Avui vull acabar ben d’hora l’actualització del meu Diari a Internet per seguir els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Aprofito per recordar-vos que podeu seguir cada dia (o cada dos dies) l’actualització de la versió Scoop.it del meu Diari.

I començo l’actualització setmanal del meu Diari precisament parlant de la campanya electoral francesa. Recomanant en primer lloc una nota d’Oriol Bartomeus sobre la situació de les enquestes “França a l’inici de la campanya electoral” que podeu complementar amb l’article de Claude Weill a Le Nouvel Observateur “Ultimes sondages, nouvelles questions”. Us recomano també la lectura dels articles “El antihéroe Hollande se acerca al final feliz” de Miguel Mora, “It’s only rock’n roll (but I like it!)” d’Eduard Güell, “Nous, économistes, soutenons Hollande“, manifest d’una bona colla d’economistes francesos de gran prestigi que donen suport a Hollande (aquí el teniu en versió catalana per cortesia de L’Hora), “Con los dedos cruzados” de Lluís Bassets, “Hollande, Rubalcaba i Pere Navarro” d’Antonio Franco, “Europa, França, Hollande” de Joan Majó, “De Nicolas a Sarkozy, las miserias de la política” de Lluís Foix, “Hollande, antídot de ‘Merkozy’” de Carlos Carnicero Urabayen, l’entrevista de Lluís Uría a Gérard Grunberg a La Vanguardia: “Sarkozy no tiene ninguna posibilidad, su derrota es un hecho”, Lluís Uría i “Astérix ante el imperio germano” de Javier Valenzuela. També us convido a veure el 3er vídeo de la campanya de François Hollande i a visitar el web de la campanya participativa “Vivement Mai“.

La victòria de François Hollande pot ser el detonant no sols de la represa de l’esquerra europea sinó del propi gir que la política europea necessita. Sobre l’Europa que necessitem i els nous plantejaments polítics de l’esquerra europea us convido a llegir els articles “Més enllà de la retòrica dominical dels valors bàsics de la socialdemocràcia” de Rene Cuperus, “Pour un renouveau de l’Europe” de Jacques Delors, “Refundar Europa desde la solidaridad” de Sigmar Gabriel, versió catalana d’aquest darrer article per cortesia de L’Hora, “¿Una Cuarta Vía para la socialdemocracia?” de Carlos Mulas-Granados, i les notes sobre les intervencions en el Seminari organitzat per la Fundació Rafael Campalans divendres passat.

La recuperació de l’esquerra és urgent perquè la dreta està desenvolupant una ofensiva sense treva contra les conquestes socials i l’Estat de benestar. Vegeu-ho en aquest “Llistat de les retallades econòmiques i socials” preparat pel PSC, que està denunciant amb insistència el nostre primer secretari Pere Navarro “El PSC advierte de que la lluvia de recortes abre una brecha social” de Blanca Cia, que s’està produint de forma especialment greu en el terreny sanitari, en el que s’acumula l’euro per recepta imposat per CiU i PP, als nous copagaments anunciats pel PP a nivell espanyol, com es posa de manifest en la crònica de Lara Bonilla “Doble copagament sanitari a Catalunya”. Per a seguir el debat sobre les retallades i la mala gestió a nivell sanitari i els seus greus i dolorosos efectes és imprescindible seguir “El debat sanitari“. Les retallades en sanitat no ens poden fer oblidar d’altres també gravíssimes en el terreny de l’educació que van ser rebutjades en una important manifestació celebrada ahir a Barcelona, com podeu llegir a la crònica de Maria Jesús Ibáñez “Milers de persones clamen a Barcelona contra les retallades en educació”. L’error que suposa aquesta política ha estat descrit cruament per Joaquim Nadal en el seu article “L’efecte xuclador” i ha de trobar la resposta en la política tal com apunta Albert Sáez en el seu article “¿Torna la política?”.

La controvertida gestió i les discutibles propostes del Conseller d’Interior són objecte de crítica en els articles “El consejero Puig, de fracaso en fracaso” d’Enric Company, “Felip Puig y ‘la fera ferotge’” de Joan Ferran i “El carrer és meu” de José María Mena. També és objecte de crítica severa la decisió del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell de mantenir en el seu càrrec a Xavier Solà en l’article “Sin ética ni ejemplaridad” de Francesc Valls.

Amb aquest panorama no pot estranyar que Mònica Terribas faci nosa al capdavant de TV3. Pel seu interès al respecte us convido a llegir la carta de protesta de Lluís Llach al seu perfil de Facebook.

Davant de les dificultats a Catalunya i Espanya, Lluís Bassets ens recorda el potencial de Barcelona en el seu article “Valores que cotizan a la baja”. Precisament d’això ens parla Jordi Martí en l’entrevista que li fa Maria Ortega al diari Ara.

La política espanyola està marcada també per aquest procés de regressió social a causa de la política de la dreta que, a més, està lluny de proporcionar credibilitat en els mercats. No recordo cap exemple de governant que hagi perdut en tant poc de temps bona part del seu crèdit polític després d’una victòria incontestable a les urnes com la de Mariano Rajoy. No sé quines barbaritats estarien dient avui si José Luis Rodríguez Zapatero encara estigués encapçalant el govern. Cal recordar als que avui governen Espanya, que van negar tot suport al govern anterior que, amb la seva política, va evitar la intervenció sobre l’economia espanyola que torna avui a planar sobre nosaltres. Recordo les barbaritats que deien sobre la reforma de l’edat de jubilació o sobre la retallada salarial als funcionaris. I tampoc no oblido que el PP va assolir la victòria assegurant que amb Mariano Rajoy Espanya recuperaria d’immediat la confiança dels mercats. Si la situació no fos tan greu no pararíem de riure recordant-ho. N’hi ha hagut prou amb 100 perquè Mariano Rajoy trenqués les seves promeses electorals: ha apujat els impostos, ha abaratit l’acomiadament i ha anunciat importants retallades en matèria de sanitat i educació, precisament les úniques àrees de despesa que s’havia compromès a no tocar. Amb una insensibilitat extrema, el govern retalla a tort i dret (també en universitat i recerca, amb la qual cosa està retallant no només el present sinó sobretot el futur) i, a sobre, o precisament per aquest motiu, perd credibilitat davant dels mercats cada dia que passa. La seva erràtica política fiscal accentuarà les desigualtats i arriba al cim de la injustícia amb una infame amnistia fiscal. Amb la borsa caient i una prima de risc desbocada, no m’estranya que Rajoy fugís amb la cua entre cames davant les preguntes dels periodistes al Senat. El president Rajoy està a temps de rectificar i acceptar la mà estesa que li ofereix Alfredo Pérez Rubalcaba, però no sé si ho farà després d’haver trencat consensos tant importants com el de l’estabilitat pressupostària, una reforma laboral que deixa indefensos els treballadors i el control absolut de TVE. Tampoc és fàcil d’entendre el suport de CiU a tot això en un moment en que el govern del PP amenaça amb convertir l’autogovern en paper  mullat a causa de l’erosió competencial de la reforma laboral, de l’anul·lació de tot marge d’autonomia financera a través de la lli d’estabilitat pressupostària, de l’anunciat incompliment dels compromisos d’inversió i dels preceptes estatutaris, així com l’amenaça permanent de recentralització i revisió a la baixa de l’Estat de les Autonomies. Per cert, sobre totes aquestes coses parlo en un article que publicarà la revista El Siglo la setmana que ve i que inaugura una col·laboració mensual meva amb aquesta publicació.

Sobre la política del PP i la situació econòmica espanyola us convido a veure el vídeo del PSOE #vanaportodo i a llegir els següents articles i entrevistes:

• Spain has accepted mission impossible, Wofgang Münchau
• Sin vergüenza, Almudena Grandes (sobre el copagament)
• Cien días en el quirófano, Luis Arroyo
• Los chivos expiatorios, Joaquín Estefanía
• Un senador del PP: “Ya no estamos en campaña; es momento de decir lo que de verdad pensamos“, RTVE (sobre sanitat)
• Espanya preocupa, Josep Borrell
• El castigo a España, editorial d’El País
• El error de las políticas de austeridad, recortes incluidos, en la sanidad pública, Vicenç Navarro
• Sálvese quien pueda, Victoria Carvajal
• La causa real de la crisis financiera, Vicenç Navarro
• El copago no es la solución, Bernat Soria
• Líneas rojas, editorial d’El País
• España ante si misma, editorial d’El País
• Reforma bancaria bajo sospecha, Manel Pérez
• Cuando una década es más de diez años, Jordi Sevilla
• El peor trofeo de caza, Soledad Gallego-Díaz
• Previsiones mal explicadas, Angel Laborda
• ¿Qué más se puede hacer?, Antón Costas
• Entrevista a Alfredo Pérez Rubalcaba, José Manuel Romero, El País

Pel seu interès us recomano la lectura de l’acord al que han arribat PSOE i Izquierda Unida per governar la Junta d’Andalusia, Acuerdo por Andalucía.

Aquesta setmana el Rei ha demanat disculpes pel greu error comès. Sobre aquest afer us convido a veure l’opinió d’Iñaki Gabilondo “Conjura contra la corona” i l’acudit d’El Roto “Demasiada corona para tan poca cabeza” i a llegir l’article de Lluís Foix “El sentido del deber” i l’editorial d’El País “Gesto sin precedentes“.

Sobre la desorientació i els errors d’Europa us convido a llegir els articles “Grècia vota el seu futur” de David Lizoain, “Islandia se convierte en la envidia de Europa” d’Inés Abril, “Why the eurozone may yet survive” de Martin Wolf, “Hasta el FMI se asusta ante la ultraortodoxia europea” d’Andy Robinson, l’editorial d’El País ”La solución Lagarde“, “¿Hasta aquí?” de José Ignacio Torreblanca, “Austeridad: Europa versus Alemania” de José Carlos Díez, “El suicidio económico de Europa” de Paul Krugman i “El euro no prosperará sin centralización” de Kenneth Rogoff.

Sobre les relacions amb l’Iran us interessarà l’article de Javier Solana “Hablar con Irán: mismos temas, distinto contexto”.

Fan pensar els articles: “Juicio a un criminal noruego” de Lluís Foix, “Repsol y el populismo” de Francesc de Carreras (i veureu com no només parla d’Argentina), “Repsol, ¿fiera predadora?” de Xavier Vidal-Folch, “Repsol: las tres K” de Joaquín Estefanía i “Lo que acaba y lo que empieza” de Joan Subirats.

Com demà és el Dia de Sant Jordi us fai alguna recomanació de llibres, a afegir a les que avui em recullen a El Mundo (“Changer de destin” de François Hollande, editorial Robert Laffont, i “Música celestial. Del mal llamado caso Millet o caso Palau” de Manuel Trallero, editorial Debate). Es tracta del llibre de Ramón Miravitllas “Los nuevos déspotas del periodismo político“, editorial Laertes (aquí hi trobareu les paraules que vaig pronunciar en l’acte de presentació d’aquest llibre al Col·legi de Periodistes), “El coronel Chabert”, Honoré de Balzac, editorial L’Avenç (podeu legir sobre aquest llibre l’article d’Imma Merino “Un mort que retorna”), “Desde la margen izquierda” de Joaquín Azagra i Joan Romero, editorial PUV, i, molt especialment i per raons òbvies (en sóc l’editor!) “Europa, federalisme i socialdemocràcia XXI” d’Esther Niubó, Meritxell Batet i Joan Majó, editat per la Fundació Rafael Campalans.

I acabo amb una notícia trista que m’ha colpit avui, la mort del company Lluís Buigas, responsable de seguretat del PSC al llarg de tants anys i bon amic. El trobarem a faltar.

“Perles” del programa del Polònia emès el 19 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ Duran i Mas també necessiten ajuda… de la Pitonissa Portas… Els tira les cartes per fer-los veure que la seva única solució és anar de la mà del PP (per gentilesa de l’Alícia)… Ara, que la meva carta preferida és la de la cadira… Que us espereu asseguts, hahaa.

♦ 1962: Un pare i un fill fan el trajecte migratori en tren Andalusia -> Catalunya “dicen que allí hay mushoo trabajo”… 2012: Ara el trajecte que es prepara és en AVE i a la inversa Catalunya -> Andalusia, i els emigrants són Pere Navarro (en el paper de fill) i Miquel Iceta (en el paper de pare) “al menys a Andalusia hi ha feina pels socialistes”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ Especial informatiu sobre la “Caça reial”:
El rei ha sortit estupendament de l’operació, recolzat en unes crosses… d’ivori! Per demanar perdó… per haver caigut. El primer a sucar-hi pa és Urdangarín que critica la seva conducta poc exemplar i pretén demanar un informe a l’Institut Nóos sobre el tema. El millor és la condemna que l’espera, treballs per a la comunitat netejant les caques dels elefants del zoo de Madrid.

Més surrealistes encara són les declaracions del seu metge, el Dr Elvis Turí (xist)… diu que ja l’ha operat tantes vegades que amb les sobres n’ha fet un Minirei “Viva España, Viva el Rey, Viva el orden y la ley”… Canta animadament abans de ser aixafat per un elefant (justícia poètica).

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [14/4/11] Document inèdit, “El gato al agua” del 17 de juliol de 1936. Es veu que en el temps de la República ja es feia el programa, ranci com ara. I amb Franco de tertulià.

[LA NOVETAT] 
♦ Cristina Fernández de Kirchner, Kinder per Rajoy.

[SURREALISTA] 
♦ Rajoy és al psicoanalista preocupat pels problemes que no el deixen dormir… I qui és ella, claaaaro… l’argentina Cristina Fernández de Kirchner! Curiosa teràpia la del tango…

[KA FORT] 
♦ La interpretació de la crisi com a “accident” aeri. Montoro: “La situación es crítica. Creo que deberíamos llamara a Europa para que nos rescate”. Però Rajoy no en vol ni sentir parlar… d’acord, doncs l’aternativa és “comernos a nostros mismos”… a qui? “A la maestra consumida, al médico raquítico o al banquero rechoncho que tiene comida escondida pero no se la da a nadie?” Naturalment qui se salva és el banquer “es que éstos, si les muerden, te comen ellos a ti”

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ MORROPOLY, novetat en el món dels jocs de taula… per si et vols converit ren un banquer sàtrapa per una estona. Molt bones les participacions preferents amb curiosa semblança a una tifa.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Rajoy a Montoro: “Mírame a los ojos, tú me ves cara de Mussaka?”

[DOLENTOT] 
- Màrius Serra, Maruja Torres i Pere Gimferrer proposen a Jaume Roures de portar al cinema les seves obres. Les restriccions pressupostàries obliguen a fer un 3 en 1, i ara el que està en discussió és el títol: “Resacón en Rapsodia”, “Verbalia, the movie” o “Mujer en guerra”.

[EL CAMEO] 
♦ Ep! Oju al telepròmpter… unes paraules no pronunciades al monòleg final del President Mas: “Permeteu-me que acabi dedicant unes sinceres paraules a la Mònica”, ehem, ehem.

ZW 299 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Fixmedia.org

Fixmedia.org és un dels projectes que poden trobar-se a Goteo. El seu objectiu és ser un primer pas decisiu en la millora del periodisme a través de la intel·ligència col·lectiva. “Vivim temps  dolents per al periodisme i els mitjans tradicionals abracen la interpretació oblidant abordar l’actualitat des d’un enfocament netament factual, sobretot en moments convulsos on aquests mitjans pugnen per construir una imatge de la realitat d’acord als seus interessos, sense tenir en compte que la realitat ja no es pot construir unilateralment mai més”.

Fixmedia es presenta com una eina neutra que permet a qualsevol ciutadà hackejar la cadena de valor de les notícies per obrir a l’escrutini públic, es planteja com una plataforma de discussió sobre la qualitat de les notícies que consumim i, alhora, com a repositori de tots els errors periodístics trobats en aquestes notícies i ampliacions de les mateixes aportades per les persones que les consumeixen. A través d’ella, qualsevol persona podrà -amb dos clics- reportar errors i aportar ampliacions a les notícies de qualsevol lloc en línia, en un lloc comú on la comunitat de persones interessades a millorar les notícies podran debatre la idoneïtat (o no) de les correccions i ampliacions aportades. Aquí podeu veure un vídeo explicatiu.

La campanya de finançament col·lectiva de Fixmedia a Goteo.org continua (queden tres días per donar suport a la iniciativa, aconseguint que arribi a l’estat òptim de finançament). El projecte ha estat ideat i prototipat pel mateix equip que durà a terme el desenvolupament tecnològic i de disseny en cas d’aconseguir el  finançament, l’empresa social Nxtmdia.