Titular notícies
Miquel Iceta Temps de rectificar
Miquel Iceta

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana, i comença amb una reflexió personal sobre la cruïlla en la que es troba el president Mas. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. I aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari.

TEMPS DE RECTIFICAR

Disssabte de la setmana passada es va produir una reunió secreta del Govern de Catalunya al Palau de Pedralbes, de la que ens vàrem assabentar convenientment gràcies a l’exclusiva gentilment fotografiada pel Conseller de la Presidència i proporcionada a La Vanguardia que en va fer un titular inequívoc “Mas ordena al Govern que obri totes les vies de diàleg possibles amb Madrid”. El motiu no era altre que l’alarma sobre la crítica situació econòmico-financera de la Generalitat, d’altra banda ja evidenciada per la incapacitat de presentar al Parlament els pressupostos per a 2013. D’aquesta reunió em va sortir un mot d’ordre: a negociar amb el Govern d’Espanya tot el que es pugui, particularment amb la vista posada a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del passat dijous. A partir de la reunió extraordinària del Govern molts han estat els Consellers que han tret la pols a antigues i no tan antigues carpetes on guardaven gelosament la documentació sobre temes pendents de resoldre amb el Govern d’Espanya. Fins i tot n’hi ha que han trobat algunes competències estatutàries a reclamar de les que fins ara no havien badat boca.

No cal dir que estic absolutament d’acord en aquesta nova orientació política, diametralment oposada a la que es decidir ja abans de les eleccions com a millor manera d’assolir la ruptura amb la resta d’Espanya i com a millor forma de sumar adeptes a aquesta causa, cercar el conflicte i demostrar per terra, mar i aire que “amb Espanya no hi ha res a fer”. Sempre he pensat que el millor servei a la ciutadania passa per la millor entesa possible entre administracions.

A pocs dies que es compleixin els 100 primers dies del segon govern Mas, la pregunta és òbvia: per què no ho van fer des del primer moment? Per què han perdut tres mesos? Pere Navarro ho havia reclamat vista la situació econòmica i el propi resultat de les eleccions del 25 de novembre. No van faltar veus que aconsellaven un plantejament rigorós de govern d’àmplia base. Però el president Mas va optar per un acord dit d’estabilitat parlamentària, de suport extern d’ERC. Era obvi que un acord d’aquestes característiques era manifestament insuficient i, donada la situació del país, un error. En la meva opinió també era obvi que un acord basat només en un compte enrere per fer una consulta sobiranista que conduís a un Estat propi, era un error que encara agreujava més l’anterior.

Aquests dos errors només tenien un sentit: esquivar tota responsabilitat en el pecat original d’haver convocat de forma anticipada unes eleccions, buscant una ‘majoria extraordinària, que no sols no va obtenir, sinó que va fer retrocedir 12 escons al seu partit. “De pressa i bé, no pot ser”, diu la saviesa popular.

El balanç dels 100 primers dies del govern serà pobre i trist, i servirà per deixar més clar, si és que calia, que el govern ha perdut la brúixola i no té carta de navegació. Sembla que el govern és incapaç d’aprovar els pressupostos perquè aquests han de recollir retallades per valor d’uns 4.000 milions d’euros. Si el diàleg feliçment encetat amb el govern d’Espanya arribés a bon port, potser estaríem parlant d’una retallada de 3.000 milions d’euros. Fins i tot en aquestes condicions, serà capaç el govern de presentar els pressupostos? Obtindrà el suport d’ERC? Hi ha dubtes raonables al respecte.

A la vista de tot això, el president Mas reitera que vol un veritable acord de govern CiU-ERC-PSC. És un altre signe clar del fracàs de l’estratègia decidida en una habitació de l’hotel Majestic la nit del passat 25 de novembre. Però és molt difícil que aquest acord es produeixi perquè la condició d’ERC, que el propi president Mas va acceptar llavors, és fer la consulta sobiranista el 2014, per la via de l’acord amb l’Estat o sense tenir-lo, emparada en la legalitat o sense empara legal. Amb els primers rumors de canvi d’aires, els i les portaveus qualificats d’ERC ja han dit que no estan disposats a avalar cap canvi de rumb, encara que l’actual sigui un rumb de col·lisió. Sembla impossible, doncs, que el PSC s’avingui a apuntalar un edifici de tant fràgils fonaments i que crec sincerament que no serveix a l’interès de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Si es posa la lluita contra la crisi en primer terme, si es busca un acord ampli a Catalunya i l’entesa amb el govern d’Espanya per atacar aquesta prioritat, i si la consulta es planteja com a resultat d’un acord emparat en la legalitat, tot és possible. Si no, no.

Qualsevol altra alternativa condueix irremissiblement a un cul de sac en el millor dels casos i a un xoc de trens en el pitjor. Ja no és moment de seguir marejant la perdiu amb les paraules. Ja no té sentit parlar de transició nacional si no s’explica amb detall quin és el destí final, el trajecte previst, les etapes, els costos i els beneficis. Cal claredat en l’estratègia i política de gran alçada i de llarga mirada. Crec que hi ha poc temps perquè el president Mas pugui rectificar i convindria que s’adonés que tant la crisi, com la pesada boira dels aromes de corrupció i espionatge, fan que la ciutadania exigeixi de forma immediata transparència, acords i, sobretot, resultats.

******* 

Permeteu-me que aquesta setmana subratlli la importància de l’aprovació de la proposta de Reglament d’eleccions primàries obertes a la ciutadania, per part de la Comissió encarregada d’aquesta comesa pel PSC. Crec que hem fet una bona feina i espero que el Consell nacional del partit així ho consideri.

Sobre la situació política actual us recomano que llegiu dues declaracions ben recents de Pere Navarro: “Fa més de dos anys que diem que cal diàleg i voluntat d’acord, però Mas va triar el camí de la confrontació. I veiem sorpresos que allò que no era vàlid llavors, ara és el camí correcte” i “L’oferiment d’Artur Mas arriba tard i després d’alimentar la confrontació”.

Us ofereixo ara una tria d’articles i notícies generades o sorgits de l’espai socialista:

També us interessarà l’entrevista a Elena Valenciano que li fa avui Vera Gutiérrez Calvo a El País i l’article “Un suïcidi induït” de Carles Castro. En relació a aquest darrer article val la pena recuperar un altre anàlisi recent de Carles Castro “Malson al Parlament”.

Aquí sota hi trobareu una fotografia de les pintades fetes en el local del PSC a Girona que mostra el concepte de democràcia que tenen alguns (afortunadament, pocs).

pintada_girona

Sobre temes relatius a la política catalana i a la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació política i econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la crisi de Xipre i la incapacitat de la Unió Europea per fer-hi front podeu llegir els següents articles:

Sobre la situació europea i les polítiques econòmiques europees us convido a llegir:

Sobre qüestions internacionals us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions econòmiques de fons us convido a llegir els articles: “¿Austeridad? Guerra de clases, mejor dicho: Avisos de un economista polaco en 1944″ d’Aditya Chakrabortty, “El modelo sanitario liberal: Estados Unidos” de Vicenç Navarro i “La guerra mundial de la deuda” de Juan Torres López.

Amb reflexions polítiques de fons us convido a llegir els següents articles:

Al voltant de la commemoració dels bombardeigs sobre Bsrcelona podeu llegir “Llueve lluvia y no bombas” de Jacinto Antón.

Sobre cultura i llibres podeu llegir: el comentari de Jordi Corominas i Julián sobre el llibre de Tony Judt ”¿Una gran ilusión?, Un ensayo sobre Europa“, el comentari de Carles Geli “El periodismo fosforescente” sobre el llibre Lluís Bassets “El último que apague la luz“, “Diez falsos mitos del franquismo y de la derecha” d’Alejandro Torrús, “Camus, nuestro anfitrión” de César Antonio Molina,”Barcelona hace prodigios en Paris” de Carles Geli, i la crònica d’e-noticies “Lluís Foix publica las memorias de niñez” sobre el llibre “La marinada sempre arriba” de Lluís Foix, editat per Columna.

“Perles” del programa del Polònia emès el 21 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
- Molt bona l’adaptació dels contes infantils que perpetra Jaume Barberà. Els tres porquets es van construir cada un una casa… molt bé! vinga a construiiiir! vinga a hipotecaaaaaar-se!! I a sobre eren cases de merda perquè dues d’elles ja han caigut.

- Extraordinari l’estrena de “Pataxof! Polítics a l’aigua”, l’únic programa on els polítics es mullen. Cadascú té el seu patatxof particular: en Mas, el del 25-N, acompanyat de Marta Rovira… en Rajoy, contra la corrup… OH WAIT! I el colofó, Pere Navarro que es tira quan la Rita Barberà havia buidat la psicina amb el Gran Salt.

[ARXIU HISTÒRIC] [12/4/12] Qui és més independentista? Pujol sr, López Tena, Carod o Laporta?

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- “Ola k ase, dimite o ka se”, sàvies paraules, segons el president Mas.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
- La imatge dels consellers del govern “tendint ponts” cap a Madrid, via telefònica i una mica teletienda, però weno. L’autor de la foto no és altre que l’anomenat conseller fotoprix, Francesc Homs.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- Les teranyines de la caixa registradora de les farmàcies… grrr.

[LA NOVETAT] 
- El Papa Francesc “sho soy la revolussión”

[QUE FORT] 
- La banda dels alemanys, un nou sistema d’atracament de bancs a Xipre.

[LA PICADA D’ULLET] 
- Els hereus principals de les funcions d’Oriol Pujol són Rull i Turull, també coneguts com Dupont i Dupont.

[SOM UNA CLONACIÓ] 
- Irene Rigau, és de vida.

ZW 341 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Parlament 2.0
https://www.facebook.com/Parlamento20

Fa unes setmanes, David Álvarez (@dalvarez37) llençava Parlament 2.0, una pàgina a Facebook, a partir d’aquesta iniciativa, on es concentrarà la informació referent a l’activitat parlamentària, tant la generada des dels propis components interns dels parlaments (diputats, senadors, partits, institucions…) com des d’altres projectes externs a aquestes institucions (consultors, projectes d’activisme ciutadà, mitjans de comunicació, xarxes socials…). Un complet i interessant portal polític on trobarem informació, notícies, debat, participació i reflexió de l’entorn parlamentari, a més de voler configurar-se com el punt de reunió de l’activitat parlamentària a Espanya amb: articles dels blogs de diputats i senadors, publicacions de les webs oficials del Congrés i Senat, opinions de consultors polítics, periodistes i activistes, etc. Com ell mateix el defineix: «la política reunida i disposada a conversar».

A la pàgina es publiquen continguts gairebé cada dia, intentant-com un dels reptes plantejats-fomentar la interacció entre els seguidors de la mateixa L’objectiu principal respecte a la comunitat que es vagi generant és que l’usuari accedeixi a la pàgina per tenir un panorama general diari de les notícies que van sortint al voltant de l’activitat parlamentària.

En David, a més, realitza interessants anàlisis sobre temes diversos (com les publicacions més vistes, les més viralitzades, les que més interacció han generat, etc.) A partir de les dades recollides, de la pròpia comunitat i de la interacció generada a través de la pàgina. Amb ell, i a partir del seu treball de compilació de dades, vaig poder crear i llançar els diversos widgets (ginys) que actuen a manera de directori online per a l’activisme polític i la comunicació digital (i que s’han implementat en diversos països).

Articles relacionats:


Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Política
Últimes Notícies
06/03/2018 - El demonio está dentro de las feministas
05/03/2018 - Postureo en Barcelona, merder en Madrid
04/03/2018 - Vuelven las movilizaciones. Lo que me ha enseñado la vida.
03/03/2018 - 8 de Marzo: ¡por ahí, no!
02/03/2018 - Puigdemont, Narciso y Némesis
Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies