Avui pensava dedicar el post setmanal als meus tiets-avis Paco i Joan amb motiu del 81 aniversari de la II República, el dia 14 d’abril. L’un forner i  l’altra fuster. Com molts, van participar a la guerra civil defensant les llibertats i la democràcia  des de la seva militància sindical. Fills de les primeres immigracions andaluses dels anys 20 , van lluitar per allò que de forma quasi be instintiva consideraven com a béns propis i amenaçats; la llibertat, unes condicions de vida i de treball dignes, la democràcia i la cultura que els havia acollit.

Van perdre la guerra i en van pagar les conseqüències; camp de treball a França, delacions, detencions i l’exili exterior en un cas i interior en l’altre. Com tants, no passaran a la història. No eren dirigents de cap organització, ni intel.lectuals, ni d’una classe social que els permetés un exili daurat. Eren treballadors. L’un va emigrar a Amèrica, on va seguir fent de fuster, i l’altre s’hi va quedar i es va sumir en el silenci polític per sempre més, treballant de forner. Com molts. I jo avui, com tants d’altres fills i néts, haurem fet un petit i íntim homenatge a tots ells recordant el seu sacrifici.

Aquí volia acabar el meu reconeixement, però la notícia de l’incident de Botswana m’obliga a afegir-hi una reflexió no del tot desvinculada del 14 d’abril.

La Monarquia a Espanya té una legitimitat democràtica, més que dinàstica. El seu paper a la Transició i en l’assentament del sistema democràtic ha estat ja prou reconegut. I és en virtut d’aquesta legitimitat que molts, no sabem si la majoria, han donat suport a l’institució sense ser monàrquics o sent obertament republicans.

Tanmateix els canvis socials, culturals i econòmics hauran de produir necessàriament transformacions en l’àmbit públic; també a la Monarquia. Una institució que haurà de deixar les rigideses pròpies de règims del passat, millorar la seva transparència, i redefinir el seu paper si vol continuar jugant un paper en el nostre sistema polític.

Al marge de les cuites familiars, els darrers mesos han estat un clar exemple de males pràctiques, de manca de sensibilitat social i de pitjor comunicació. No hauria d’estranyar, per tant, posicionaments com el de Tomás Gomez que pot sonar contundent, però que sempre és millor que un “no comment“. Com a mínim cal un reconeixement dels errors i una rectificació, el mateix que seria exigible a qualsevol cap d’Estat d’un país democràtic.

CRÒNICA DE LA SETMANA

Dilluns 9, tot i ser festiu a Catalunya, començàvem la setmana confirmant els nostres pitjors temors. Si divendres passat, l’executiu espanyol presentava els Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés, Mariano Rajoy anunciava dilluns que el govern preveu reformes que afectaran a la sanitat i a l’educació, i parla d’un estalvi de 10.000 milions d’€. A hores d’ara, encara no han concretat aquestes reformes, però no podem perdre de vista que tant la sanitat com l’educació són competències transferides a les CCAA. Les declaracions del ministre Montoro sobre la necessitat de revisar i reordenar l’estat autonòmic i també les d’Esperança Aguirre proposant el retorn de competències, no deixen lloc als dubtes sobre la voluntat del PP de recentralitzar l’Estat. Amb l’excusa de la crisi, el govern del PP pretén tornar al model d’Espanya en el que creuen, i ho fa davant la passivitat i complicitat absoluta del govern Mas a Catalunya. Sobre aquesta qüestió us recomano l’Especial Pressupostos Generals de l’Estat 2012, on trobareu el nostre posicionament així com les dades territorialitzades dels PGE.

Dimarts 10 repreníem les sessions parlamentàries amb la sessió de control al Govern de CiU. En la seva intervenció, el president del GPS i cap de l’oposició, Joaquim Nadal, recordava al president Mas que és el govern qui ha de prendre la iniciativa davant la situació en què ens trobem i els atacs contra el poble de Catalunya i el seu autogovern. En aquest sentit, els partits d’esquerres vam demanar al govern català que es planti davant el PP i que aturi les agressions a què el govern Popular sotmet a Catalunya. Com va dir el nostre primer secretari, Pere Navarro, el govern de Mas ha de triar entre un pacte amb el PP o un acord més estratègic per millorar el futur del país. Mentrestant, l’Alícia Sánchez Camacho es reunia a la Moncloa amb la vicepresidenta del Govern i el ministre Montoro per abordar la seva proposta de pacte fiscal. Però més enllà de la foto i del menysteniment al govern català, que és qui té la competència per negociar, res de res.

Finalment, els socialistes defensàvem també una moció al Congrés sobre l’impacte de la reforma laboral en els treballadors públics i els serveis que presten als ciutadans. Recordem que el ministre Montoro va acusar els treballadors públics de ser un niu de corrupteles (vet aquí perquè ara em vénen al cap Gürtel, Fabra i Palma Arena). La nostra diputada, la Meritxell Batet, recordava que aquesta reforma no servirà per crear llocs de treball sinó que ens portarà a la pèrdua de drets i serveis.

Dimecres 11 i dijous 12  va tenir lloc, al Parlament i a instàncies del PSC i d’altres grups de l’oposició, el Ple monogràfic sobre les retallades que està duent a terme el govern de CiU i el seu impacte sobre els serveis públics. Els socialistes catalans hem estès la mà al president Mas per buscar noves fórmules als comptes actuals per afrontar la crisi, però hem topat amb l’actitud autista d’una CiU més amoïnada en els seus pactes amb el PP que no pas en la defensa de Catalunya en un moment econòmic especialment difícil. No és veritat que només existeixi un camí possible, com defensa el govern català, i així ho hem demostrat des del Grup Parlamentari Socialista portant al Parlament un conjunt de propostes possibles i reals que incrementen els ingressos i reactiven l’economia. Finalment, tota l’oposició hem signat una resolució conjunta en que es demana al govern català que els nous ajustos que s’hagin de fer als pressupostos catalans es debatin en el Parlament. Com apuntava la diputada Eva Granados, instem al Govern a que abandoni la seva política erràtica d’aliances, i obri el debat i la transparència. Cal que el govern català deixi enrere una política de retallades injustificades que només condueixen a l’empobriment de la nostra economia i dels catalans, i a partir d’ara haurà de cercar el consens si vol tornar a passar les tisores. Us recomano la lectura de la valoració d’en Pere Navarro després de la intervenció del president Mas, l’entrevista a Pere Navarro a Rac1, l’article de la Rocío Martínez Sampere al diari ARA i l’Especial Ple de #retallades que hem realitzat des de l’Oficina Parlamentària Socialista. D’altra banda, dijous també es va aprovar de la Llei d’Estabilitat Pressupostària al Congrés. Una llei que obligarà a les administracions a fer dèficit 0 al 2020 i que permetrà al govern de l’Estat intervenir en els comptes de les CCAA que no ho facin. De nou, la majoria absoluta del PP va comptar amb el suport gratuït de CiU. En aquest sentit, la fidelitat de CiU al govern de Mariano Rajoy contrasta amb els continuats atacs del PP contra el nostre autogovern . Des del PSC, el diputat Francesc Vallès va recordar que els socialistes entenem que cal fer esforços però aquesta Llei afegirà un patiment innecessari als ciutadans, al no permetre un cert marge d’endeutament.

Divendres 13 els grups parlamentaris del PSC, ICV-EUiA, ERC i el subgrup SI vam anunciar que sol·licitarem que el Parlament voti la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma laboral després que, la setmana passada, el Consell de Garanties Estatutàries ens  donés la raó en dictaminar que la reforma aprovada pel govern del PP conté aspectes inconstitucionals i contraris al nostre Estatut. Demanem a CiU que sigui coherent, perquè té al davant una oportunitat d’or per demostrar que realment defensa Catalunya davant del PP votant a favor d’interposar el recurs davant del Tribunal Constitucional, com farem el grups de l’esquerra en el proper ple del dia 25 d’abril.

Al voltant de la reforma laboral, us recordo que podeu consultar la web www.rupturalaboral.cat, on trobareu el nostre posicionament, els efectes d’aquestes reforma, reculls de premsa, vídeos relacionats, articles d’opinió, informació general sobre la reforma i un formulari des d’on podeu fer-nos arribar les vostres experiències. També divendres, el Consell de Ministres va aprovar un Pla Antifrau que, entre d’altres, prohibeix pagar en efectiu quantitats superiors a 2.500 €, i persegueix els comportaments irregulars en la seguretat social i en el cobrament de prestacions per desocupació. Us recomano la lectura de la crònica que en fa El Periódico Rajoy anuncia un pla antifrau per camuflar la seva amnistia fiscal.