Moltes vegades els canvis comporten millores, d’altres retrocessos, d’altres absolutament res i d’altres avenços espectaculars. En els darrers anys els canvis socials han estat molts i les lleis i compromisos que han millorat la vida de les persones , en general, i de les dones (com a majoria social) en particular han estat importants.

Han estat avenços algun cop discutits, però generalment avenços que s’han fet amb un alt consens social i polític. Així, doncs, els canvis polítics també acaben amb el consens? O el consens només era una aparença?

Un exemple han estat els darrers premis de les medalles  Francesc Macià, creades el 1938 i rehabilitades per la Generalitat el 1982, per recompensar mèrits laborals, ja siguin individuals, ja siguin de les empreses,.

En els darrers anys el Govern de la Generalitat tenia un compromís intern de vetllar per la paritat en els premis. No sempre , o no en tots els departaments, s’ha fixat el mateix objectiu però en el cas del Departament de Treball, que és qui gestiona aquest guardó en concret, només cal revisar les dades:

2011: 15 homes i 1 dona
2010: 13 homes i 10 dones
2009: 13 homes i 6 dones
2008: 13 homes i 9 dones
2007: 8 homes i 8 dones
2006: 25 homes i 9 dones
2005: 9 homes i 5 dones

Només cal llegir-ho per saber que l’evolució que anava augmentant en positiu s’ha aturat, frenat, retrocedit de forma brutal. Les dones no tenim mèrits en el treball? Només cal fer una ullada a un estudi de l’Institut Català de les Dones publicat el 2006. La població catalana va dedicar més de 7 milions d’hores a les tasques domèstiques, l’any 2001. Un 72% d’aquestes hores laborals les realitzen les dones, amb més de 5 milions d’hores treballades cada any. De l’estudi també se’n desprèn que les dones dediquen al treball, tant domèstic com de mercat, una hora diària més que els homes.

Al meu entendre alguns canvis, els polítics, no haurien de comportar canvis socials com el que es destil·la d’aquesta manca de reconeixement al treball de les dones, en els diferents sectors i en tots els àmbits.

No estem parlant de retallades econòmiques sinó de voluntat política i de compromís en l’avenç cap a la igualtat d’oportunitats real i efectiva.

Publicat a L’Hora Violeta de 30º

Tweet