Article publicat a la revista digital ”L’altra mirada” , 1 de desembre de 2012

Tot procés històric exigeix temps, hegemonia i amples majories. Crec que reivindicar el dret a decidir per avançar cap a un estat propi, dos drets que tenim com a poble, s’inscriuen en el que podríem dir un procés històric, encara que nomes sigui perquè qüestionarien l’actual encaix de Catalunya en Espanya. L’aposta per l’autodeterminació de Catalunya també necessita temps, hegemonia i amples majories. El que ha fet el president Mas, amb la seva gestió del procés i amb l’avançament electoral, és una greu irresponsabilitat que li ha passat factura electoral i que deixa la governabilitat de Catalunya molt en precari. Crec que una sincera i realista gestió del procés de sobirania exigia:

-      L’aposta per l’estat propi reclama el suport de les més amples majories. Apropiar-se d’aquest objectiu com ha fet Artur Mas ha estat un greu error. Molta gent a Catalunya, sobiranista, no comparteix ni de lluny l’imaginari de país de Convergència.
-      Exigeix una certa coherència nacional. Valgui com exemple la privatització de AT-LL. No es pot vendre a un grup de Madrid (Acciona),  Aigües Ter-Llobregat, única conca interna catalana. Semblaria que el control dels recursos naturals seria una primera aspiració del nou estat.
-      Un relat positiu i compartit de la nova Catalunya a construir. L’ anhel de sobirania no es pot fonamentar en negatiu, justificant-la, tant sols pels problemes que ens imposa el centralisme espanyolista.
-      Un procés que demana temps. Temps per la presa de consciència de la gent. Temps per construir les més amples majories. Temps per demostrar que no hi ha un altre camí, que s’han esgotat tots els marges de negociació.
-      Claredat en les pròpies files. Llançar objectius nacionals tant ambiciosos i ser desautoritzat pel líder del teu partit aliat, Duran Lleida, no dóna cap confiança sobre quina és la voluntat real de la coalició de CiU.
-      Recordar que una línia vermella infranquejable és la de la preservació de la unitat civil del nostre poble.

Els resultats electorals són una clara desautorització pel president Mas. Surt de les eleccions més feble. Amb menys autoritat. I amb més dificultats per garantir la governabilitat de la Generalitat. Enmig d’una crisi devastadora i amb una administració que necessita dels préstecs del govern de l’estat per sobreviure, Catalunya és ara més feble que el 12 de setembre, dia després de la Diada i la gran manifestació.

Per altra part, el front parlamentari sobiranista ha passat de 86 a 87 diputad@s. El que sí ha crescut és el front anti-retallades que passa de 54 a 66 (en teoria). Els partits que s’han posicionat amb claredat en contra de les retallades y a favor del dret a decidir, hem pujat. ICV ha crescut 3 escons i 120.000 vots, els millors resultats de la seva història. Crec sincerament que hem capitalitzat la nostra oposició a les retallades i el suport, sense ombres, al dret a decidir del poble de Catalunya.

Aquests dies CiU està lligant l’aposta per la consulta a la governabilitat, que per ells passa per una nova retallada de més de 4.000 milions d’euros. Per ells el camí del sobiranisme té un peatge que són les retallades pressupostàries. Per ICV, no, i desitjo que per ERC, tampoc.