Aquest és un còmic d’Alfonso Zapico, jo diria gairebé que és dels còmics imprescindibles. Sigui el que sigui el que hom pensi de l’estat d’Israel Zapico ens explica la seva creació a partir de les vides i patiments d’una família jueva.

La segona guerra mundial marca definitivament jueus i jueves, aquesta família és una més de les marcades pels patiments els horrors i, també, els silencis. Però, tot és viscut de formes diferents i trobem personatges que així ho expressen, des de qui pràctica la religió amb devoció fins al descregut ateu que viu feliçment el que pot.

El trasllat a Jerusalem, la seva convivència amb persones de diferents orígens i religions, els moviments internacionals, les lluites al carrer, els records… tot van conduint cap a allò que coneixem de la història: la creació de l’estat d’Israel i anem vivint com afecta a la seva quotidianitat, al seu temps, a les seves experiències i convivència., Com es trenquen amistats, com es reforcen llaços, quin és el patètic paper de la comunitat internacional, i com la pau mai no ho serà com la volen o imaginen si més no coexistint en la diversitat.

Cafè Budapest és de lectura recomanada i d’aquells que recorda que el còmic (com Berlin) no és un gènere menor sinó un gènere amb futur.

Tweet