Avui a França és l’hora de la veritat. A partir de les 20h sabrem si les esperances d’un canvi es fan realitat amb un nou president de la República francesa. És una esperança pels francesos i franceses, i també per tots els europeus. A partir de les 19h seré a la seu central del PSC per esperar els resultats. Així, doncs, avui tinc poc temps per fer el Diari. Hi trobareu el resum d’articles però les meves opinions estan concentrades en una entrevista que em va fer l’Agència Europa Press dijous i que publica avui en forma de teletip.
Sobre les eleccions presidencials franceses us convido a veure la campanya de François Hollande en fotografies, a llegir l’article “Les trois gauches de François Hollande” de Christian Chavagneux, a veure el video clip de François Hollande “Le 6 mai, soyons au rendez-vous“, a repassar els millors moments del debat cara a cara, a llegir el dossier del diari Libération sobre aquest debat, a reviure el moment culminant de la presentació de François Hollande com a president en el decurs del debat, a veure com després del debat aquest moment es converteix en clip de campanya, a veure el clip de la campanya de François Hollande “Oubliez les sondages!“, a veure el vídeo de presentació “Hollande par François“, a llegir el suport de Lilian Thuram: “Contre la haine, je voterai en faveur de l’apaisement”, i a constatar com l’avantatge de François Hollande no impedeix un escurçament de distàncies en la crònica de Le Monde “François Hollande reste en tête dans les sondages, mais l’écart se resserre”.
En aquesta darrera setmana de campanya m’ha impressionat la decisió de François Bayrou, líder centrista del MoDem, i que va aconseguir uns 3 milions de vots en la primera volta, de votar Hollande. Aquí trobareu la declaració pública de François Bayrou i la crònica de Pierre Jaxel-Truer a Le Monde “La journée où François Bayrou a décidé de faire ‘le choix de François Hollande’”, il·lustrades per la portada de Libération que recull la frase més colpidora de la declaració de François Bayrou.
Us convido també a veure el vídeo del darrer gran míting de la campanya de François Hollande celebrat dijous a Toulouse en presència d’una nombrosa delegació del PSC encapçalada pel nostre primer secretari, Pere Navarro, a analitzar “L’agenda du changement” de François Hollande, i a llegir els articles “Después de las presidenciales” de Sami Naïr, “Palabras clave de una áspera campanya” de Miguel Mora i Ricardo Martínez de Rituerto, “Este François no es Mitterrand” de Xavier Vidal-Folch, “El antihéroe de goma se acerca a meta” de Miguel Mora, “Agotado Sarkozy” editorial d’El País Negocios, “El país de nuestra infancia” de Lluís Bassets, i “La derecha frente al lepenismo” de Bernard-Henri Lévy.
En aquest panorama de possibles canvis a escala francesa i europea, en clau socialdemòcrata, no pot estranyar l’interès amb el que el PSC segueix aquestes qüestions. Ho posa de manifest la periodista Emma Ansola en la seva crònica “A redós d’Hollande”. Però l’interès del PSC no es limita a François Hollande, com ho demostra la visita a Barcelona del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, per la que tant hem treballat. La fotografia que il·lustra aquesta notícia correspon a la conferència de Martin Schulz organitzada per la Fundació RBA, la Fundació Catalunya-Europa i la Fundació Campalans, en la que Martin Schulz va ser presentat per Antoni Castells i per mi mateix. Vegeu les següents informacions al respecte: “Pere Navarro demana a Schulz el compromís del Parlament Europeu en la defensa d’un pacte pel creixement“, “Barcelona, Catalunya, Europa” d’Albert Sáez, “Schulz ve a Europa en grave riesgo de “fracasar” si los estados no empiezan a trabajar juntos” crònica de La Vanguardia, i l’entrevista que li va fer a Martin Schulz Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia “Avanzamos: del rigor a secas al rigor con crecimiento”. En aquests moments, Martin Schulz és un dels líders socialistes europeus més prominents. El socialisme català segueix amb atenció la seva trajectòria i comparteix la immensa majoria dels seus plantejaments. Per conèixer millor el seu pensament us convido a llegir tres discursos seus en versió castellana: el seu discurs d’investidura del passat 17 de gener, les seves paraules davant del Consell Europeu informal del 30 de gener i la seva intervenció a la Cimera de primavera de l’ú de març.
Entrant en l’epígraf dedicat a la política catalana, començo parlant de la polèmica al voltant dels peatges, convidant-vos a llegir l’article de Daniel Fernández “Peatges com a metàfora, la Proposta de resolució sobre la bonificació dels peatges presentada pel Grup Socialista al Parlament de Catalunya i aprovada en Comissió amb el vot en contra de CiU, i l’article de Joaquim Nadal “Jo tampoc no vull pagar”.
La política de CiU que fa compatible una indissimulada invitació a un “xoc de trens”, una “estrebada” o una “confrontació amb l’Estat”, amb la seva col·laboració amb el Partido Popular, fa córrer rius de tinta. Respecte d’aquesta qüestió us convido a llegir els articles “El tirón” de Lluís Bassets, “La campaña electoral de CiU” de Maria Dolores García, “Patriotismo y nacionalismo” de Francesc de Carreras, “El pla B de Mas: desbordar la legalitat espanyola” de David Miró, “¿Mas vol el pacte o la confrontació?” de Joaquim Coll, “Via cap a la hisenda pròpia” d’Odei A.-Etxearte, “Duran Lleida advierte de que Cataluña no tiene salida sin España” de Maiol Roger, i l’entrevista que em va fer dijous Europa Press i que ha estat difosa avui a través d’un teletip (aquí la teniu en versió castellana).
Mentrestant arriba l’estrebada (o no), però, CiU segueix arrenglerada amb la política d’estricta austeritat i retallades que també practica el PP i que troba en una sanitat pública una víctima propiciatòria. Al respecte podeu llegir l’article d’Alfons Quintà “Fi de la universalitat sanitària: reculada de 129 anys”. I podeu comprovar com encara CiU vol anar més lluny en la demolició del sistema sanitari públic com demostra sense embuts l’article del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell “Una política insuficiente”.
En el capítol dedicat a la política espanyola us convido a llegir els següents articles:
Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els següents articles:
Una reflexió imprescindible sobre la situació política i econòmica dels Estats Units ens la proporciona Paul Krugman en aquest article publicat a The New York Times “Plutocracy, Paralysis, Perplexity”.
Per seguir quotidianament els principals articles sobre economia resulta imprescindible seguir l’Scoop.it de David Fuentes “La semana económica”. I setmanalment el butlletí de la Secretaria d’Economia del PSC“La Setmana Econòmica” (l’abreviatura és, curiosament, LSE, London School of Economics?, li preguntaré a la Rocío!). Us convido molt especialment a llegir els següents articles:
Amb reflexions polítiques més generals o de fons us convido a llegir els articles “Más ciudad, más Europa” de Jordi Martí, “Democracia más allá de las naciones” de Daniel Innerarity, “El cáncer de la democracia” de José María Ruiz Soroa, “Agenda de la desmesura” de Margarita Rivière, “El Kilimanjaro” de Joaquín Estefanía, “Desaprovechar nuestras mentes” de Paul Krugman i “Ni silencio ni apatía” de Joan Subirats.
En l’article “El fallo de un país llamado España” José Ignacio Torreblanca ens recomana el llibre d’Andrés Ortega i Ángel Pascual-Ramsay del que ja em vaig fer ressò. I aprofito per convidar-vos a la presentació del llibre “La rereguarda en guerra” de José Luis Martín Ramos, editat per L’Avenç, que tindrà lloc a la llibreria La Central del carrer Mallorca, el proper dimarts dia 8 a les 19.30h.
“Perles” del programa del Polònia emès el 5 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.
[LES PERLES]
♦ Molen les disculpes de l’exetarra Patxi al sortir de la presó, agraint als funcionaris com l’han tractat, demanant disculpes i dient que està desitjant incorporar-se de nou a la feina “·pero al trabajo normal, eh, sin explosiones ni nada de eso”.
♦ Chelo Catil i Pere Cetamol, membres dels Boti Kings, els iaioflautes que assalten farmàcies. “Un altre reumatisme és possible”.
[ARXIU HISTÒRIC]
♦ [28/4/11] La república islàmica d’Espanya, de Pilar Rahola.
[LA NOVETAT]
♦ La consciència bona i dolenta del President Mas poden donar molt de joc.
[MOLT CURRAT]
♦ La recreació de la batalla del 1714 entre espanyols i catalans. Amb un deix de trsitor per l’actualitat de tot plegat i la incursió ahistòrica de la Marianne-Alícia.
[LA IMATGE DE LA SETMANA]
♦ Angela Merkel intervenint el Parlament espanyol i trinxant els pressupostos / “Mariadne” Rajoy intervenint el Parlament i intentant trinxar els pressupostos.
[LA PICADA D’ULLET]
♦ Molt bo el monologuista tipus Club de la Comèdia que explica acudits a la cimera del BCE i que acaba en braços de Felip Puig al so d’El guardaespatlles.
[POLÍTICAMENT INCORRECTE]
♦ Molina a MiniMolina: “I es pot saber perquè t’has fet argentí? Com si no fossis prou odiós de normal”
[LA FRASE DE LA SETMANA]
♦ Rajoy: “Tornarem a retallar, tornarem a intervenir i tornarem a véncer”
[DOLENTOT]
♦ Herrera i Coscu encadenats a uns contenidors per protegir-los…pfff
ZW 301 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
AVIZOR és un projecte de supervisar i valorar l’activitat que els diputats espanyols fan en matèria de Desenvolupament Internacional i lluita contra la pobresa impulsat per CIECODE (Centro de Investigación y Estudios sobre Comercio y Desarrollo) és un think tank de la Fundació Salvador Soler-Mundo Justo, de recent creació que pretén aportar, de forma rigorosa, un punt de vista nou i constructiu sobre les polítiques públiques i les pràctiques privades espanyoles que més impacte tenen en aquests àmbits.
Dijous passat, 26 d’abril, es va inaugurar la pàgina web i es va presentar l’anàlisi dels 3 primers mesos de legislatura. El projecte AVIZOR generarà dos productes clau: una base de dades oberta al públic, on poder buscar tota l’activitat política que ocorre en el Congrés dels Diputats relacionada amb aquests temes, i un sistema de puntuació d’aquests actes parlamentaris, en funció de la seva rellevància per al desenvolupament, el seu valor afegit respecte a l’estatus quo, la seva argumentació basada en compromisos polítics o legals d’Espanya, etc. Els criteris de puntuació seran públics i homogenis al llarg del temps i han estat contrastats amb experts en cadascuna de les matèries. Al final de l’any, es donarà una menció especial al “polític de l’any” que més punts hagi guanyat.
Per acabar, referenciar ONU Radio un servei de notícies de les Nacions Unides que informa sobre el que passa a la seu i en les agències de l’ONU a tot el món. (Twitter: @ONUradio)