Avui una enquesta publicada pel diari El Pais afirma que el 74% dels ciutadans creu que la Reforma Laboral que convalidarà aquest proper dijous el PP  serà ineficaç per crear ocupació. Un 46% dels enquestats creu que és “excessivament ” dura pel que suposa d’ atac al dret del treball . Una reforma que Duran-Lleida ha qualificat de “ben orientada” i que recull l’aplaudiment dels sectors més durs de la patronal espanyola i , per suposat, dels “think tanks” neoliberals de la capital, veritables inspiradors de la reforma. Quins són aleshores els veritables objectius de la reforma? Quin és el model de mercat de treball al qual ens condueix?

A curt termini  aquesta reforma abarateix i afavoreix  els acomiadaments i  la por a ser acomiadat retraurà el consum. Es  flexibilitza i s’amplien les causes per les que una empresa pot presentar un expedient de regulació (acomiadaments col·lectius), i n’elimina l’autorització prèvia per part de l’autoritat laboral (en el nostre cas la Generalitat). La reforma permet la privatització dels serveis d’ocupació, estableix que els convenis tinguin  data  de caducitat i la preeminència dels acords d’empresa per sobre dels sectorials, obrint pas a la individualització de les relacions laborals, etc. Mesures totes elles que van en la direcció de trencar l’equilibri de les relacions laborals en detriment dels treballadors.

El Govern del PP ha optat, per tant,  per la via del mig, no la del equilibri fruit del diàleg i l’acord entre empresaris i sindicats, sino la via de la desregulació , de satisfer “els mercats”, d’atacar el sistema de representació laboral,  de judicialitzar les relacions laborals i debilitar la negociació col·lectiva. Però a més a més retarda la veritable reforma que li cal a la nostra economia per acabar amb les altes taxes d’atur i de precarietat laboral; la d’un model productiu basat en els serveis de poca qualificació i molta estacionalitat, i en la construcció. O ja hem oblidat que el 70% de l’atur està relacionat directa o indirectament en aquest sector? On són les polítiques per transformar el model productiu? Els ciutadans pateixen els sacrificis de les retallades i les contrareformes sense conèixer quin és el destí final, quin és el model que volen els governs del PP i de CIU a Catalunya. Tot plegat suposa incrementar el malestar social i una indignació creixent.

Davant l’abast d’aquesta profunda reforma no és estrany que els socialistes plantegem dubtes sobre la seva constitucionalitat i fins i si es respecte les competències establertes en matèria laboral a  l’Estatut de Catalunya. Una constitucionalitat que pot afectar a la forma, usant el decret-Llei com a instrument legislatiu   que afecta un dret fonamental com el del treball, sinó al fons de drets com el de la negociació i d’acció sindical, la protecció en cas d’acomiadament injustificat o a la tutela judicial efectiva.

Com ha avançat en nostre Primer Secretari, aquesta propera setmana el PSC anunciarà un conjunt d’iniciatives parlamentàries i informatives per donar una resposta política contundent a la contrareforma laboral que està a punt de ser aprovat a les Corts el proper dijous 8 de març.

CRÒNICA DE LA SETMANA

Començàvem la setmana amb la celebració del “Mobile World Congress 2012” a Barcelona, una de les fires de telefonia mòbil més importants del món, que ha registrat prop de 67.000 visitants i ha generat un important impuls econòmic a la nostra ciutat, i que va ser impulsat per Govern municipal de l’alcalde Jordi Hereu i el tinent d’alcalde Jordi W. Carnes.  

Mentrestant, en el marc de la reunions que la nova direcció està duent a terme amb representants de la societat civil catalana, dilluns en Pere Navarro i la Mónica Lafuente es reunien amb una delegació d’Unió de Pagesos, per tractar qüestions com la reforma de la PAC, el ple monogràfic sobre agricultura celebrat al Parlament i la preocupació per la inviabilitat d’algunes explotacions agràries, fruit d’una política equívoca de preus. 

La guerra del dèficit

Dimarts va ser un dia de gran intensitat informativa. D’una banda, coneixíem la sentència del Tribunal Suprem que ha absolt a l’exjutge Baltasar Garzón de prevaricació per haver investigat els crims del franquisme. Permeteu-me que recordi l’adhesió de la direcció del PSC, ara fa dos anys, al manifest dels sindicats en recolzament a Garzón per la seva instrucció en favor de la memòria històrica i contra els crims comesos durant la dictadura.

I de l’altra, es feien públiques també les alarmants xifres del dèficit a Espanya, que se situen en un 8,51% del PIB., i de nou el govern del PP responsabilitza a les autonomies de l’incompliment dels objectius de dèficit. Podríem plantejar aquí una altra similitud entre els governs de CiU i el PP. Els dos governs han presentat unes xifres amb un important desviament, molt allunyades de les seves previsions inicials, i els dos governs culpen els anteriors governs, quan aquest desviament s’explica, bàsicament, per la caiguda sense precedents dels ingressos. Des del PSC ho hem advertit reiteradament: només amb polítiques d’austeritat i retallades, com les que estan duent a terme a Catalunya i Espanya, no sortirem d’aquesta crisi. “No per fer més retallades, sobretot de les que s’anomenen indiscriminades a qui més pateix, s’aconsegueix crear benefici, crear riquesa i recuperar l’economia. No per aquesta llum verda a més retallades, el país se’n sortirà”. Es pot dir més alt, però no més clar, tot i que sembla que no volen escoltar: Rajoy anuncia noves retallades.

A finals de setmana, des de Brussel•les s’ha rebutjat la petició d’Espanya de flexibilitzar el dèficit, el mateix que Artur Mas li demana al president Rajoy en relació al dèficit català, i s’ha fet efectiu el tractat d’austeritat. El govern del PP, tanmateix, va per lliure i ha aprovat avui un sostre de despesa d’un 5,8%, molt superior al 4,4% del PIB pactat amb la UE .

Finalment, el govern d’Artur Mas va decidir dimarts instar el ministeri de Foment a tirar endavant la modificació de la Llei Ferroviària, per a subscriure les condicions que els lligarien a l’empresa fins al 2015. Si el Govern del PP no fa cas a la reclamació catalana, la Generalitat no tindrà cap més remei que quedar-se tal com està. Un cop més el govern de CiU demostra la seva feblesa negociadora i al desídia en la seva gestió: sense conveni, Renfe no estaria obligat a fer les inversions necessàries i mentre negocies, els usuaris en són els principals afectats. Quan el conseller Recoder parla d’obrir el servei, es refereix a un procés de privatització?. Haurem d’estar atens a les negociacions.

Proposta del PSC de Pacte Fiscal

Dimecres va ser un dia especialment important pels socialistes catalans. El nostre Primer Secretari va presentar la proposta del PSC pel que fa al Pacte Fiscal. Us recomano la lectura de la conferència d’en Pere Navarro al Col·legi de Periodistes i l’Especial “Pacte Fiscal del PSC”, on trobareu el detall de la nostra proposta d’un model de pacte fiscal ambiciós, just i possible. D’imprescindible lectura són també l’entrevista de l’ACN a Pere Navarro de diumenge passat i l’entrevista a Rocío Martínez Sampare de dijous a TV3.

En defensa de la universitat pública catalana

La setmana passada eren els estudiants de València i aquest dimecres va ser el torn del món universitari català, cridat a la vaga en protesta per les retallades en l’educació. La manifestació va recórrer els carrers del centre de Barcelona i només la irrupció dels de sempre, aquells que no tenen res millor a fer que cremar contenidors i trencar aparadors, va acabar ennuvolant una multitudinària jornada de reivindicació. Com ja ve sent habitual també, el PP i la seva caverna mediàtica no van perdre l’oportunitat d’acusar els socialistes de ser-ne els instigadors. Dijous continuaven les protestes i els tancaments a les rectories d’algunes universitats catalanes. Des del PSC condemnem els actes violents i donem suport als continguts de les reivindicacions. Mentrestant, al congrés dels diputats, els socialistes catalans preguntàvem al ministre d’Afers Estrangers quina és la posició del govern respecte a l’ús de les llengües cooficials a la UE. Recordem el nomenament de Martin Schulz com a president del Parlament Europeu i el seu compromís a permetre l’ús del català en els plens de la cambra europea. I al parlament de Catalunya, presentàvem una resolució perquè el departament de cultura elabori un full de ruta individualitzat per a cadascun dels grans equipaments culturals. Com bé deia la diputada Consol Prados, “el què demanem és lideratge”.

8.738 motius més per rectificar unes polítiques errònies

Hem conegut també avui les dades de l’atur: a Catalunya, 642.000 aturats; a Espanya, gairebé cinc milions. Ni les polítiques del conseller Mena ni la reforma laboral del govern del PP, que compta amb el suport de CiU, ens condueixen pel camí de la recuperació econòmica.

Respecte a les dades de l’atur hem expressat  “el neguit i preocupació” del PSC i ens hem preguntat si les polítiques del Govern són les més adequades , hem denunciat la “molta gesticulació i poca concreció” i hem constatat que el pla de xoc del conseller Mena va presentar a l’octubre de 2011 pactat amb el PP ha fracassat i té com a resultat 26.000 aturats més a Catalunya . És per això que els socialistes hem demanat la compareixença de Mena perquè doni comptes de la valoració del seu pla de xoc.

Assemblea del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

No voldria acabar el post sense un record a aquells joves que, malgrat els temps difícils que ens toquen viure, segueixen treballant per una societat millor a través de les entitats juvenils. Aquest dissabte he assistit en representació del PSC a  la 34a Assemblea General del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya al meu estimat barri del Guinardó de Barcelona, on he pogut xerrar amb gent molt valuosa com el Javi López i el David Lizoaín (JSC), el Dani i l’Oriol Casabella (AVALOT) o el Victor Albert i el Jonathan Marquez (AJEC).