’intensa feina. Jo mateix la setmana que ve tinc previstos articles i entrevistes a mitjans tan diversos com El Mundo, El Siglo, Público, La Vanguardia o l’agència EFE. L’altra setmana, la setmana del Congrés, també es presenta interessant: dilluns 12 aniré a Terrassa a escoltar el projecte de Pere Navarro, dimarts 13 presento el meu a Lleida, i dijous 15 compartiré amb els delegats i delegades al Congrés de la Federació de Barcelona la meva opinió sobre tot plegat en un acte al PSC de Gràcia, just el dia abans d’iniciar el 12è Congrés. El balanç enormement positiu del debat precongressual és un magnífic punt de partida pel Congrés, però el protagonisme del 12è Congrés correspon als 830 delegats i delegades elegits per les Agrupacions del partit, i només d’ells i d’elles depèn que aconseguim plenament l’objectiu compartit per la immensa majoria dels i de les militants socialistes: impulsar els canvis necessaris per reconstruir el nostre projecte polític, renovar les nostres idees, oxigenar la nostra organització i reconnectar amb la societat, i fer-ho units, amb un gram esperit d’integració. Aquest és el meu compromís i per tal que l’assolim entre tots seguiré treballant intensament al llarg dels propers dies. Estic convençut que ho aconseguirem perquè tal com diu el meu lema de campanya “junts podem“.

Dimecres passat Juan Ramón Lucas em va fer una magnífica entrevista a Ràdio Nacional d’Espanya que emetia des de Barcelona amb motiu de la concessió dels Premis Ondas. També us pot interessar l’article “Juntos podemos” que dijous em publicava el diari ABC.

Tal com jo vaig fer dijous 24 de novembre al local del PSC de l’Eixample (en una conferència a la que correspon la foto que encapçala aquest paràgraf), Àngel Ros va pronunciar una molt interessant conferència a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Dijous ho feia Joan Ignasi Elena en un acte polític al Teatre del Raval. I com us deia Pere Navarro ho farà dilluns dia 12 a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.

Ahir al vespre, la Joventut Socialista de Catalunya va fer pública la seva Carta Oberta al 12è Congrés del PSC en un acte celebrat al Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona. Un acte al que malauradament no vaig poder assistir ja que a la mateixa hora estava participant amb Isidre Molas i Antonio García Santesmases en un col·loqui organitzat per Esquerra Socialista de Catalunya en commemoració de la seva fundació fa 30 anys.

Per acabar amb aquesta petita secció dedicada al 12è Congrés del PSC, us convido a llegir l’article d’Alain Bergounioux “Per un socialisme europeu”.

De la política catalana vull destacar la persistent alarma generada per la política de retallades del govern de CiU en el camp de la sanitat i per desfici d’anuncis desordenats i temeraris del Conseller Boi Ruiz. Al respecte us convido a llegir els articles d’Alfons Quintà “El president de l’ICS en situació difícil” i “D’una sanitat bona i assumible a una de pitjor“, Fidel Masreal “El Boi és el Boi”, Alfons Quintà “Jo sé com retallar la sanitat” i l’editorial d’El País “Austeridad con sentido“.

Sobre altres qüestions relatives a la política catalana us recomano els articles “Barcelona necesita un pacto cultural” de Jordi Martí, “El linxament de Montilla” d’Albert Sáez i “El crèdit de la política” de Joaquim Nadal.

Amb valoracions sobre els resultats de les eleccions generals a Catalunya us convido a llegir els articles “Les enquestes i el 20-N” d’Àngels Pont i “Se acabaron las anomalías” d’Enric Company.

El debat precongressual del PSOE ha començat de la pitjor manera possible: posant els noms dels possibles candidats per davant del debat sobre l’orientació política futura del socialisme espanyol i, encara més greu, posant en dubte la possibilitat que un català o, més precisament, una catalana pugui dirigir el PSOE. Podeu llegir al respecte els articles “Identitats complementàries” de Josep Borrell, “El síndrome Chacón” de Fernando Ónega i “Política amb el pas canviat a Espanya” d’Andreu Mayayo.

Amb temes relatius al debat socialista a nivell espanyol us recomano la lectura dels articles “20-N o la necesidad de autocrítica” de Borja Suárez Corujo, “Los refugios de la izquierda” de Joan Font, “Los votantes de ida y vuelta que castigaron al PSOE” de Carolina Martín, “El derecho a tener un problema” de Luis García Montero i “El desfibrilador” de Gonzalo López Alba.

Sobre la situació del PP i, particularment, del futur president del govern, us recomano que llegiu l’article de Miguel Angel Aguilar “Rajoy en la unidad de elogios intensivos”.

Sobre els difícils reptes que afrontem a nivell espanyol, europeu i global, us interessarà l’entrevista a Javier Solana que li fa Miguel Angel Noceda a El País.

Sobre la situació econòmica espanyola us recomano que llegiu els articles “¿Qué pasa en Italia? Similitudes con España” de Vicenç Navarro, “La classe mitjana s’esquerda” d’Ariadna Trillas, “El ‘banco malo’ divide a la banca” de Manel Pérez, l’editorial d’El País “Un año de depresión” i “Menos teatro, más acción” d’Angel Laborda.

Sobre la crisi de l’euro, la posició alemanya i la indecisió de les institucions euqopees us convido a llegir els següents articles ordenats cronològicament:

• La catástrofe anunciada, Jean-Marie Colombani
• Un blanco móvil, Joaquín Estefanía
• Profetas del infortunio, Lluís Foix
• L’error inevitable, Joaquim Coello
• ¿Aquesta vegada sí?, José Antonio Bueno
• Choque cruel de soberanías, Xavier Vidal-Folch
• Días cruciales, El País, editorial
• Un mal imaginario, Manel Pérez
• Una altra vegada a la vora de l’abisme, Josep Borrell
• L’Europa que es fa i es desfà, Juan-José López Burniol
• ¿Más Europa?, Ignacio Sánchez-Cuenca
• Esta unión fiscal, ¿va solo de austeridad?, Xavier Vidal-Folch
• Refundar Europa, El País, editorial
• Europa ‘über alles’ (1), Juan-José López Burniol
• “Deutschland über alles”, Manuel Castells
• La falsa generositat dels alemanys, Manel Manchón
• Refundar Europa o dejar morir el euro, Andreu Missé
• Manual básico de supervivencia en la crisis del euro, Andreu Missé
• ¿Sabrá Alemania ser generosa?, Andy Robinson
• Matar al euro, Paul Krugman
• La última oportunidad, Guillermo de la Dehesa
• Desconcierto en Europa, Carmen Alcaide
• Cinco días para salvar el euro, Javier Ayuso

Sobre la necessitat de regular millor els mercats financers us convido a llegir l’article de Carlos Arenillas “Mercados financieros sin límites de velocidad”.

Sobre les recents victòries electorals de diversos partits islamistes us interessarà l’article de Jean Pierre Filiu “El estado de gracia islamista”.

Finalment, us recomano que llegiu l’article de Borja de Riquer “La quiebra de una gran ilusión”, sobre el llibre “Una historia del mundo desde 1945″ de Josep Fontana.

“Perles” del programa del Polònia emès l’1 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]

♦ Bona pensada la del 5 en 1 com a solució per estalviar a TV3: el TN, El Temps, el Divendres, El Convidat i Els Matins, tot alhora, a la mateixa hora i al mateix plató.

♦ La crisi econòmica explicada als nens (o als tontos, que som nosaltres): La diferència entre un pringat que va a fer-se un pla de pensions i se’n torna per on ha vingut i el president de la Caixa sincera de crèdit: 11 milions d’euros pel morro… encara que l’enxampin i l’inhabilitin per treballar de per vida, au.

[ARXIU HISTÒRIC] (2/12/10)

Els mals resultats d’ERC. El millor és Carod veient una i altra vegada les imatges de la nit electoral que expliquen la davallada d’ERC. Carod a Puigcercós i Ridao: “Els resultats d’ERC ja han sortit a YouTube, els trobaràs a caídas tontas”. I en Tardà s’hi afegeix: “Esquerra s’ha fotut una hòstia de les que fan història… perdoneu, però algú ho havia de dimitir, vull dir de dir!”. I en Macià i en Companys mirant a la tele els resultats d’ERC. Companys: “Jo hauria dimitit el mateix dia de les eleccions” Macià: “Tu? però si no plegaves ni a tirus!

[SURREALISTA]

Pichi Alonso desmaquillant en Duran (per si de cas algun dia deixen de fer el futbol…)

[EXCLUSIVA!]

Ja sabem quin canal de TV3 es volen “petar” des del govern… TV3 HD, perquè és en alta definició i a ells el que els va és l’alta indefinició.

[MALA LLET]

El gag sobre el traspàs de poders entre ZP i Rajoy, amb carpeta d’instruccions i videos explicatius comença bé, però passar del “traspaso de poderes” al “traspaso por el culo” és lleig, nois.

[MALAGUANYAT]

El procés de beatificació de Gaudí “va per llargui” per molt que s’esforci el president Mas “amb un iPad català” a mostrar les seves gestes i fer que augmentin els turistes japonesos i “no haguem de retallar més”. Desconcertant el final Staying alive…

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR]

♦ Si l’Alves jugués al Madrid, als culers els faria molta ràbia… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA NOVETAT]

♦ Soraya Saenz de Santamaría, amb els ulls esbatanats, no se’n perd ni una #etfelicitofilla

♦ Àngel Ros, candidat a liderar el PSC i obrir la porta secreta.

[MOLT CURRAT]

El gag rotllo Excalibur per triar el líder del PSC. Un Merlin amontillat assenyala el punyal. Qui pugui treure’l serà el nou líder… Ros o Iceta?? Està el punyal clavat a una roca? Nooo, sinó a l’esquena del president Maragall! I qui és l’escollit? Un sobtat gir de guió investeix el mític Ferran Adrià. El seu lema serà “un bon xef ha de tenir la cuina sempre neta”, sí senyor!

[EL CAMEO]

Martí Anglada (de debò, no en Martingala) assessora Mariano Rajoy a la roda de premsa en què PER FI!!! anuncia què proposa per sortir de la crisi, en alemany, natürlich.

ZW 285 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.access-info.org/es/inicio

Access Info Europe és una organització de drets humans dedicada a promoure i protegir el dret d’accés a la informació a Europa i el món, com una eina per a la defensa de les llibertats civils i els drets humans, per facilitar la participació pública en la presa de decisions i per facilitar la fiscalització dels governs. El seu objectiu és “aconseguir consagrar el dret d’accés a la informació en les lleis de tots els països del món, i que aquest dret sigui implementat i respectat en la pràctica”. L’organització compta amb un equip de persones multidisciplinar de diferents països.

A la seva pàgina, trobareu un apartat de materials amb alguns enllaços, recursos i informacions útils respecte al dret d’accés a la informació que van actualitzant amb noves referències. També ofereixen la possibilitat de plantejar una qüestió en concret o consulta a través del Punt d’Ajuda.

En el ZW 283 “Tu Derecho A Saber” feia referència a aquesta iniciativa @tuderechoasaber que ja ha aconseguit el mínim requerit a través de @goteofunding. Segueix Access Info a Twitter.

ZV (Zona Vídeo). Miss Representation (un joc de paraules que significa tergiversació), és el títol del documental que pretén mostrar com els mitjans distorsionen la imatge de la dona. Veure tràiler.