Discurs pronunciat durant l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES, el 5 d'abril de 2013

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Molt Honorable President, Il·lustríssim senyor Alcalde, rector Magnífic, representants de l’administració, directors de centres, representants de la societat civil, col·legues, amics i amigues. Vull agrair-vos en nom de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que esteu amb nosaltres en un dia tant esperat pels equips que sumem en aquesta estructura. És per això que us dono una benvinguda d’espècie. L’Homo sapiens després de la revolució Neolítica, de la revolució industrial i de la revolució cientificotècnica, s’enfronta a la darrera i verdadera revolució, conèixer qui és i cóm s’ha construït com espècie. Sabem que ens acostem a un coll d’ampolla evolutiu. A la crisi conjuntural actual, se li afegeix la crisi sistèmica i a la sistèmica, la crisi evolutiva com a gènere. Transformar el coneixement en pensament Aquest és el marc on es mou la població d’Homo sapiens en el planeta al segle XXI. És la primera crisi evolutiva en què una espècie del gènere Homo hi arriba amb gairebé tot monitoritzat. L’espai, l’hidrosfera, la litosfera i la biosfera són controlades segon a segon per sensors automatitzats, que ens informen de què és, el que està passant, de manera que estem assabentats holísticament: del clima, de l’ecologia, de l’economia, dels moviments socials, de la cultura i, en definitiva, de qualsevol aspecte que afecta al funcionament dels humans. Aquesta és la situació. Estem en la societat del coneixement. Però tot aquest coneixement no ens servirà per a res si no pensem com utilitzar-lo críticament i en benefici de l’espècie. Aquesta és una qüestió primordial, cóm transformar el coneixement en pensament i el pensament en consciència de la pròpia espècie. Pensem que les ciències de la vida i de la terra sincronitzades amb les ciències socials, poden generar un pensament transdisciplinar d’espècie que ens ajudi a l’hora de prendre decisions de tipus ecològic, social i polític que tinguin una base científica. Efectivament el pensament científic ens pot donar capacitat per generar una nova consciència crítica, que ens serveixi per construir una capacitat operativa adequada als nostres coneixements culturals i tecnològics. Noves formes de comportament Tenim una sèrie de reptes davant del tricicle de la crisi. Es tracta de fer emergir noves formes de comportament, de coneixement i de pensament que estiguin a l’alçada dels canvis i transformacions que la socialització de la revolució cientificotècnica ens ha posat sobre la taula. Mai el futur havia estat tant obert. Mai la lògica humana i el coneixement havien estat tan estesos. Mai havia existit una consciència planetària com la que tenim actualment. Però mai hi havia hagut tanta incertesa. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social és una estructura que vol sumar amb l’objectiu de treballar pel coneixement i per la construcció de pensament científic i crític. Té, per tant, una estructura dedicada a potenciar la visió de l’evolucionista i el pensament crític i portar-lo a la societat per influir en la presa de decisions. Sembla que ja som capaços de saber què volem i com volem fer-ho. Coneixem els factors limitants, però sembla ser que som incapaços de prendre decisions que beneficien al conjunt de l’espècie. Els catalans ens hem significat històricament per ser un poble format per humans constants, responsables i culturalment avançats. El 2019 farà cent anys de la presentació publica per part del Doctor Manuel Cazurro del treball “El cuaternario y las estaciones de época Paleolitica en Cataluña”. Aquest investigador de l’Escola de Girona i continuador del treball d’Alsius, descobridor de la mandíbula de Banyoles, segurament estaria emocionat d’estar aquí amb nosaltres gaudint d’aquesta infraestructura. Som hereus d’aquest pioners. I des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient. Tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de molts espècimens humans. Hem d’agrair al Molt Honorable expresident Jordi Pujol que comprengués el projecte i encarregués al Honorable Sr. Conseller Mas Collell que el portés a terme. Sense ells aquest Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social continuaria essent un projecte desitjat. Però aquest somni era una quimera fa 30 anys i una utopia en fa 15, i si no hagués estat per amics i amigues que ens varen animar, tant professionals como no professionals, això no existiria i hauria estat l’evolució somniada. Ara no és un somni és una realitat. Però, he de deixar clar que sense la competència de l’equip de recerca, tècnics i d’administració la nostra estructura no seria la que és i tindríem un edifici buit. Voldria també donar les gràcies a l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), perquè segurament sense les troballes excepcionals que s’han fet, aquest Institut tampoc tindria l’envergadura que té, sobretot sense la lleialtat dels meus col·legues i amics codirectors Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro. Sense la comprensió i ajut dels diferents rectors de la URV i alcaldes de Tarragona, i per descomptat, sense els membres del Patronat que sempre ens han confortat i ajudat en la tasca de direcció i control de l’Institut, això no seria el mateix. Ara davant de tothom agraeixo al Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas que hagi trobat un racó del seu temps per inaugurar aquest edifici enmig de tants problemes i dificultats econòmiques socials i culturals que passa el nostre país. Moltes gràcies

Font: Eudald Carbonell