Estem davant la revolució conservadora a Catalunya i a Espanya? I a Europa? Són les mesures adoptades pels governs de CIU i PP part d’una estratègia del shock, teoritzada per Naomi Klein, davant una esquerra política recentment  derrotada i una esquerra social dividida i afeblida?

És una idea suggerida arran d’ haver vist fa unes setmanes  la pel·lícula biogràfica de M. Thatcher, més centrada en la vellesa i les seves seqüeles que no pas en una descripció les anys de l’hegemonia de la Dama de Ferro i el seu programa polític. Però que permet recordar que,   per a ella , la Gran Bretanya estava “malalta”. Malalta  de polítiques keynesianes, de sindicats, d’un Estat del Benestar fort. La solució proposada pels conservadors britànics d’ aleshores  avui ens resulta molt familiar; conservadorisme, aprimament de l’Estat, disciplina fiscal, privatitzacions i debilitar els sindicats i  l’esquerra social en general.

La dreta a la Gran Bretanya dels 80 va  construir  tot un discurs culpabilitzador de l’esquerra tant de les  causes de la crisi , com les seves “doloroses” conseqüències,   que la dreta ha d’ “administrar” i de passada, aplicar el seu programa màxim de desregulació, aprimament del sistema de benestar i de retrocessos socials. Exactament com fa la dreta espanyola i catalana i que  assenyala Bassets en el seu article “La culpable es la izquierda”.  “Mutatis mutandis” a Espanya podríem estar davant una revolució d’enquestes característiques amb un afegit; la recentralització de l’Estat avui per avui només “insinuada” en fets com el retorn de la CMT a Madrid, amb el recurs retòric omnicomprensiu de la “racionalització” administrativa.

Vagi per endavant que dubto que  l’estratègia dels socialistes hagi se basar-se en la “por a la dreta”. Pot ser efectiva a curt termini, però a mig i llarg té el risc d’evitar que l’esquerra se centri en reconstruir i explicar el seu projecte, o que només ho faci en “relació a” l’adversari polític. Sóc més partidari de “l’esperança en l’esquerra”. Però diagnosticar amb encert l’ofensiva conservadora (no serà revolució sino triomfa), és clau per saber donar la resposta que la societat ens demana.

CRÒNICA DE LA SETMANA

“Ni la reforma laboral, ni retallades”

Després de la manifestació de diumenge 19 de febrer contra la reforma laboral impulsada pel PP amb el suport de CiU, dilluns era el moment de fer-ne un anàlisi més en profunditat. Tal com va dir en Pere Navarro, al capdavant de la manifestació, el president Mas hauria d’aportar alternatives, i reunir-se amb els sindicats i els agents econòmics. Sobre aquest tema, us recomano l’Especial “No a la reforma” que hem realitzat des de l’Oficina Parlamentària del PSC, i la lectura del Manifest subscrit per CCOO i UGT contra la reforma, els articles de Joaquin Estefania a El País i de Josep Maria Rañé a El Punt Avui, i el bloc de Ignacio Escolar.

La suspensió de les taules bilaterals CiU-PSC

Després del 12è Congrés, des de la nova direcció socialista ens vàrem mostrar oberts a entendre’ns amb CiU, coneixedors de la nostra responsabilitat com a oposició en un moment de greu crisi econòmica, i vàrem oferir mà estesa al President  Mas. Fruit d’aquest oferiment de diàleg en positiu es va acordar la creació d’una comissió bilateral PSC-CiU on treballar sobre quatre punts: fiscalitat, cohesió social i serveis públics, reactivació econòmica i creació d’ocupació, i cohesió territorial. A hora d’ara, els socialistes catalans hem suspès aquestes reunions bilaterals. Entenem que la geometria variable a que apel·la CiU és cada cop menys variable i instem al president Mas a que expliqui clarament a quin acord ha arribat amb el PP i quines són les línies vermelles a no traspassar. No parlem només de l’acord de pressupostos, aprovats la setmana passada amb l’abstenció condicionada del PP, sinó també del suport gratuït de CiU al Congrés dels Diputats, quan el PP no ho necessita perquè compta amb majoria absoluta, del silenci de CiU davant el discurs centralista del govern del PP, o del seu recolzament a una reforma laboral agressiva, injusta i ineficaç.

A aquestes alçades preguntar-se qui sembla manar a Catalunya té una resposta més que òbvia: el Partit Popular. Només cal veure a Alícia Sánchez Camacho passejar-se per les televisions i les ràdios d’arreu del país reivindicant el què considera un èxit absolut, mentre des de CiU la conviden amablement a baixar els fums, perquè no poden deixar-se perdre els sectors més sobiranistes. I és aquí on de nou torna el clàssic de la política catalana: l’ambigüitat i les contradiccions flagrants de CiU.

Si CIU ha estat incapaç de sumar el PSC i la resta de partits de l’oposició excepte el PP en una llei de tanta importància com la dels Mitjans Audiovisuals Públics, que en qualsevol país democràtic son fruit del consens dels grans partits per tal de garantir-ne el pluralisme, és evident que altres qüestions “de país” com la Llei Electoral difícilment prosperaran. En aquest sentit recomano els articles signats per en Joan Ferran “ Cop d’Estat a la Corpo” i “Asalto a la Corpo”.

#primaveraValenciana

Aquests dies tothom parla de València i no precisament per la proximitat de les famoses falles i la cremà. La manifestació de dimarts no és més que l’expressió del punt més àlgid d’una política desmesurada i gens planificada de retallades, que va portar a alguns estudiants de l’Institut Lluís Vives de València a sortir al carrer. La resposta policial va ser del tot excessiva, desmesurada i desproporcionada. Des del PSC exigim una investigació que depuri responsabilitats dins del comandament polític però també responsabilitats polítiques. Des del govern, el mateix ministre Fernández Díaz ha admès que es van cometre alguns excessos, però no hi ha prou amb obrir un expedient informatiu. L’actitud del mateix cap de la policia, referint-se als estudiants com a “l’enemic”, és totalment inadmissible i contrària a l’esperit d’una policia democràtica.

Més corredor mediterrani

La setmana passada vam ser coneixedors de les intencions del govern del PP de prioritzar el Corredor Central, malgrat que la UE ja s’havia pronunciat a favor d’incloure el Corredor Mediterrani com a eix prioritari del transport europeu. Els socialistes catalans hem anat per feina i aquesta mateixa setmana l’eurodiputada Maria Badia ha emplaçat a la Comissió Europea a que es pronunciï sobre el futur del Corredor Mediterrani. La desaparició d’aquesta infraestructura de l’agenda del govern del PP esdevé un dur contratemps pels nostres interessos com. Els socialistes sempre hem apostat i defensat el Corredor Mediterrani com una infraestructura de transport estratègica i cabdal pel creixement econòmic de Catalunya, i així ho continuarem fent. La resurrecció del Corredor central és, sense cap mena de dubte, un despropòsit impossible d’assumir econòmicament, una equívoca concessió als barons territorials del PP.

Aprovem la primera llei processal del Dret Civil català

L’activitat parlamentària d’aquests darrers dies, al marge de l’acord tàcit entre CiU i el PP, ens ha portat una excel·lent notícia. A instàncies del nostre grup parlamentari, el ple d’aquesta setmana ha aprovat una Proposició de Llei del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, via prioritària d’accés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dels assumptes civils regits pel dret català. Aquesta és la primera llei processal que aprova el Parlament des del seu restabliment l’any 1980 i consolida el dret civil català, situant al TSJC al centre del poder judicial a Catalunya. El desplegament de l’Estatut d’Autonomia és per a nosaltres una prioritat i amb l’aprovació d’aquesta llei avancem cap a una model de justícia més propera i al servei del ciutadà. 

Seguiment a les conseqüències del caos de la PIRMI

 El govern català va aprovar l’estiu passat una reforma de la Llei de la Renda Mínima d’Inserció, que de fet amagava el desmantellament d’aquesta prestació social sota l’aixopluc de la lluita contra el frau. Un lamentable episodi propi d’un govern  que improvisa, mentre els ciutadans paguen les conseqüències de la seva desgavellada gestió.És per això que els socialistes vàrem presentar aquesta setmana una interpel·lació al Ple, instant el govern a atendre a la gent que ho necessita i a resoldre les més de 10.000 sol·licituds del PIRMI que acumula des de l’any passat.

A les Corts: reforma del Senat, drets lingüístics i territorialització del 0,7 de l’IRPF.

Permeteu-me un apunt sobre tres notícies que han tingut lloc aquesta setmana a les Corts Generals. En primer lloc, com sabeu, des del PSC apostem per la reforma del Senat com a veritable cambra de representació territorial (autonòmica) i en aquest sentit vàrem presentar i defensar una moció al Senat, que insta a la creació d’una ponència en la Comissió de Reglament que estudiï la reforma d’algunes funcions i competències de la cambra alta. La segona notícia té un regust certament amarg i segueix l’estela del PP més conservador i centralista. La resolució impulsada pels socialistes catalans, per tal que es respectin els drets lingüístics dels ciutadans en matèria de Justícia i que els magistrats tinguin nocions del dret civil de cada autonomia, no ha prosperat amb els vots en contra del Grup Popular i la connivència de CiU, que ni tant sols ha fet l’intent de persuadir-los. Com bé va dir el diputat del PSC i vocal en la Comissió de Justícia del Congrés, Àlex Sáez, “tot i que la posició del PP coarta el reconeixement de les llengües oficials, des del PSC continuarem treballant en favor de la pluralitat lingüística”.

Per acabar , el nostre Grup a les Corts ha presentat una proposta sobre la territorialització del 0,7% i que hauria de permetre que les entitats socials d’àmbit català gestionin els fons provinents de la recaptació del 0,7% de l’IRPF recaptat a Catalunya.

Epíleg

En el marc de la reunions que la nova direcció està duent a terme amb representants de la societat civil catalana aquesta setmana ens vàrem reunir amb els representats d’Òmnium Cultural a la seu nacional del PSC. Sobre la taula temes com ara l’acord nacional per la Cultura, la importància de garantir la immersió lingüística a les escoles catalanes i el desenvolupament de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Per acabar, aquest cap de setmana ha estat intens pel que fa a la celebració dels congressos territorials del PSC. A Girona, Juli Fernández ha estat escollit 1er secretari, a Lleida ho ha estat el company Àngel Ros, a l’Anoia l’amic Teo Romero  i a les Terres de l’Ebre la diputada i companya Núria Ventura, i Cristòfol Gimeno al Bages-Bergedà. A tots ells molts encerts i bona feina.