Sant Feliu de Llobregat, 17 de març de 2012.
Intervenció a la comissió EIX 2: Alternativa a un model econòmic i antiecològic fracassat.

Comparteixo plenament el caràcter obert i participatiu en que s’han dissenyat els treballs congressuals. Iniciar-los amb aquesta convenció oberta, a partir de tres intervencions de gent externa com l’Ismael Blanco, Marina Subirats i Enric Tello, ha estat un encert. Com ho és invertir el procés preparatori de la 10ª assemblea de com fins ara els hem fet; en lloc de dalt a baix, ho farem de baix a dalt.

Vull aportar al debat d’aquesta comissió tres reflexions i dos reptes.

Primera reflexió; ICV és una organització política caracteritzada i reconeguda com defensora de valors i causes justes. Crec que junt amb aquestes hauríem d’afegir-ne la defensa d’interessos. I quins interessos? Els del món del treball, entès en un sentit ample. No parlo solament dels drets i interessos del treballadors i treballadores. Parlo també dels nous emprenedors que seran imprescindibles per tirar endavant aquest nou model productiu, social i ecològicament sostenible, que proposem amb el Green New Deal. Allargar el nostre projecte incorporant la defensa d’interessos crec que podria ser una de les decisions estratègiques més importants d’aquesta 10a Assemblea Nacional. Decisió que, amb el temps, comportaria canvis en la nostra cultura política, imatge i evidentment en el programa, alhora que fixaria de forma més nítida els sectors socials que volem representar.

Segona reflexió; La batalla dreta/esquerra passa avui singularment per l’economia. Les respostes a la crisi, les apostes per sortir de la mateixa, la defensa de models productius, són els principals punts de debat, de conflicte i de guanyar o perdre credibilitat entre els ciutadans. La dreta i les seves receptes neoliberals són avui hegemònics. El neokeynesianisme defensat per la socialdemocràcia està de reculada. L’esquerra verda està pràcticament desapareguda en la proposta d’un nou model productiu. Els que creiem que no són solució; ni un creixement injust, com el que proposen els neoliberals, ni el creixement redistributiu, proposat pels socialdemòcrates, hem de fer un esforç en l’explicació del nostre model. I el primer que hem de fer és posar-li nom; decreixement, austeritat ecològica, prosperitat sense creixement, Green New Deal, són diferents noms que fins ara s’han utilitzat. Cal trobar-ne un que resumeixi en sí mateix el model que proposem.

Tercera reflexió; Una estratègia i una proposta realista -hiperrealista m’atreviria a dir-. En els debats sobre aquest segon eix tenim l’ambició de proposar l’alternativa a un model econòmic fracassat. Si volem ser creïbles és fonamental definir qüestions com: processos,  temps, espais d’intervenció (globals, europeus, estatals, nacionals i local), recursos, transicions en el canvi de model, aliats.. Cal fugir de les abstraccions  i de pureses ideologistes.

Dos reptes:

El primer, és que el nostre eix i el conjunt de debats i documents que elaborem per l’assemblea s’inspirin en “l’ecosocialisme del si”. La nostra imatge és massa la del “no”. En aquesta assemblea hem de fer un esforç propositiu. Tothom ja sap al que diem no, ara han de conèixer allò del que diem si.

Segon repte; hauríem de trobar la manera d’incorporar els nostres debats al conjunt d’espais de reflexió de les esquerres polítiques i socials. La xarxa n’és un bon instrument.Hauríem d’identificar aquests espais, les seves webs i veure com podem fer interessant el seguiment i aconseguir-ne la participació.