Article publicat a el Periódico Digital signat conjuntament amb Sara Berbel Psicòloga social

Fa uns mesos persones i entitats de diversos àmbits professionals i diferents sensibilitats han estat treballant en el contingut i la posta en marxa d’una nova Iniciativa Legislativa Popular: La Renda Garantida Ciutadana Aquesta proposta pretén impulsar una renda condicionada per a totes aquelles persones que no arriben a mínims vitals, una proposta que ja recull l’actual Estatut.

Pensem que aquesta renda seria especialment decisiva per les dones en risc d’exclusió. Segons assenyala Nacions Unides en els seus informes, la pobresa és femenina ja que 7 de cada 10 pobres que hi ha en el món són dones. L’exclusió social no és un procés inevitable sinó que és el resultat de determinades polítiques que condueixen a un procés de segregació social de la qual en són víctimes algunes persones i grups socials. La precarietat laboral, el menor poder adquisitiu, les majors responsabilitats familiars i l’escàs accés de les dones a càrrecs de decisió fa de les dones un grup social que acumula més factors d’exclusió social, independentment de la seva intensitat. La bretxa salarial afecta al nostre país en una diferència de prop de 19 punts percentuals de mitjana, produint-se a favor dels homes en tots els estrats socials i econòmics. D’altra banda, més del 80% dels contractes que es fan a temps parcial estan destinats a dones, amb la disminució de sou i prestacions socials que comporten.

Hi ha altres aspectes que també influeixen en el seu nivell de vulnerabilitat com, per exemple, la manca de reconeixement econòmic i social del treball domèstic i de cura, que les dones realitzem encara molt majoritàriament, la manca d’antiguitat als seus llocs de treball (un 23% de les dones porten menys d’un any a la seva feina) o les seves dificultats per arribar a càrrecs de decisió (només hi ha un 12% de dones en els consells d’administració de les grans empreses).

Alhora, les dones som les grans afectades per les retallades, no només es retallen els nostres drets sinó també aquells serveis públics que ens proporcionava l’incipient Estat Català del Benestar i que ens permetia optar a una vida amb una certa llibertat d’opció. Una llibertat que contenia límits clars degut a que les polítiques d’igualtat d’oportunitats, malgrat els avenços, encara no havien consolidat els seus objectius. De fet, les polítiques de dones i la legislació que desenvolupava allò que les nostres lleis bàsiques recullen: el dret a la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, són encara a les beceroles d’aconseguir els seus objectius. Els límits són gairebé imperceptibles per molts i d’una quotidianitat esgarrifosa per a la majoria.

Aquesta quotidianitat i naturalització ens ha portat a un mercat de treball clarament segregat. Les dones accedim, de forma general i majoritària, a llocs de treball que signifiquen una extensió del nostre treball en l’àmbit familiar: la cura i atenció a les persones. Des de la treballadora familiar fins a la catedràtica universitària, de forma general el nostre paper laboral està clarament dirigit a atendre, educar, cuidar, guarir… els sectors on tenim una presència més clara són: educació, salut i serveis socials. Segueixen havent sectors on ens és vetat clarament l’accés, les professions altament masculinitzades amb una presència simbòlica o inexistent de dones i amb dificultats socials, econòmiques i tècniques per accedir-hi.

La proposta de creació d’una Renda Garantida de Ciutadania es basa en el reconeixement d’ un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència, no lligat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’ inserció social i laboral, per a majors de 18 anys i residents a Catalunya. La quantia la marca una altra llei, la llei de prestacions socials de caràcter econòmic, ja aprovada l’any 2006 pel Parlament de Catalunya, a partir del reconeixement de l’Índex de Suficiència de Rendes de Catalunya (IRSC)

Naturalment, les primeres mesures que s’han de prendre són aquelles destinades a cobrir les necessitats materials bàsiques i essencials d’una manera universal i gratuïta, és a dir, l’accés a l’educació i a la sanitat públiques, l’accés a l’habitatge i l’accés al treball remunerat.

L’avantatge de les mesures econòmiques tals com una renda garantida és que no només pal·lien les situacions d’extrema vulnerabilitat sinó que avancen en l’apoderament de les dones i en el seu reconeixement social com a ciutadanes de ple dret. La Renda Garantida dotaria de certa autonomia econòmica les dones en risc d’exclusió i, per tant, d’instruments per optar a decisions més lliures, al temps que contribuiria a pal·liar els efectes de l’atur i reduir la precarietat laboral. Per totes aquestes raons considerem imprescindible el desenvolupament i aplicació sense més dilacions d’una renda garantida a Catalunya tal com la defineix el nostre Estatut. Les dones en situació de pobresa no tenen més temps, no poden esperar.

Tweet