Naturalment, l’actualització setmanal del meu Diari a Internet està dedicada gairebé en exclusiva a l’anàlisi i conseqüències dels resultats electorals de diumenge passat. Després hi trobareu una selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo amb l’enllaç al web de la Generalitat on es troben els resultats electorals i a la secció del lloc web de l’Ajuntament de Barcelona dedicat específicament als resultats electorals de la ciutat.

El mínim que es pot dir del resultat electoral és que ningú no havia previst la davallada de CiU. Molta gent havia pronosticat el creixement d’ERC, de Ciutadans i d’ICV, un gran resultat del PPC i una forta davallada del PSC, però ningú havia previst un descens tan gran de CiU i, correlativament, que l’increment d’ERC fos tan gran. Tampoc s’havia previst un increment tan important de la participació, gairebé un 70%, deu punts més que la registrada el 2010.

CiU ha obtingut 50 escons, dotze menys que el 2010; ERC n’ha obtingut 21, onze més que el 2010; el PSC, tot i obtenir més vots que ERC, n’obté 20, vuit menys que el 2010; el PPC n’obté 19, un més que el 2010; ICV-EUiA n’obté 13, tres més que el 2010; Ciutadans n’obté 9, sis més que el 2010; i la CUP entra per primer cop al Parlament amb 3 diputats. Solidaritat Catalana per la Independència perd els seus quatre diputats i es queda fora del Parlament, obtenint menys vots que Plataforma per Catalunya, que tampoc obté cap escó.

La primera dada rellevant és precisament la sorpresa per un resultat inesperat. Tots havíem estat víctimes de la bombolla mediàtica que havia llegit la manifestació de la Diada com a aval de l’aposta d’Artur Mas, un tsunami capaç fins i tot d’arraconar el conflicte social. Ni la vaga general del 14D a Catalunya ni les manifestacions que la van precedir i acompanyar van introduir cap matís en l’anàlisi: les eleccions només havien de servir per certificar la via independentista i el lideratge absolut d’Artur Mas. Més que fer autocrítica, potser que responsables polítics, opinadors i periodistes fem que això no ens torni a passar en un país que fins ara havia estat massa segrestat per un únic pensament.

Certament la dinàmica de la polarització Catalunya-Espanya ha ajudat els partits que governen (CiU i PP) a suavitzar el lògic desgast que implica la crisi econòmica però, finalment, el resultat no és tan diferent al d’altres països que han celebrat eleccions en plena crisi: els partits de govern (PSC inclòs, perquè els ciutadans encara el consideren partit de govern malgrat portar dos anys a l’oposició a Catalunya i un any a l’oposició a Espanya) són castigats i els partits d’oposició, els extrems, són premiats. Aquesta ha estat la inapel·lable voluntat del poble.

Ara bé, qui va decidir avançar les eleccions convençut que en sortiria beneficiat? Artur Mas. Ell, que demana ara responsabilitat a tothom, és l’únic responsable d’haver avançat unes eleccions en el pitjor dels moments econòmics i socials per un estricte i mesquí interès partidista. El Parlament ja tenia una majoria partidària del dret a decidir, més o menys com la d’ara.

Recordem el que deia el programa de CiU l’any 2010: “El pacte constitucional establert en el marc de la transició ha arribat al seu límit, especialment després de la interpretació que n’ha fet la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, aprovat en referèndum per la ciutadania de Catalunya. Si no és que se’n vol assumir resignadament el resultat, cal canviar la política seguida fins ara. L’autogovern de Catalunya es deu al dret democràtic i irrenunciable de tota nació a decidir el seu futur. Només amb l’exercici del dret a decidir Catalunya podrà garantir ser una nació cohesionada; amb progrés econòmic i social, i reconeguda. Les aspiracions d’autogovern del poble de Catalunya no poden tenir, doncs, cap més límit que la democràcia. A través de l’exercici del dret a decidir, proposem un camí possible i real per assolir l’autogovern que Catalunya necessita i reclama. Per això situem, entre d’altres, la proposta d’un model de finançament propi com un dels grans objectius per als anys vinents”.

També era aquest el plantejament d’ERC l’any 2010: “La feina d’assolir una majoria social s’ha de fer en paral·lel a la reivindicació del Dret a Decidir del poble català. Per això des del Parlament de Catalunya hem aprovat la Llei de Consultes que ha dibuixat el marc legal ens permetrà, en aquesta propera legislatura, impulsar un referèndum sobre el futur de Catalunya. Amb aquest objectiu buscarem el consens polític en la resta de partits de l’arc parlamentari per poder assolir la majoria política necessària per impulsar aquest referèndum”.

Artur Mas va demanar una “majoria extraordinària” per dirigir la transició nacional a partir del dret a decidir, i la resposta dels ciutadans ha estat inequívoca: té menys suport que l’any 2010, ha perdut 12 escons i 90.000 vots amb una major participació. Artur Mas no ha obtingut el mandat democràtic que reclamava. Això sí, el Parlament segueix tenint una majoria que defensa el dret dels catalans a ser consultats sobre el futur de Catalunya i, per tant, els que pensen que amb la gran patacada que ha rebut Artur Mas s’ha acabat la “qüestió catalana”, s’equivoquen de totes totes.

Però, certament, els ciutadans no han votat només en favor del dret a decidir, han votat sobretot a favor de combatre la crisi i de defensar la cohesió social i els serveis públics de l’Estat del benestar. I els ciutadans tenen dret a que un govern fort, amb el suport d’una majoria parlamentària sòlida i estable, governi quatre anys amb el primer i principal objectiu de lluitar contra la crisi i assegurar una societat cohesionada.

En aquests moments pocs dubten de la temeritat d’Artur Mas en haver avançat les eleccions sense preveure un escenari polític de major fragmentació i polarització. Però ara sembla que Artur Mas està a punt d’incórrer en una temeritat encara més gran: assolir la investidura sense assegurar una majoria de govern àmplia, sòlida, estable i coherent per quatre anys. No seria la primera vegada que un gran error és seguit d’una successió d’errors tant o més importants. Pel bé de Catalunya espero que no sigui així.

Les opcions d’Artur Mas són, com a mínim, tres (no desenvolupo aquí possibilitats de govern de més àmplia base o d’unitat que tampoc no caldria descartar): cercar una majoria estable de govern amb ERC per pitjar l’accelerador cap a la independència, cercar una majoria estable amb el PPC per continuar una política d’austeritat extrema i retallades socials, o cercar una majoria estable de govern amb el PSC si es capaç de rectificar en els terrenys nacional i social, renunciant a l’enfrontament amb l’Estat, la divisió de la societat catalana i les receptes neoliberals.

Per responsabilitat crec que Artur Mas té l’obligació de treballar per una investidura que asseguri l’estabilitat i la coherència d’un govern al llarg de quatre anys. Si no s’hi veu amb cor o no és capaç de fer-ho en les properes setmanes, també per responsabilitat, hauria de deixar que ho provés un altre dirigent de CiU.

Arribats fins aquí algú em pot retreure que no hagi parlat encara del resultat del PSC. Ho faig sense embuts: en el context més advers en el que mai ens haguem trobat, el PSC ha obtingut el pitjor resultat de la seva història i, a més d’intentar contribuir a la solució dels problemes que afecten els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el PSC ha de reprendre l’impuls renovador del darrer Congrés, ha d’aprofundir-lo i estendre’l a tots els seus àmbits d’actuació política, ha de prosseguir un procés de debat intern i de diàleg amb la societat per reconstruir el projecte socialista i contribuir a la refundació de l’esquerra catalana. Després en parlaré una mica més.

Us proposo ara la lectura d’una bona colla d’articles sobre l’anàlisi dels resultats electorals i de les seves conseqüències:

• El fracaso de Mas, Manel Manchón
• Las urnas dan un portazo a Artur Mas, José R. González Cabezas
• Artur Mas repite la jugada Alvarez Cascos (con parecido éxito), Ignacio Escolar
• Órdago fracasado, editorial d’El País
• Un accidentado viaje a Ítaca, Francesc Valls
• La aventura es la aventura, Lluís Bassets
• Mas tira por la borda su liderazgo, Soledad Gallego-Díaz
• Un país tan viu com esqueixat, Antoni Puigverd
• Una posible interpretación del 25-N, Dídac Queralt
• El calvario que le espera a Mas, Lluís Foix
• La voluntad del pueblo, Lluís Foix
• Fatal dilema, Kepa Aulestia
• Elecciones cargadas de infidelidad, José Pablo Ferrándiz i José Juan Toharia
• Hundimiento de una estrategia, José Antonio Gómez Yáñez
• Unas autonómicas en clave de generales, Lluís Orriols
• Per què CiU va veure un miratge, M. Dolores García
• Riesgo de frentismo, editorial d’El País
• Con 87 tampoco bastaría, Enric Company
• El paréntesis y la dura realidad, Josep Ramoneda
• La meditación del rey destronado, Lluís Bassets
• És l’hora dels pactes, Lluís Foix
• L’error del 12 de setembre, Francesc de Carreras
• Interpretar la complejidad, Joan Majó
• Parlem de reversió de les retallades i de federalisme, Jordi García-Petit
• Els millors també fallen, Joan Tapia
• La voluntad de un pueblo, Miquel Iceta
• Davant una altra legislatura curta, Lluís Foix
• Independència: mites i veritats, Josep Oliver Alonso
• Majories excepcionals, Rafael Nadal
• Política, convicción y responsabilidad, Lluís Foix
• Mas, a la ratera d’ERC, Joaquim Coll
• El fracàs d’un projecte (1), Juan-José López Burniol
• Nou Barris es cabreja, Ramon Suñé
• De imprevistos, tópicos y profecías, Margarita Rivière
• El rehén d’ERC, editorial d’El País
• Lectures apropiades, Pepa Bueno
• El espejo roto de Artur Mas, Manel Manchón
• La renuncia de Mas, José Antonio Zarzalejos

Pel que fa als resultats obtinguts pel PSC i a la necessitat de reconstruir el seu projecte us convido a llegir els següents articles:

• Caída suave, ¿crisis aplazada?, Joan Subirats
• El plebiscit contra el govern d’Artur Mas fa necessàries noves aliances, Albert Aixalà
• Editorial, Nou Cicle
• El viatge d’Ulisses i els socialistes, Josep Borrell
• Carta oberta del Primer Secretari, Pere Navarro
• Humildad y responsabilidad, Laia Bonet
• PSC, decadència o resiliència, Joaquim Coll
• Una reflexió sobre els canvis necessaris, Jaume Collboni

Per tal de contribuir al debat he preparat un modest lloc web amb materials www.reconstruccio.cat Crec que, encapçalats per Pere Navarro, i tal com ell mateix afirmava en la carta oberta a la militància del 30 de novembre, “cal accelerar el procés de renovació i canvi que vam iniciar en el darrer congrés per reconstruir el projecte socialista a Catalunya i convertir-lo, de nou, en una alternativa de govern”. Personalment crec que reprendre amb tota l’ambició els temes dels que ja vàrem parlar en el debat congressual i renovar les nostres idees, innovar la nostra forma de fer política, obrir el nostre partit, creixent cap endins i cap enfora, i reconnectant amb la societat catalana. Se’ns ha girat molta feina i cal que estem a l’alçada de la nostra història, de l’exigència de la nostra militància, de les esperances dels nostres electors i de les expectatives de la societat catalana. De nosaltres depèn el futur d’una socialdemocràcia catalanista i federalista.

Com diu Jaume Collboni en l’article que us he recomanat, cal donar resposta a la qüestió democràtica plantejada pel moviment 15-M, la qüestió nacional que es va posar de relleu l’11-S i les demandes socials expressades el 14-N. Convé que PSC plantegi les seves alternatives en estreta relació amb tots aquells sectors que no es resignen a la impotència de la política front els mercats i convé també que la nostra aposta federal pugui relligar-se amb un incipient moviment ciutadà que en forma de manifestos va prendre la paraula abans de les eleccions des de Catalunya però també des de la resta d’Espanya.

Precisament sobre el debat al voltant de l’encaix entre Catalunya i Espanya us vull recomanar les següents lectures:

• Puentes en construcción, Carme Valls-Llobet
• Nostalgia constitucional, Joan Botella
• Llamamiento a la reconciliación familiar, Manuel Cruz
• Montilla ha parlat, Albert Sáez
• Conferencia de José Montilla a Córdoba, informació i text integre

Sobre la situació política i molt especialment la situació econòmica i social d’Espanya i el fracàs de les polítiques desenvolupades pel govern del PP us recomano que llegiu els articles següents:

• El precio de la justicia, editorial d’El País
• España en la encrucijada, Alain Minc
• ¿Mejor que hace un año?, Jordi Sevilla
• Crisis y conciencia social, Santiago Carbó
• Devaluación forzada, editorial d’El País Negocios
• Devaluación y sostenibilidad de la deuda, José Carlos Díez
• Sobrevivir hasta 2014, Joaquín Estefanía
• El ataque alemán desahucia a España, Manuel Ballbé i Yaiza Cabello
• Luis de Guindos se niega ante la OCDE a aplicar sus recomendaciones para salir de la crisis, Jordi Ortega
• Rajoy rompe su última promesa, Ramón Muñoz
• El trampantojo, Joaquín Estefanía
• Incentivar la economía y el empleo, Carmen Alcaide
• Luchando contra el déficit, Angel Laborda
• España se esconde del rescate, Jesús Sérvulo González
• Sobre la deriva de la política econòmica europea us recomano que llegiu els següents articles:
• Lo que nos une a los europeos, una respuesta contra la austeridad une a los ciudadanos de Europa, Jordi Ortega
• Un presupuesto para una Unión ambiciosa, Ramón Luis Valcárcel Siso i Martin Schulz
• La UE recorta en futuro, editorial d’El País
• ¡Sí que hay alternativas!, Jordi Ortega

Amb debats més de fons, us recomano que llegiu els següents articles:

• Sin izquierda catalana, el PSOE sin gobierno, Agenda Pública
• La desigualdad está acabando con el capitalismo, Robert Skidelsky
• Periodisme, poder i llibertat, Lluís Foix
• El reto de las izquierdas en Catalunya y en España, Vicenç Navarro
• Los próximos 50 años, Emilio Ontiveros
• El estilo de la derecha, Margarita Rivière
• ¿Cuál es el perfil político de los electores más jóvenes?, Marta Romero
• La democracia, en peligro, Josep Ramoneda

Tot celebrant la decisió de l’Assemblea General de Nacions Unides d’acceptar Palestina com a Estat observador, us recomano que llegiu els següents articles:

• Los argumentos en pro de Palestina, Daoud Kuttab
• Una fiesta por la paz y la justicia, Saeb Erekat
• Palestina en la ONU, editorial d’El País
• ¿Por qué acudimos a Naciones Unidas?, Saeb Erekat
• Un relato europeo sobre los colonos israelíes, Soledad Gallego-Díaz

“Perles” del programa del Polònia emès el 29 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
- El cotxe del PSC a punt de caure a #labisma… només hi falta que hi pugi #pintenBustos. Es veu que la culpa és del gps (de la comandanta Chacón) que deia que el camí del catalanisme era ple de perills, i que calia seguir el del federalisme.

- El “shock posttraumàtic convergent” de Pilar Rahola després de la patacada de CiU. Sí, es recuperarà, però no li convenen ensurts… Cuní en té cura, però no sé si ha acabat de pillar això dels ensurts, així que en comptes de dir-li que en Mas va treure 50 diputats, li diu que van ser 100 i ella ja es veu independent i Ministra de Cultura.

- Brutal l’entrada triomfal de David Fernández (dins d’un contenidor) al bar del Parlament per pactar amb Joan Herrera el repartiment de, diguem-ne competències: la defensa de l’escola pública, la protesta contra el transvassament, els desnonaments…

- Extraordinari número final amb la crucifixió de La vida de Brian però en versió Oriol Pujol, Mas, Duran i Mascu. Oriol Pujol: “Jo em pensava que els que ens crucificarien serien els de Madrid, no els nostres!”

[Pujol] És cert que si ara ho penses
et sembla tot fatal
i potser enyores el pacte fiscal
Però no tot és terrible,
hi ha coses que van bé
i encara estem millor que el PSC.
[Tots] Mira la part bona del resultat
[Mas] Què coi té de bo que haguem punxat?
[Mascu] Artur no et desesperis,
continuem manant
i això que no vam fer callar en Duran.
[Pujol] Si ens “camelem” Esquerra
ens pot donar suport.
[Duran] això mai!
[Pujol] perquè en Junqueras
no és com en Carod!
[Tots] Mira la part bona del resultat
seguirem manant, això està cantat!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- La d’Oriol Pujol sol a la creu…. “no entenc com m’he crucificat jo sol, tu”… algú ens ho explicarà o ens n’assebentarem pels diaris? voluntaris? aiiii

[LA PICADA D’ULLET] 
- Que bo Duran fent-li menjar a Mas l’estelada amb patates.

[ARXIU HISTÒRIC] 
[2/11/11] Trias es vol jubilar. Diu que vol seguir sent alcalde de Barcelona, però jubilat! Visitar obres, jugar a petanca, cuidar els fills dels consellers i secretaris generals…

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- Oriol Pujol: “Va, nenes, fora, que el president no està per ballarugues”
- Pilar Rahola a Josep Cuní: “Deixa’m La Vanguardia, a veure si entenc l’article del Juliana”

[LA CANÇÓ] El rap d’en Junqui

Que és aquest rebombori
tinc doble diputats
qui és segona força
qui els té més ben posats
sentiu els almogàvers
que arriben en vuit naus?
doncs ara mana el menda
JUNQUERAS IN DA HOUSE!
Junqueeeras, Junqueeeras, Junqueras in da house!
Esquerraaaa ho petaaaa, governabilitat!

[SURREALISTA] 
- Junqueras trucant a l’Alícia per demanar-li consell sobre la seva relació amb Mas: “com és ell, què li agrada??”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
- Els de Ciutadans… de ressaca electoral.

[RABIETA] 
- Rajoy, De Guindos i Montoro, de celebració: “Vote, vote, vote, a Artur no hay quien lo vote” o “In-Inda-Inda lo petará”

ZW 326 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

iCity Project
http://www.icityproject.com/

En l’escenari actual de retallades, on els pressupostos es redueixen, la necessitat d’identificar noves formes de col·laboració en la prestació de serveis d’interès públic es converteix en essencial per mantenir la qualitat en les ciutats europees. D’altra banda, la creixent demanda de la societat per obrir la informació i els béns públics per a la seva reutilització obre noves oportunitats per explorar altres maneres d’oferir aquests serveis que han estat tradicionalment (i únicament) prestats per les administracions públiques.

El projecte té com a objectiu fer d’iCity un pas endavant en la co-creació de serveis d’interès públic per part de tercers (desenvolupadors, petites i mitjanes empreses…) que estan lluitant pel seu espai com a proveïdors de serveis en els espais urbans de ciutats intel·ligents. iCity es proposa desenvolupar i implementar una nova metodologia que permeti que aquestes parts interessades puguin crear, implementar, operar i explotar serveis basats en l’ús de la informació pública disponible, els actius digitals i les infraestructures existents a les ciutats. En resum, una nova via per a la participació dels usuaris en la creació de serveis d’interès públic, més enllà del concepte d’Open Data, ja que ofereix un nou enfocament d’infraestructures obertes on  les xarxes municipals de les TIC, ja desplegades al espai urbà, estaran disponibles i accessibles per al públic en general amb l’objectiu de maximitzar el nombre de serveis d’interès públic desenvolupats.

Podeu seguir tota la informació vinculada a iCity Project a Twitter @icityproject #icityproject i Facebook.

ZW 327 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Plataforma Voto-E
http://www.votoe.es/

La plataforma Voto-E és un portal web 2.0 que pretén ser un pol de coneixement que compili tota la informació rellevant sobre sistemes de votació electrònica, permetent “establir les bases per al desenvolupament eficaç i efectiu d’aquests sistemes tecnològics en un curt o mitjà termini de temps en entitats de qualsevol naturalesa, d’àmbit públic i privat”.

Un punt de trobada d’experts en la matèria i de totes aquelles persones interessades en el tema que vulguin estar informades sobre els avenços pel que fa al vot electrònic. Al portal hi trobareu: Documentació, Pilots de voto-e, a més d’un Fòrum, Notícies, Esdeveniments…

Podeu seguir tota la informació vinculada al projecte a Twitter @ProyectoVotoE #Votoe i Facebook.